Actualitat

Els municipis presenten batalla contra l’abandonament escolar prematur

A Catalunya, el 17,4% de l’alumnat que tanca l’etapa obligatòria cau en el que es coneix com a abandonament escolar prematur (AEP). El percentatge és especialment alt en el cas dels homes (23%, per 11% de dones) i d’alumnat d’origen estranger (només el 66,6% gradua l’ESO, per un 94,4% dels autòctons). Traduït en xifres absolutes, a la província de Barcelona hi ha 54.314 joves de 18 a 24 anys en AEP (han començat batxillerat o un cicle formatiu però no l’han acabat) i 15.863 de 16 i 17 anys que no estan matriculats a cap ensenyament reglat.

Aquest fenomen impacta molt directament en l’àmbit municipal, però els ajuntaments es troben amb molt poques eines per incidir-hi. D’aquí que la Diputació de Barcelona hagi decidit impulsar un projecte (un dels 21 “projectes transformadors” del mandat) que ha batejat amb el nom de Noves Oportunitats Educatives 4.10. L’eix vertebral de NOE 4.10 passa per la creació d’una plataforma virtual supramunicipal perquè els ajuntaments puguin fer un seguiment detallat i personalitzat dels joves dels seus pobles i ciutats dels 16 als 24 anys. Actualment, reconeixen que saben molt poc de qui són i què fan, entre altres raons perquè el Departament d’Educació no els facilita les dades del RALC, el registre d’alumnes creat l’any 2015.

Un dels objectius d’aquesta plataforma NOE 4.10 és obtenir aquestes dades. En una recent trobada amb periodistes especialitzats en educació, Alfredo Vega, diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, comentava que des del Departament d’Educació han mostrat la seva  predisposició a transferir aquesta informació. Amb tot, la seva mà dreta, Teresa Sambola, coordinadora de l’àrea d’Educació, es mostrava més escèptica: “Els municipis –explicava– fa molts anys que demanem aquestes dades i no les hem aconseguides mai, malgrat que la llei de transparència obliga les administracions a compartir informació, pel principi d’interoperativitat”.

“Als alcaldes ens preocupa l’abandonament escolar, però no tenim dades del nostre municipi”, comentava en la mateixa trobada Javi Silva, diputat de Joventut i alcalde de Polinyà. Per això, el projecte començarà a partir de les dades del padró municipal, amb l’esperança que aviat es pugui tenir accés a les del RALC. Els ajuntaments tenen un representant als consells escolars dels centres educatius públics dels seus municipis, però aquesta via no serveix per a les tasques de detecció, prevenció o acompanyament.

A banda d’aquesta falta de comunicació pel que fa a les dades, els ajuntaments també consideren molt millorable la seva implicació en qüestions com la planificació de l’oferta formativa postobligatòria. Javi Silva explicava que “a Polinyà fa anys que demanem al Departament que obri un grau mitjà al nostre poble, i no hi ha manera”. Per Alfredo Vega, “els ajuntaments coneixen millor que ningú el teixit econòmic i la demanda del mercat laboral, per això fa temps que insistim que cal que les taules de planificació local entrin més a fons en l’etapa postobligàtoria”. De fet, un dels canvis que el conseller Josep Gonzàlez-Cambray ha anunciat en relació al procés de preinscripció i matrícula de l’FP de cara al curs 2022/23 és precisament aquest: una major participació del territori en el disseny de l’oferta formativa de l’FP.

Vuit ens locals al pla pilot

Inicialment la plataforma tecnològica (en procés d’elaboració i que s’espera que estigui en actiu l’any vinent) es provarà en els 8 ens locals que formen el pla pilot del programa. Aquests ens són els ajuntaments de Badia del Vallès, Cornellà del Llobregat, Igualada, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat i Vilafranca del Penedès, i el Consell Comarcal d’Osona. Cadascun d’ells està elaborant un projecte propi en l’àmbit d’aquestes noves oportunitats educatives, i destinant-hi tècnics i altres recursos municipals.

Per exemple, a Mataró l’ajuntament està desplegant una Oficina d’Orientació Educativa amb la qual vol arribar a tot el jovent de més de 16 anys en risc o situació d’abandonament, a Cornellà també s’aposta per un servei d’orientació, mentre que a altres municipis com Badia o El Prat l’objectiu dels respectius plans de treball és connectar i fer xarxa amb els diferents agents del municipi on es fan accions d’orientació i acompanyament.

Tots aquests projectes municipals estan finançats i acompanyats per la Diputació de Barcelona, que ha pressupostat un total de 3,9 milions d’euros per al programa Noves Oportunitats Educatives 4.10, en un període de quatre anys (2020-2023). El projecte també inclou un cicle de 10 seminaris (el primer, en format webinar, va tenir lloc dimarts passat) per generar coneixement entre els electes i els tècnics, així com altres accions formatives. I al final del procés, a més de l’entorn tecnològic supramunicipal i la creació dels vuit serveis en els territoris pilot, l’objectiu és que aquesta experiència desemboqui en la redacció d’una metodologia que ha de servir de guia perquè la resta de municipis facin aquest acompanyament als joves de 16 a 24 en risc d’AEP.