Representants de les cinc patronals de l’escola concertada van convocar divendres a la premsa per explicar la seva posició respecte als dos decrets que impulsa, a contrarellotge, el Departament d’Educació: el d’admissió d’alumnat i el de concerts educatius. A contrarellotge, perquè constitueixen un dels principals compromisos del Pacte contra la Segregació Escolar, firmat aviat farà un any i, per tant, perquè haurien d’aconseguir arribar al Consell Executiu abans que el president de la Generalitat convoqui eleccions un cop s’aprovin els pressupostos de 2020. Aquestes patronals rebutgen diversos punts de tots dos decrets, perquè consideren que atempten contra alguns dels seus principis, com la famosa llibertat d’elecció dels pares, però sobretot perquè les noves obligacions que els imposen no van acompanyades d’una millora en el seu finançament.
“Demanem al Departament que deixi congelats aquests decrets i continuï negociant”, diu Miquel Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. “Ens sentim part del servei d’educació de Catalunya i estem per la no segregació, però necessitem un finançament just”, afegeix Eva Salvà, directora de l’Agrupació Escolar Catalana. “Què volen, que ens desvinculem del pacte contra la segregació? Nosaltres no ho volem”, afirma Josep Regull, vicepresident de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya. “Se’ns ha acabat la paciència, no parem de rebre atacs com si estiguéssim fent alguna cosa fraudulenta, el debat sobre el model d’escola ja es va fer amb el Pacte Nacional d’Educació i va quedar clar que les escoles de titularitat pública i privada hem de poder conviure”, insisteix Jordi Garcia, vicepresident de la Federació Catalana de Centres d’Ensenyament. La cinquena patronal és l’Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya, però no tenia cap representant a la taula.
El principal motiu de fricció (que no l’únic) són els diners. L’escola concertada argumenta que el seu infrafinançament és incontestable (de fet, el mateix Pacte contra la Segregació el reconeix), i culpa d’aquesta situació a l’efecte segregador que –no ho neguen– tenen les quotes “tan voluntàries com indispensables” que paguen les seves famílies. En altres paraules, consideren que si estiguessin ben finançats no caldrien aquestes aportacions de les famílies, la gratuïtat seria absoluta, i per tant cap alumne no tindria una barrera econòmica per optar pel projecte educatiu d’una concertada.
Els nous requisits
El projecte de decret de concerts educatius (que ha de substituir la normativa vigent, aprovada fa 26 anys) imposa tot un seguit d’obligacions noves, que volen anar en la línia de garantir una distribució més equitativa de l’alumnat, com és el fet que el 60% de l’alumnat del centre ha de pertànyer a la seva zona educativa, que han d’escolaritzar alumnat amb necessitats educatives específiques d’acord amb la mitjana dels altres centres del seu entorn, o que han de garantir a aquest alumnat amb condicions socioeconòmiques desfavorides l’accés equitatiu a les activitats complementàries (és a dir, excursions, colònies, etc.) i extraescolars. Incomplir alguna d’aquestes qüestions pot suposar la retirada del concert.
A això s’hi suma el malestar causat per alguns aspectes del decret d’admissió, en especial el fet que l’administració s’arrogui la programació de tota l’oferta, que per tant pugui dir a qualsevol centre quina ha de ser la seva oferta abans de les preinscripcions escolars (és a dir, abans de conèixer la demanda). La concertada està en peu de guerra i la prova són el nombre d’al·legacions presentades per les seves federacions d’associacions de famílies (CCAPAC i Fapel): 120.000 al·legacions al decret d’admissió i de 150.000 al decret de concerts.
Les patronals consideren que aquests nous requisits no s’ajusten a llei, ja que, en paraules de Miquel Mateo, “la renovació dels concerts és preceptiva” perquè la legislació estatal que els regula (Reial Decret 2377/1985) només contempla tres supòsits per no renovar-los: la pèrdua de l’autorització per exercir l’ensenyament, haver incorregut en una falta molt greu o la no existència de disponibilitat pressupostària. El projecte de decret contempla una última obligació per no renovar concerts: l’escolarització mixta. Però, segons Mateo, hi ha molta jurisprudència que avala que l’opció d’escola diferenciada (la que separa nens i nenes) “no ha de suposar cap impediment per accedir al finançament públic en condicions d’igualtat”.
A Catalunya, segons les xifres ofertes divendres, l’ensenyament concertat suposa el 32,15% del total en termes d’alumnes (325.991 sobre un total d’1.014.118) i el 13,95% pel que fa al nombre de centres. En total són 636, dels quals 12 (gairebé tots, escoles de l’Opus Dei) són els que opten per la separació de nens i nenes. Segons la memòria econòmica, aquests 636 centres són propietat de 428 empreses (així són qualificades), de les quals 294 són petites, 103 mitjanes i 31 són grans. La classificació es fa segons el nombre d’alumnes de cada empresa. Així, aquestes 31 empreses grans engloben 201 centres educatius i escolaritzen 142.123 alumnes. Segons les patronals, els dos projectes de decret posen en perill la viabilitat econòmica aproximadament del 40% de tots aquests centres.
Els càlculs dels 145 milions
Al marge de si els nous requisits s’ajusten o no a la legalitat vigent (cap dels quatre representants de la taula va amenaçar amb accions judicials si s’aprovaven les normes, la seva resposta va ser que volien seguir negociant), el que els representants patronals van voler subratllar va ser la incoherència de no contemplar una millora del finançament dels concerts quan la mateixa memòria d’avaluació del projecte de decret reconeix i quantifica l’infrafinançament.
Segons aquesta memòria econòmica, “la nova regulació no implicarà cap reducció ni increment dels grups concertats”, que són 14.382 (que van d’infantil a alguns cicles formatius de grau superior). Però, en canvi, el decret tindrà (o hauria de tenir) un impacte de 145 milions d’euros en els pressupostos de la Generalitat, que haurien d’anar destinats a l’escola concertada. Aquests diners es divideixen en tres conceptes.
En primer lloc, un increment en les dotacions de plantilles de les escoles concertades a fi que els seus docents s’equiparin a les mateixes condicions de l’escola pública: perquè això passi (és a dir, perquè els docents de la concertada facin les mateixes hores lectives que els de la pública) falten 1.280 mestres de primària i 537 professors de secundària, la qual cosa es tradueixen en un cost de 72,2 milions d’euros l’any. Aquests diners avui els compensen les escoles pagant un complement als seus docents. En segon lloc, un increment del mòdul de despeses de funcionament, xifrat en 65,4 milions, que seria el que ara mateix es cobreix amb les aportacions “voluntàries i indispensables” de les famílies. I en tercer lloc, una ampliació del contracte-programa, que és l’instrument amb el qual l’administració paga els suports a l’alumnat amb necessitats educatives que té la concertada, i que segons el projecte de decret de concerts ha d’augmentar (per exemple, calen 5.600 hores setmanals més de vetlladores) perquè actualment hi ha 12.000 alumnes amb NESE a la concertada i els correspondrien 17.000.
El cost de la plaça escolar
Les patronals de la concertada consideren que aquests càlculs fins i tot es queden curts, però en tot cas no accepten que el decret els imposi unes noves obligacions, reconegui que estan infrafinançats, i no calendaritzi ni assumeixi cap compromís respecte a la injecció d’aquests 145 milions, que la memòria econòmica considera que ha de ser gradual, un fet que les patronals accepten “però necessitem un calendari”, senyala Josep Regull. A tot això s’afegeix que, segons Miquel Mateo, “el projecte de pressupostos de la Generalitat de 2020 contempla una reducció de 55 milions a l’escola concertada en relació amb el pressupost executat el 2019”. Per Eva Salvà, segons les estimacions fetes per l’organització que dirigeix, els mòduls econòmics dels concerts educatius “haurien d’augmentar entre un 40 i un 50% per garantir la gratuïtat total”, és a dir, haurien de passar dels 2.750 euros per alumne i any a uns 4.900 euros.
Per tot plegat, les patronals demanen que no se segueixi avançant amb el decret de concerts com a mínim fins que no es tingui una conclusió clara sobre el cost de la plaça escolar, que és una de les comissions creades en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar i que està formada bàsicament per economistes i experts. I que, a partir d’aquí, segons el comunicat conjunt distribuït divendres, “s’estableixi un calendari de finançament per a l’increment dels mòduls econòmics que garanteixi la gratuïtat, permeti fer efectius tots els principis que incorpora el nou decret i eviti que les famílies hagin de fer aportacions econòmiques per aquests conceptes”.
