“Crida unitària de sis sindicats de docents a l’organització i la mobilització!”. Aquest és el títol d’un full que els sindicats USTEC, CCOO, Intersindical-CSC, ASPEPC, UGT i CGT estan enviant als claustres de tots els centres educatius públics de Catalunya, a fi d’animar-los a participar en assemblees per decidir quines han de ser les accions que impulsin aquests sindicats en els pròxims mesos per seguir reivindicant mesures com la reducció d’una hora lectiva o la rebaixa de ràtios, entre altres.
Els sindicats admeten que les mobilitzacions dutes a terme el curs passat (en el qual es van convocar dues vagues, el 29 de novembre del 2018 i el 16 de maig de 2019), no van servir per assolir cap dels objectius que s’havien plantejat, i per això “aquest cop l’estratègia que presentarem als centres educatius no serà un dia de vaga per fer pressió”. “Volem discutir, parlar, compartir i si es veu bé col·lectivament, establir una plataforma reivindicativa que aconseguim guanyar mitjançant un calendari de mobilitzacions que culmini, si és necessari, amb una vaga indefinida”, diu el document.
El restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades (la qual cosa vol dir suprimir una hora lectiva setmanal a primària i secundària, i per tant suplir-ho amb la contractació de més professorat), així com la reducció de les ràtios apareixen sempre en el primer lloc dels punts reivindicats pels sindicats de docents. A banda, però, puntualitzen que hi ha altres mesures “que no costen diners” i que tampoc s’han fet efectives, com la retirada del decret de plantilles o la rebaixa de l’horari de permanència als centres del professorat de secundària, que també va ser una mesura implementada en temps d’Irene Rigau per compensar la no cobertura de les substitucions, però que a la pràctica resta hores al professorat per a la preparació de les classes.
“Us demanem que participeu activament en les assemblees (…) i que us impliqueu en una lluita que tots i totes sabem que si no la guanyem, veurem com les nostres condicions laborals i la qualitat de l’educació continuaran empitjoran”, afirmen els sis sindicats.
“Humiliació al professorat”
“És evident que no ens podem quedar de braços plegats i per això hem engegat aquest procés que volem que sigui molt participatiu per decidir què fem per guanyar les reivindicacions que tenim”, explica el portaveu de l’USTEC, Ramon Font, preguntat per aquest diari. Per Font, l’acord de pressupostos presentat fa uns dies pel Departament d’Economia representa una “humiliació al professorat” perquè no recull cap de les reivindicacions que tenen plantejades (si bé, es contempla un increment salarial del 2% per a tots els empleats públics). El portaveu del principal sindicat de l’escola pública reconeix que és difícil que s’arribi a una mesura tan extrema com una vaga indefinida, però en canvi destaca que “és el primer cop en trenta anys que es planteja una cosa així en l’educació”.
El secretari general de la federació d’Educació de CCOO, Manel Pulido, també veu improbable que hi hagi una majoria del professorat partidari de sumar-se a una vaga indefinida. “Es poden fer moltes coses abans d’arribar aquí, però si sorprenentment hi hagués aquesta voluntat majoritària nosaltres secundaríem aquesta mesura”, adverteix. Pulido destaca la necessitat de preservar la unitat d’acció sindical, “perquè hi ha consens en la taula reivindicativa encara que no sempre estiguem d’acord en les mesures a emprendre per assolir aquests objectius”.