El curs 2020/21 no es van omplir un total de 16.346 places a l’escola concertada, les quals, no obstant això, van tornar a aparèixer en l’oferta educativa del període de preinscripcions per al curs 2021/22. Aquesta reaparició reiterada de places concertades provoca una sobreoferta que acaba distorsionant el sistema d’adjudicació i distribució de l’alumnat, i facilitant el tancament de grups a la xarxa pública, segons considera la principal federació d’associacions de famílies de l’escola pública, que avui ha ofert una roda de premsa per anunciar que aquest curs la seva activitat estrella serà “una campanya inèdita sobre els concerts educatius amb l’objectiu de frenar els concerts ociosos”.
En el marc d’aquesta campanya, l’Affac ha anunciat que el 25 de novembre presentarà un estudi sobre l’estudi del cost de la plaça escolar, elaborat per una comissió d’experts convocats pel Síndic de Greuges, com un dels treballs del Pacte contra la Segregació Escolar. Aquest estudi sobre el cost de la plaça concloïa que tot el sistema estava infrafinançat, però de forma més notable el sector concertat, i és el que l’administració ha agafat com a referència per calcular algunes partides, com per exemple la dotació que reben aquests centres per escolaritzar alumnat vulnerable. En el seu dia, l’Affac va renunciar a sumar-se al Pacte contra la Segregació, segons va explicar, perquè normalitzava la presència de l’escola concertada en el sistema educatiu. En aquest sentit, també han anunciat que analitzarà “a consciència” els efectes que ha tingut aquest pacte, en el tercer curs des de la seva signatura.
La presidenta d’Affac, Belén Tascón, i la directora, Lidón Gasull, han posat també en dubte algunes de les dades que el Departament d’Educació va presentar fa dues setmanes, en la roda de premsa d’inici de curs. Gasull ha criticat que les xifres que s’utilitzen siguin previsions i no matrícula real, i que es parli d’alumnes en comptes de grups, “que és quan veritablement pots veure si n’hi ha més o menys i si hi ha o no una davallada de ràtios”. També ha censurat la forma com el Departament maquilla algunes xifres, com la dels nous centres educatius (segons Affac, el Departament parla de 21, però en realitat són 9, perquè la resta ja existien, amb altres noms o circumstàncies); o com la de les contractacions (ja que, per exemple, els 8.200 reforços covid són en realitat 4.447 dotacions extraordinàries, i sobre les anunciades 1.200 noves places a la plantilla “per ara només s’ha confirmat la contractació de 1.006 professionals”).
Contra les mascaretes i els protocols covid a l’escola
A banda d’això, Tascón i Gasull han valorat altres qüestions relacionades amb l’inici de curs. Per exemple, en relació a les mesures de prevenció de contagis a les escoles, han qualificat de “discriminatori” i “estigmatitzant” el fet que un alumne no vacunat d’un grup estable en el qual hi hagi un positiu s’hagi de confinar a casa, mentre la resta del grup pot seguir fent classe presencial; i també han alertat del perill de permetre que personal no sanitari tingui accés a les dades sanitàries dels alumnes. A més, han demanat que es revisi l’ús de les mascaretes als centres educatius, per les dificultats que provoca en els processos d’aprenentatge. “No entenem per què a les escoles les mesures de prevenció de la covid han de ser més restrictives que en altres àmbits, sobretot perquè en l’últim any l’administració ha insistit que la incidència als centres i entre els infants és mínima”.
Les responsables de la federació d’AFA sí que s’han felicitat pel fet que les famílies puguin tornar a entrar als centres, si bé han demanat més concreció, en especial pel que fa a l’organització d’activitats extraescolars, que haurien de començar l’1 d’octubre “i encara estem a l’espera que el Departament de Salut ens digui com han de ser”, ha apuntat Tascón. Han lamentat la situació de l’FP i la “solució IOC”, i s’han ofert a acompanyar les famílies que tinguin problemes per trobar un cicle formatiu presencial per als seus fills. I han anunciat que el curs que cada any organitza la federació aquesta vegada estarà dedicat a empoderar les persones i els centres en sobirania digital, davant la presència cada cop més accentuada de gegants com Google o Microsoft en el món de l’educació.
