Anàlisi

El valor d’ajudar el talent jove autòcton

El 4 de maig de 2022, l’article Una solució sistèmica per al sector del còmic inaugurava la secció de «Còmic, ciència i tecnologia» on s’han realitzat més de cent publicacions des de llavors. En aquest text es feia referència al fet que l’autor de còmics és la baula més feble de la cadena operativa del producte final, que inclou l’editorial, la impremta, la distribuïdora i la llibreria, com a mínim. I que el seu poder de negociació al sector era reduït, per les característiques pròpies de l’ofici, atomitzat, i pel petit percentatge respecte del total que suposa les edicions pròpies del país (és a dir, en relació amb les traduccions d’una obra produïda a l’estranger).

Des de llavors res no ha canviat, més aviat al contrari. El percentatge de còmics amb autors autòctons ha disminuït, tant en valor relatiu com en absolut. Suposant que s’imprimís una tirada de 1.500 exemplars i que es venguessin a 20 € per a un còmic d’unes 100 pàgines, si es vengués completament tota l’edició, l’autor cobraria una mica menys de 3.000 € per a un any de treball, suposant que el percentatge fos d’un 10% sobre el preu de venda (al qual caldria descomptar els impostos del producte, no els de l’artista, que també els tindrà), i l’import total seria suposant que fos un autor complet, guionista, dibuixant i colorista, altrament, ho hauria de repartir. Tota aquesta quantitat per a un any de treball intens, aproximadament, tenint en compte tot el procés de documentació, d’escriptura de guió, de guió tècnic esbossat, de llapis, tinta, color i, finalment, disseny i retolació, si escau.

En aquell primer article emfatitzàvem que «l’autor és, en la majoria dels casos, un autònom que té tots els avantatges i els inconvenients del perfil. És a dir, l’autònom (com tots els autònoms), soluciona el fet que la remuneració sigui reduïda a base de dedicar més hores amb menys ingrés, fet que contribueix a la necessitat de tenir altres activitats lucratives que li permeti un sou digne a l’autor o, de vegades, tenir l’empara de la família per finançar-se i, sempre, amb la precarietat actuant contínuament com una espasa de Dàmocles, que pot condicionar en les decisions adoptades i en la renúncia a principis, tenint en compte que apareix un component emocional i d’estratègia publicitària personal pel fet de voler o necessitar tenir publicada l’obra artística».

Aquesta argumentació és pitjor quan es tracta d’autors novells que no han publicat mai, on pràcticament els únics mitjans de difusió a un preu raonable són les xarxes socials, encara que no necessàriament útils per aconseguir finançament durant un any, almenys no per a tots els autors. En aquell mateix article es defensava la idoneïtat d’adoptar solucions keynesianes al sector de diferent índole, i una és, sens dubte, la convocatòria del Premi Carnet Jove de Còmic organitzat per l’Agència Catalana de Joventut del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.

El premi va dirigit a joves entre 16 i 31 anys que siguin titulars del Carnet Jove, i es poden presentar a la convocatòria de forma individual o en grups de fins a dues persones. Està dotat econòmicament amb 8.000€ i té la garantia de la publicació de l’obra resultant per part de Norma Editorial, amb un tiratge de 1.500 exemplars a la versió catalana. Una mostra més de la importància de la col·laboració publico-privada per fomentar, en aquest cas, el talent de joves creadors autòctons la barrera d’entrada dels quals al mercat resulta realment infranquejable.

Coincidint amb la celebració de la 43a edició del saló Còmic Barcelona del 4 al 6 d’abril, s’ha publicat al segell Astronave el còmic El misteri de la geoda rosada (2025), de Júlia Rubau, autora guanyadora el 2023 de la primera edició del Premi Carnet Jove de Còmic, en què el jurat reconeixia els mèrits a l’acta de la deliberació: «la composició de la pàgina, i un ús del color i el tractament del dibuix insòlit per una autora novell, més propi d’anys d’experiència professional», qualitats que destacaven notablement tenint en compte que només es presentaven quatre pàgines i una sinopsi de la història.

Rubau es presentava a la convocatòria del premi coincidint amb la finalització dels estudis d’Art Gràfic al Centre de Còmic i Arts Visuals Escola Joso, realitzats durant quatre anys, uns estudis que tenen com a objectiu «capacitar professionals del dibuix que siguin capaços de donar una resposta a l’ampli ventall laboral a les principals indústries de la imatge, l’oci i la comunicació». Sens dubte, una formació professionalitzadora fonamental per a un artista que pugui desenvolupar la seva activitat en especialitats com el còmic, la il·lustració o la preproducció artística per a animació, cinema i videojocs. Tot i que, una vegada més per culpa de la miopia de l’administració, és una solució formativa demanada pel mercat i sorgida, gestionada i oferta des de la iniciativa privada.

Un clar avantatge d’aquest model és comptar amb professors amb àmplia experiència laboral en les matèries d’especialització respectives. Rubau recorda a les seves entrevistes la contribució a la seva capacitació de les classes de narrativa audiovisual de l’autor Toni Fejzula, artista nascut a l’antiga Iugoslàvia i establert a Barcelona des de fa més de tres dècades, l’experiència del qual va ser fonamental per animar-la a presentar-se al premi, dotant-la de les capacitats i habilitats fonamentals del medi. Entre altres, Fejzula és autor de la magnífica novel·la gràfica Patria (2020), publicada per Planeta Còmic, que adaptava la novel·la homònima de Fernando Aramburu. Com a mostra del sense sentit i la manca de criteri del sector, en els premis del saló Còmic Barcelona, ​​un dels més prestigiosos del país, Fejzula no podia presentar-se per aquesta obra al Premi a Millor Obra d’Autoria Espanyola, dotat de 2.000€, tot i ser una editorial espanyola la que edita el llibre en primera instància, però sí que podria optar al Premi a Millor Obra d’Autoria Estrangera però sense dotació econòmica.

El misteri de la geoda rosada recorda els estius al poble, amb pocs nens (en aquest cas, tres) i amb molt de temps lliure enmig de la natura, amb llibertat per desplaçar-se i idear jocs de tota mena. L’autora situa la història al voltant del 2005, més o menys, recordant, especialment, la tecnologia que ella mateixa tenia a la seva disposició, de manera que la manera de comunicar-se entre tots tres és mitjançant el xat del model de Nintendo del moment. L’estil escollit traspua la personalitat de l’autora amb un estil original proper al cartoon, basant-se en la simplicitat i la hipèrbole per potenciar la comicitat de l’escena, amb un disseny de pàgina i la narrativa a mig camí entre el còmic i el manga, i una paleta de colors monocromàtica que emfatitza l’acció, evitant la literalitat de la realitat.

Aquest estil reflecteix també les seves influències, tant com a espectadora i lectora com a analista d’altres artistes. A les entrevistes reconeix la importància del manga i de l’anime amb què ha crescut, la influència de sèries d’animació com ara Hora de aventuras (Adventure Time, 2010-2018) o Steven Universe (2013-2019), o el treball d’autors de la talla d’Enrique Fernández o del japonès Yoriyuki Ikegami.

Rubau planteja una història on deixa en evidència els rancuniosos i aposta pel respecte i el diàleg per arribar a acords que beneficiï totes les parts. És especialment feridora amb els que segueixen el líder tòxic, sense ni tan sols saber exactament els motius, amb un marcat papanatisme de ramat, un comportament habitual avui dia a la nostra societat, agreujat per l’ús de les xarxes socials. L’editorial indica a la publicitat d’El misteri de la geoda rosada com «una lectura recomanada per a més grans de 9 anys», i mai més ben dit, alguns adults aprendrien a respectar els altres a través del còmic de Júlia Rubau. Si volen ajudar el talent autòcton novell, comprin i llegeixin les seves obres, i confiïn en totes les persones que han contribuït a assegurar la qualitat del producte final.