Imagineu una aula de 5è de primària on dos infants es barallen entre ells. Un dels infants finalitza el conflicte insultant l’altre. És aleshores quan la persona docent decideix intervenir: para el conflicte, pregunta què ha passat i, per últim, intenta fer entendre que la falta de respecte mai és la solució i que les persones hem de respectar les altres persones i el nostre entorn. Quan arriba l’hora de dinar, aquesta mateixa docent va al despatx del claustre. Mentre dina, arriba una altra persona i comencen a parlar. Fa unes setmanes va haver-hi un conflicte entre elles i no es va gestionar. De sobte, el to de la conversa comença a pujar fins que una, rabiosa, insulta a l’altra. On ha quedat el valor del respecte que tant promovia entre els infants?
La utopia d’una societat millor
Les persones adultes tenim la tendència a educar en allò que creiem que és positiu per a la societat. Intentem transmetre valors que considerem que faran del món un lloc millor. Fins aquí, fantàstic. El problema és que, de vegades, ens resulta més fàcil intentar transmetre aquest ideal, que no pas ser conscients de les nostres pràctiques diàries i intentar canviar les nostres conductes i hàbits.
Eduquem en salut, respecte, feminisme, sostenibilitat, amor, solidaritat, cooperació… però som les primeres que no ens cuidem, que no ens respectem, que ens creiem que reciclant un parell d’envasos ja estem essent sostenibles, que seguim infravalorant les tasques reproductives, que no ens estimem perquè no estem dins dels canons establerts, que ens costa compartir allò que ens ha costat tant aconseguir i que cada cop som més individualistes. En definitiva: estem educant en uns valors que ni tan sols tenim adquirits… I em pregunto: per què eduquem en uns valors i no en uns altres? Per què eduquem en uns valors que ni nosaltres mateixes portem a la pràctica?
Eduquem en la incoherència
Vull pensar que eduquem des de la incoherència perquè ens fa sentir connectades i perquè ens permet no abaixar la guàrdia en allò que fem. Simplement acceptem les nostres incoherències, i essent conscients d’aquestes, intentem fer alguna cosa per canviar la societat on vivim. Fins i tot em reconforta pensar que acceptem ser un mal exemple per les noves generacions: esperem que, gràcies a l’educació rebuda, elles ho facin molt millor que nosaltres.
Valors de postureig
Fins ara hem parlat de la incoherència entre els valors que ens defineixen i els que posem en pràctica. Em sorgeix un dubte clau en aquest punt: què és un valor? És una intenció o una realitat? És el que volem ser o el que som?
Anem pas a pas. Tenim com a primera evidència, que dels valors surten lluites polítiques que transformen la societat. Fantàstic! Però, alhora, a mesura que la popularitat d’aquests moviments socials i polítics va augmentant, el valor en si que defensen pot esdevenir una moda o una tendència. Es converteix, aquest valor, aleshores, en una arma de batalla d’allò que habitualment anomenem postureig? Per exemple: ara tothom vol ser feminista…Fins i tot el capitalisme! Les empreses de l’Ibex fan campanyes publicitàries destinades exclusivament a dones i nenes: dones valentes, esportistes, contentes, lluitadores… I encara més: ara tothom vol ser ecologista i sostenible! Empreses que històricament es dedicaven a comercialitzar carn ara fan hamburgueses vegetarianes embolicades amb plàstic orgànic, que pots comprar al supermercat.
Estem educant en això als nostres infants i joves? Els eduquem en el feminisme i la sostenibilitat a força de comprar, en un centre comercial, una samarreta de color lila on posa “sóc feminista”? O, en canvi, busquem que prenguin consciència sobre la importància del decreixement i la reducció de privilegis per tal de mantenir el planeta, els ensenyem a ser respectuosos amb totes les diversitats i a demanar equitat dins d’una societat més cooperativa i no tant individualista?
I ja que parlem de feminisme… anem a veure una segona casuística que ens trobem amb freqüència: no us heu adonat mai que projectes totalment distants (o fins i tot oposats) pel que fa al seu posicionament polític poden compartir un mateix valor? El feminisme, per exemple, d’un partit de dretes no serà el mateix feminisme que un partit d’esquerres, però tots dos partits el tenen afegit en el llistat dels seus valors. Aleshores… Què és feminisme i què no? Hi ha tantes definicions d’un valor com persones?
Educar en valors és fer política? Fer política és adoctrinar?
Moltes persones no acaben d’entendre que educar és fer política, però, així i tot, defensen que els seus valors són millors que els de la resta, i eduquen d’acord amb aquests. La qüestió és, com a educadores, com plantegem els nostres idearis en els nostres esplais, caus, escoles i escoletes. Volem que siguin idearis realistes o volem idearis impossibles i imaginaris? Per què escollim uns valors i no uns altres?
Volem educar-nos i educar infants i joves en un present i un futur millors. Volem que infants i joves se sentin part d’aquesta societat i defensin el model de vida que vulguin viure. No podem oblidar on som, on vivim i amb qui ens relacionem i, per tant, també hem de ser conscients de les nostres incoherències i plantejar-nos objectius i accions per tal de combatre-les. Hem de fugir de la por a crear estructures alternatives, a empoderar-nos a través de noves les paraules, a manifestar les nostres intencions i a ser crítiques amb tot i amb tothom.
Per això em faig, i et faig, aquesta última pregunta: tu, en quins valors eduques?
Tenim moltes coses a pensar, reflexionar i debatre. Per aquest motiu, un any més, educadores de tots els camps i àmbits ens reunirem el 14 i 15 de març a Vic per parlar, discutir i arribar a conclusions que puguem aterrar al dia a dia dels nostres centres i entitats. Hi sou totes convidades! Si algú s’hi vol inscriure, pot escriure un correu a esplac@esplac.cat per demanar més informació, o entrar a la pàgina web esplac.cat.
