Un nou model que està alineat amb els objectius de l’estratègia 2020 pel que fa a l’FP a Europa i amb una aposta clara per la promoció del model d’alternança simple i dual (work-based learning). Les conclusions del consell de ministres de la reunió de Riga de l’any 2015 així ho van avalar, al marcar com a línia prioritària “la promoció de l’aprenentatge “basat en el treball” en totes les seves formes i mitjançant la participació dels agents socials, cambres i empreses”. Així també ho han entès països com Alemanya, Dinamarca, Letònia, Hongria, Regne Unit i Àustria, entre altres, que presenten unes xifres d’aplicació de la formació en alternança molt superiors a Catalunya.
En aquesta línia, no podem deixar d’esmentar la Nova Agenda Europea de les Capacitats (The New Skills Agenda). Entre les 10 accions que impulsa l’esmentada Agenda, cobra una importància significativa la creació de l’Aliança Europea per al Aprenents, que ha aconseguit unir 35 països i més de 200 actors per millorar la formació dels nostres joves en el model d’alternança, la seva mobilitat i, de retruc, la reducció de l’atur juvenil.
Per tot això, ens congratulem que l’aposta de la Direcció General de Formació Professional de Catalunya vagi en aquesta línia a l’elaborar una estructura curricular que permetrà, a partir del curs 2020-2021, donar resposta a tots els actors de la formació professionalitzadora, així com als seus beneficiaris.
Un model i una estructura curricular que ofereix més oportunitats als nostres joves, atès que els centres podran oferir de forma simultània la modalitat ordinària i la modalitat dual en un mateix grup, permetent a l’alumnat la tria del seu propi itinerari formatiu. Aquells alumnes que optin per una formació amb més presència a l’empresa sabran que, sigui quin sigui, el cicle que elegeixin i el lloc on el cursin, així ho podran fer. Els qui optin per cursar la modalitat amb el 100% de presencialitat al centre formatiu tindran garantida una formació plenament competencial.
Un model que garanteix l’equitat. És ben sabut que alguns alumnes amb situacions econòmiques fràgils han de compaginar els seus estudis amb feines precàries, molt sovint deslligades de la seva formació, per poder continuar el seu itinerari formatiu. La modalitat dual permet l’alumnat percebre un salari al mateix temps que es forma en allò que ha triat i que haurà de ser la seva futura professió. Tanmateix, la relació contractual que es genera entre alumnat i empresa garanteix que cap alumne hagi d’abandonar els seus estudis per entrar en el mon laboral abans de la finalització de la seva formació, garantint, de retruc, una millor formació i especialització dels nostres futurs professionals.
No se’ns escapa que el nou model ofereix també al professorat unes oportunitats metodològiques importants, sobretot pel que fa a la programació del mòdul de projecte o síntesi, el qual pren una importància cabdal. El mòdul encoratjarà la utilització de metodologies competencials i col·laboratives i intensificarà, indubtablement, les relacions entre el centre formatiu i les empreses del territori. La generació de solucions a reptes i/o projectes, les possibilitat de transferència de coneixement i la gestació de start ups són alguns del resultats que s’esperen aconseguir.
Tot i que el moment pot semblar complicat degut a la crisi provocada per la pandèmia, veiem amb optimisme contingut la possibilitat de poder treballar de la mà amb el sector productiu, ajudar a contribuir a la seva reactivació i, en definitiva, millorar l’ocupabilitat dels nostres joves. En aquesta línia, és conegut l’estudi sobre inserció laboral dels graduats d’ensenyaments professionals a Catalunya que publica anualment el Departament d’Educació i el Consell General de les Cambres de Comerç. A tall d’exemple, l’estudi de l’any 2019 demostra un percentatge destacat d’inserció laboral (68,56%) en els graduats que han cursat la modalitat dual, en contra del 56% d’inserció dels graduats en formació no dual. L’estudi també demostra que el 25,52% de l’alumnat que ha cursat aquesta modalitat decideix donar continuïtat a la seva formació i especialització mitjançant altres estudis d’FP o universitaris. Aquesta dada, juntament amb l’anterior ens dóna un total de 94,09% d’ocupació dels nostres graduats en FP als sis mesos d’haver finalitzat els seus estudis.
Es per això que veiem com una oportunitat l’entrada en vigor d’un model de formació que permetrà, no solament millorar la formació competencial i la inserció laboral del nostre alumnat, sinó també la disminució de l’abandonament i la promoció de l’esperit emprenedor. I que, en definitiva, aproparà el nostre país als llindars europeus en matèria de Formació Professional.
* Firmen aquest article:
Jordi Antiga, Carles Añó, Jesus Castillo, Maria Jesus Castro, Neus Caufapé, Cristòfol Estrella, Xavier Falcó, Boni García, Emili Grau, George Peter Grayling, Natalia Iranzo, Jordi Jardí, Ramon Jordana, Javier Laganga, Josep Gabriel Lluís, Raimon Martí, Angel Miguel, Ruben Pino, Armand Pons, Antoni Reig i Josep Maria Soler
