Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els patis de les escoles han estat tradicionalment poc considerats, infrautilitzats i de vegades maltractats o menyspreats perquè era el lloc on anar a jugar. Les coses importants es feien a dins l’aula. Això ha canviat, ara és clar que l’espai exterior és un espai d’aprenentatge més, que les comunitats educatives estan repensant i transformant, sent aquestes transformacions motor de canvi social pel seu caràcter comunitari i transversal. A Barcelona, això és el que està fent el Programa Transformem els patis.
La legislació actual estableix que als centres educatius la superfície dels patis d’esbarjo “en cap cas serà inferior a 900 metres quadrats”. A la pràctica, això implica que les ciutats tenen a disposició per a revisar i transformar molts metres quadrats susceptibles de ser jardins, parcs de la ciutat oberts als barris, a la ciutadania en general i a les seves comunitats educatives en especial.
En el cas de la ciutat de Barcelona, amb prop de 180 escoles públiques d’infantil i primària distribuïdes de manera estratègica per tota la ciutat, podem dir que disposem d’unes 16,2 hectàrees (superfície corresponent aproximadament al Parc de la Ciutadella de Barcelona) per a ser revisades, repensades, naturalitzades.
L’espai exterior de l’escola, com a espai d’aprenentatge comunitari
Transformar els patis escolars és un gran repte, per a les administracions locals i per a cadascuna de les persones que formem part d’aquestes comunitats educatives en transformació. El procés comporta una canvi de mirada sobre l’espai exterior de l’escola, els seus usos, i la seva vessant comunitària. El pati esdevé així un laboratori, l’espai embrió de la ciutat del futur. Ciutats resilients, locals i comunitàries, pensades i construïdes per les persones que les habiten.
Els processos de transformació i naturalització de les escoles són processos participats on alumnes, mestres, equips directius, famílies o entitats de barri estan treballant conjuntament, processos col·lectius que esdevenen oportunitats per enfortir la comunitat o les relacions de l’escola amb el barri, la ciutat. L’escola, pensada com un sistema, es troba connectada amb altres sistemes del seu voltant. Quantes més connexions e interaccions tingui amb els altres sistemes (residència d’avis, hort urbà, mercat del barri, equipaments esportius propers, parcs…) més ric, saludable i resilient serà el sistema escola.
Renaturalització dels espais i els temps educatius
En tot cas, i pensant en els beneficis a curt termini d’aquestes transformacions, pensem amb el gaudi de les criatures i les seves acompanyants. El contacte diari i el desenvolupament de la vida en entorns naturalitzats permet la connexió de l’individu amb la seva naturalesa, cosa que comporta beneficis cognitius, psicològics, en matèria de salut, d’igualtat de gènere, comunitari i mediambiental… La renaturalització de l’escola permet naturalitzar els temps de l’escola, fer-los més humans, més naturals i biocèntrics.
Cada dia són més les administracions autonòmiques i locals que aposten per la revisió de les infraestructures educatives i el seu espai exterior per sumar-lo a la infraestructura verda de les ciutats. Creant espais de manera participativa, més naturalitzats, coeducatius i comunitaris, com a mesura de mitigació del canvi climàtic, segons recull el programa Patis x clima d’àmbit estatal.
La xarxa de ciutats i escoles en procés de renaturalització creix, al nostre país i arreu, amb l’objectiu d’activar la consciència col·lectiva per construir espais i ciutats eficients, resilients i saludables, que tendeixin a disminuir la dependència energètica, i, en conseqüència, fer front a nous escenaris produïts per l’alteració climàtica actual.
