Actualitat

Educateca (15): Llibres sobre educació per a aquest estiu

Emprendimiento o emprendedurismo educativo

Enrique Javier Diez Gutiérrez | Miño y Dávila

Darrerament, les directrius a escala mundial volen crear la necessitat d’introduir “l’esperit empresarial” com un objectiu en els plans d’estudis de la majoria dels sistemes educatius del món. Es vol educar des de la primera infància en el món capitalista, enfocant el món i la societat com un lloc on no hi ha cabuda per a la cooperació i la justícia social i on es presenta una societat competitiva i els emprenedors com els protagonistes actius d’aquest canvi.

El llibre és clar i explica com aquests interessos van entrant a les aules i com cal treballar, des del món educatiu, en defensa d’un model antiliberal i postcapitalista on l’educació ha d’estar al servei del bé comú.

Es defensa una Educació Pública que, enfront de les propostes educatives de l’emprenedoria neoliberal, doni resposta a un model de societat que volem construir: més justa, més equitativa i més feliç per fer persones més lliures, més crítiques i més creatives.

Un llibre breu, de fàcil lectura, on s’exposa la realitat actual d’aquest tema i les alternatives que podem fer com a educadors que volem un món més just i equitatiu.

Por qué pensamos lo que pensamos

Vicent Botella i Soler i Javier López Alós | Arpa

Per què pensem el que pensem és un recorregut fascinant pels factors biològics, psicològics i culturals que determinen el nostre pensament sense que ho notem. A través d’exemples quotidians, referències científiques i filosòfiques, els autors mostren com la nostra ment recorre a viaranys i simplificacions per afrontar la complexitat del món, generant errors sistemàtics, prejudicis i vulnerabilitats que poden ser explotades per la manipulació i la desinformació. Segons els autors, conèixer aquests mecanismes no sols ens ajuda a comprendre millor les nostres pròpies limitacions, sinó que també ens dona eines per exercir un pensament més crític i lliure.

És un llibre de pensament crític i de divulgació o, com prefereixen dir-ne els autors, de divulgació crítica. Vicent Botella i Soler i Javier López Alós han construït un text accessible, estimulant i revelador. El llibre qüestiona la manera que tenim de pensar i sotmet a crítica els nostres processos cognitius en el context actual d’estimulació constant i allau informativa diària. Parteix de la discussió d’un seguit de coneixements procedents de la psicologia, la neurociència i l’economia conductual dels últims quaranta anys per reflexionar sobre els automatismes i els biaixos cognitius que influeixen en el nostre pensament. També s’hi analitzen els fonaments dels prejudicis i dels estereotips, les influències que exerceixen el context i les emocions en les nostres opinions, la nostra relació inevitable amb la incertesa i les dificultats que tenim a l’hora d’accedir a un coneixement veraç i fiable.

Una guia imprescindible per als que busquen entendre millor la naturalesa del seu pensament i aprendre a gestionar les limitacions cognitives en un món que cada vegada esdevé més complexa.

Summerhill

A.S. Neil | Eumo

Eumo, editorial de la Universitat Vic, ha tornat a editar una traducció al català de Sumerhill d’A.S.Neill, amb el text original i la preciosa introducció d’Erick Fromm, afegint una interessant cronologia que situa l’experiència pedagògica de La Sumerhill School amb les dades educatives del nostre país i la situació històrica mundial de la cultura i l’educació d’aquells anys. Val a dir que l’experiència de Sumerhill neix a l’Anglaterra entre les dues Guerres Mundials, moments socials convulsos de la història del món i, per tant, del naixement de noves idees tant a nivell polític com, lògicament, educatiu.

A.S. Neill ens descriu la vida d’un centre educatiu alternatiu a l’escola formal basada quasi sempre en l’aprenentatge avaluat per mestres que transmeten el coneixement i els valors que la societat considera necessaris i correctes. En canvi, Summerhill posa en valor la felicitat dels infants i la seva vida en llibertat. Tal com diu Erick Fromm en el seu pròleg, “el llibre de Summerhill no exposa una teoria¸ descriu l’experiència real de quasi 40 anys. L’autor afirma que la llibertat funciona”.

La felicitat de què ens parla A.S.Neill vol dir llibertat, amor, respecte, creativitat, per ser molt, no per tenir molt. Ésser, no per encaixar en el sistema, sinó per aprendre a viure en un model més humà.

L’autor descriu amb detall tant el funcionament del centre com les seves bases psicològiques i la reflexió sobre els problemes amb els quals els infants manifesten el seu rebuig a un món injust.

A.S.Neill ens mostra una visió global de la humanitat, gens llunyana de la qual vivim avui. La seva aportació a la millora del món va ser mostrar que és possible acompanyar a créixer infants lliures en l’amor i la responsabilitat d’ells mateixos, dels altres i de la comunitat, utilitzant la llibertat d’elecció com l’eina perquè cada infant es faci a si mateix.

L’experiència de Summerhill ens pot aportar actualment eines importants de reflexió en el desenvolupament del model educatiu, tan necessari avui, en el nostre petit país. És esperançador pensar que després de cent anys, Summerhill School segueix educant infants en llibertat a Leiston (Regne Unit), seguint el projecte pedagògic del seu fundador.

No sense el meu mòbil

Jaume Funes | Columna

L’autor és molt conegut: psicòleg, educador, periodista que ha dedicat bona part de la seva vida a escoltar, comprendre i ajudar els i les adolescents. El subtítol deixa clara la intenció: gestionar l’educació en l’univers de les pantalles; no prohibir.

Estem a les acaballes del primer quart del segle XXI. La IA és un fet. I, mentrestant, entre les persones adultes continuem mirant tots els dispositius mòbils com a enemics de les nostres criatures i del seu desenvolupament. Per contra, Jaume Funes ens recorda la responsabilitat que tenim d’educar en les complexitats del món d’avui.

El llibre està organitzat en tres grans capítols:

•             L’educació en temps d’incertesa

•             Educar personatges en línia que viuen en xarxa

•             Debats que amaguen paranys

El darrer es titula: “Els drets digitals de la infància”. N’he extret un parell de paràgrafs perquè us vingui de gust llegir el llibre:

“Voldria acabar amb una reflexió feta des d’una perspectiva diferent: la dels drets digitals dels infants (0-18 anys). Recordant que els nostres fills i filles són subjectes actius de drets, no objecte a protegir”.

“El problema de la infància i l’adolescència actuals no és la tecnologia, sinó un món adult deshumanitzat que vol controlar el seu accés a la tecnologia per no resoldre la complicada qüestió de com s’educa en una vida plena de tecnologia”.

La pau s’aprèn. Com cultivar les relacions i les condicions per una escola pacífica

Cécile Barbeito i Marina Caireta | Ed Octaedro

Com diuen les autores, “l’objectiu d’aquest llibre és reduir les formes de violència dels espais educatius i convertir-los en espais de cura, cooperació i compromís per afavorir una societat més humana i un planeta més just.”

Per saber què és important en l’educació per la pau, cal explicar primer quin és el marc conceptual que fem servir i quines implicacions té en la pràctica docent. Finalment, detallen què és el més bàsic que s’hauria d’aprendre en l’educació per la pau en els diferents espais educatius, més enllà de l’aula i quins temps, ofereixen oportunitats per realitzar aquest projecte.

Amb aquest llibre es vol ajudar a reduir les formes de violència dels espais educatius i, per fer-ho, es comparteixen criteris, eines i bones pràctiques a fi d’alleugerir la pràctica docent a l’escola i als altres espais educatius que viuen els infants i joves.

La pau i la convivència a les escoles i instituts és possible, cultivant relacions no violentes i vetllar per assegurar condicions estructurals justes i equitatives.

Un llibre clar, didàctic i amb una bona base teòrica i molts exemples per fer possible educar per la pau en diferents espais educatius. En el món que ens toca viure, on els conflictes estan al centre de la nostra societat, no podem naturalitzar la violència, sigui en la forma que sigui. En el llibre ens ajuden a desenvolupar competències per contribuir a la pau.

Elogi de la Nova Escola Pública

Joan Domenech Fransesch | Graó

Aquest llibre és una continuació de l’exposició realitzada al Palau Robert al llarg del curs 2021-22, amb el títol “Portes Obertes a l’Escola Pública”. L’exposició va representar l’oportunitat d’ordenar moltes de les idees que surten en aquest llibre.

L’autor del llibre diu: “Aquest petit assaig més que donar receptes, fórmules, indicadors, llistes de característiques, vol reivindicar i argumentar el model que representa la Nova Escola Pública (NEP)” i parteix de dues idees inicials: la primera és que la NEP no existeix encara i la segona que la NEP representa un model basat en allò que és essència de l’escola, com a transformadora i emancipadora. Cal pensar que a l’escola d’avui hi passaran tots els ciutadans que demà s’enfrontaran al col·lapse.

El llibre es pregunta què és l’escola, quines són les quatre finalitats de l’escola i qui defineix el model d’escola. En Joan Domènech fa un elogi de la Nova Escola Pública com a alternativa i descriu les característiques de la NEP, aportant idees pel debat i explicant el procés que cal fer per anar cap a la NEP. L’obra acaba amb un epíleg final, unes bones referències bibliogràfiques i un apartat amb documentació sobre el tema.

Estudiar, associar-se, revoltar-se i atrevir-se a anticipar. Aquestes són les consignes per començar el canvi.

Com sempre, l’autor fa una mirada crítica i apassionada, molt necessària en el món en què vivim i aporta idees, reflexions, dubtes i meditacions sobre com ha de ser la Nova Escola Pública que tots volem.

Una lectura imprescindible per a docents, famílies, responsables polítics i qualsevol persona que cregui en el poder transformador de l’educació.

Per què és (tan) difícil escriure?

Philippe Meirieu | Rosa Sensat

Una petita joia. Sobre l’autor no calen grans presentacions perquè té nombroses publicacions.

En la contraportada del llibre hi trobem: “Philippe Meirieu ens exhorta a crear situacions d’aprenentatge que permetin a l’infant descobrir per ell mateix la necessitat de l’escriptura, “el joc de construcció més fabulós que s’ha inventat mai”, i a acompanyar-lo en la tasca difícil d’adquirir les eines i les tècniques necessàries per expressar-se”.

Al llarg de la lectura, trobem moltes afirmacions que permetrien un debat en qualsevol dels claustres, cicles o departaments dels centres educatius del nostre país. Alguns exemples:

“El que l’infant vol és saber llegir i escriure. Però de seguida descobreix que, per saber-ne, cal aprendre”.

“Deixar llegir un text a altres persones és implicar-se, exposar-se, inscriure’s en un espai social que possibilita la formació del ciutadà”.

“Per escriure cal, d’entrada, haver trobat adults que palesin que l’escriptura no és una simple obligació escolar, una cursa d’obstacles inventada perquè les criatures més maldestres o menys coratjoses hi ensopeguin”.

No us el perdeu. Segur que a més de trobar bones reflexions per plantejar-vos aquest aspecte, us vindran ganes d’escriure les vostres reflexions.

La renovació pedagògica ahir i avui

Xavier Besalú | Rosa Sensat

Xavier Besalú en l’assaig La renovació pedagògica ahir i avui ens apropa als referents pedagògics d’ahir per reivindicar avui la necessitat d’una pedagogia renovadora compromesa i exigent envers les necessitats dels infants i joves i de la perspectiva d’una societat que pugui fer el canvi de tarannà actual.

Davant els temps incerts, de desconcert i confusió, l’autor ens proposa una resistència que l’escola renovadora promogui la creativitat, l’exploració, el canvi des d’una pràctica humil i un procés edificant que es faci en el dia a dia i ens torna a donar referents pedagògics essencials: Milani, Freire o Freinet, perquè cal concebre que tothom és apte, cal compromís social i polític i calen tècniques educatives que se centrin en l’infant i el jove. Fent referència a les maneres d’ensenyar i aprendre i a la didàctica, situa la renovació pedagògica com a activitat i investigació a través de la cura (com a tutorial, acció i avaluadora) i el tacte, com a factor clau per al mestre i el docent i que actua com a factor d’esperança i és la vertadera ànima de l’escola, tal com l’anomena Josep Maria Esquirol.

Joan Domenèch, al Diari de l’Educació, ens comenta que el pacte i els compromisos de l’escola i la societat s’han de renovar: les promeses de coneixement, d’equitat i d’emancipació, no s’han assolit i la renovació pedagògica ha de donar resposta a la necessitat de que l’accés al saber sigui el més generalitzat possible i per això, de la mateixa manera que expressa Xavier Besalú: cal defensar la renovació pedagògica, com a intent constant de millorar els processos d’ensenyament i d’aprenentatge que tenen lloc en els centres educatius d’aquest país.

Precisament, els autors coincideixen en què la renovació pedagògica ha estat i té la intencionalitat de millorar de forma radical i profunda l’ensenyament que rep el conjunt de la població escolar, perquè puguin millorar els seus aprenentatges de forma generalitzada. També es posa al centre la renovació pedagògica perquè doni resposta a la necessitat que l’accés al saber sigui el més generalitzat possible i que l’aprenentatge que fa cada alumne, tingui un caràcter significatiu i emancipador. A la fi, la renovació pedagògica, avui, és una de les garanties per no quedar-se de braços plegats davant les emergències educatives que s’estan plantejant.

Pensar el aprendizaje servicio

Xus Martín (coordinació) | Graó

L’aprenentatge servei ha estat una pràctica reconeguda en el món educatiu des de fa temps, entre altres factors pel fet que connecta amb la necessitat de formar una ciutadania sensible als problemes socials i amb el compromís de prioritzar el bé comú. Aquestes experiències han estat el detonant de canvis significatius en l’entorn, però, tot i això, l’ApS encara no s’ha consolidat en els plans d’estudi. Per tal de posar en valor l’ApS, especialistes de diversos corrents pedagògics han elaborat aquest llibre, coordinat per Xus Martín, professora de la Facultat d’Educació de la UB, aportant teories i idees que permetin donar més sentit a l’aprenentatge servei.

Els autors i autores posen el focus en aspectes com els drets humans, la diversitat, la perspectiva intercultural, la justícia global, les competències digitals, les cures, l’educació comunitària, la solidaritat i, sobretot, el necessari compromís i l’autocrítica constant que formen part de tot aprenentatge servei. Cadascun dels 12 capítols que conformen l’obra posa èmfasi en un aspecte concret amb l’objectiu comú de fer una reflexió teòrica, ja que són poques les publicacions metodològiques sobre aquesta proposta educativa.

Es tracta d’un llibre que serveix per aprofundir en l’ApS no només des del punt de vista de les experiències, sinó des de les seves arrels i la seva utilitat. Molt recomanable especialment per a centres educatius, entitats socials, serveis educatius, administracions i ens locals interessats en formar part de la xarxa d’ApS.

L’altra panera dels tresors

Josep Muñoz Redon | Octaedro

L’autor, Josep Muñoz Redon, és professor i escriptor i ha estat guardonat amb diversos premis. El llibre és el resultat d’una trobada que té l’autor amb una antiga mestra seva de primària que resulta ser la Pepa Òdena. En aquesta trobada, la pedagoga centra bona part de la conversa en “la panera dels tresors”, que va ser ideada per la pedagoga britànica Elinor Goldschmied per les llars d’infants, com a avantsala del futur desenvolupament del joc heurístic. L’objectiu dels objectes de la panera és despertar els sentits.

A partir d’aquí, l’autor comença a omplir la seva panera dels tresors amb elements que li permeten explicar bona part de la seva vida i les seves relacions. Però anant més enllà de la peripècia personal.

Se’ns explica en la contraportada del llibre que “els objectes passen, doncs, a ser veritables subjectes”. Aquests són els objectes escollits: cabdell de llana, cargol de mar, cava, coberts, corbata, despertador, diners, gorra d’aviador, llapis, llapis de memòria, llibre, olisbe, pipa, prisma, ràdio, radiografia, sofà, targeta editora.

Escola i creativitat. Experiències pedagògiques

Ramon Besora | Rosa Sensat

Escola i Creativitat és un llibre recomanable per a totes aquelles persones vinculades al món de l’educació que creuen en el poder de la creativitat com a eina d’aprenentatge de l’expressió artística a partir de textos literaris, especialment des de la poesia o els contes. Ramon Besora, mestre i pedagog, proposa una reflexió profunda i crítica sobre com l’escola pot esdevenir un espai que no només transmet coneixements, sinó que també fomenta l’esperit creatiu dels infants.

El llibre defensa que la creativitat no és un afegit opcional al currículum, sinó una competència essencial per a la vida. A través de reflexions i exemples pràctics de treballs fets a l’aula pels alumnes de l’escola el Puig d’Esparreguera que partien de poemes o contes d’autors com Martí i Pol o Pere Calders, entre d’altres, i que apliquen la pedagogia de pedagogs com Freinet, Rodari o Freire, l’autor ens mostra un viatge per les experiències creades pels infants, amb un to poètic i reflexiu. Les reflexions i experiències estan documentades amb imatges admirables i espectaculars dels treballs dels infants.

És una lectura molt recomanable per a mestres, educadors, futurs docents i qualsevol persona interessada en repensar l’escola des d’un enfocament més humà i sensible. El llibre no només inspira, sinó que també ofereix pistes concretes per introduir l’art i l’expressió visual i escrita a l’aula.

La Barcelona de Rosa Sensat

Jordi García Ferrero | Rosa Sensat

Jordi Garcia és pedagog, màster en Història Contemporània i Món Actual i doctor en Educació per la Universitat de Barcelona.

A la presentació del llibre ens diu: “Aquest treball es planteja, doncs, tres objectius amb l’única finalitat de donar a conèixer la trajectòria de Rosa Sensat a la ciutat de Barcelona, tot unint les seves principals publicacions amb una sèrie d’espais, existents o ja desapareguts a causa del pas del temps, que també formen part del patrimoni educatiu de la història del nostre país”.

Per això, fa un itinerari per 15 punts concrets de la ciutat, començant pel domicili familiar i acabant a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

De cada un dels indrets, a més de la localització, i algunes imatges, l’autor en fa una breu descripció i hi afegeix un document històric de la mateixa Rosa Sensat o d’altres autors que facin referència a aquell aspecte en concret.

Educateca és un grup de mestres jubilats del Grup d’Educació de RELLA format per Ferran Aquilina, Adelina Escandell, Laia Làzaro,  Montse Vallès Aroca i Quim Lázaro