Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquesta informació ha estat publicada a XQtheNews
El gener del 2022, la Comissió Europea va presentar un document que, encara que poc conegut fora dels cercles acadèmics i educatius, té el potencial de revolucionar la manera com ensenyem la sostenibilitat a les noves generacions.
Es tracta del GreenComp, el Marc Europeu de Competències per a la Sostenibilitat . Aquesta guia estratègica defineix les competències que els ciutadans europeus, especialment els més joves, han de desenvolupar per fer front als reptes mediambientals actuals i futurs.
Davant d’una emergència climàtica que ja forma part del nostre dia a dia, preparar els joves perquè actuïn com a agents de transformació no és només un objectiu educatiu, és una necessitat. En articular coneixements, habilitats i actituds orientades a la sostenibilitat, GreenComp sorgeix com una resposta estructurada i essencial a aquesta urgència.
Què és GreenComp i per què és important?
GreenComp és un marc de referència creat pel Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea que organitza les competències sostenibles en 12 àrees, agrupades en quatre dimensions principals: “Incorporar valors de sostenibilitat”, “Acceptar la complexitat de la sostenibilitat”, “Visualitzar futurs sostenibles” i “Actuar per la sostenibilitat”. A diferència dels plans d’estudis tradicionals, GreenComp no dicta continguts específics, sinó que proposa un conjunt transversal de competències que es poden aplicar en totes les disciplines, contextos i etapes de la vida.
Aquestes competències inclouen des de l’empatia amb altres formes de vida fins a la capacitat de pensar sistèmicament, passant per la col·laboració intergeneracional, l’adaptació al canvi i la construcció de visions positives del futur. Són valors i capacitats que no només informen, sinó que transformen la manera com els joves es relacionen amb el món.
GreenComp ha estat dissenyat per ser adaptable i flexible, i es pot contextualitzar d’acord amb la realitat local. D’aquesta manera, les escoles urbanes o rurals de qualsevol part d’Europa poden adoptar les propostes, respectant-ne les especificitats culturals, ambientals i pedagògiques.
Per què l’educació tradicional falla i com pot ajudar GreenComp?
Durant dècades, l’educació ambiental ha estat relegada a un paper secundari a les escoles, tractada com una assignatura extracurricular o una activitat aïllada. Com a resultat, molts joves acaben els estudis sense els coneixements necessaris per abordar qüestions com el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua i el consum responsable.
GreenComp proposa un canvi de paradigma: en lloc d’abordar la sostenibilitat com un tema a part, la converteix en una lent a través de la qual es poden reinterpretar tots els continguts. Les matemàtiques, per exemple, poden incloure l’anàlisi crítica sobre emissions de CO₂, explorant estadístiques i funcions. La literatura pot aportar narratives ecològiques, connectant clàssics de la ficció amb reflexions sobre l’impacte ambiental. La història, per part seva, es pot ensenyar a partir de la relació entre les societats i el medi ambient, analitzant com les revolucions industrials, els models econòmics i les polítiques territorials han influït en els ecosistemes al llarg del temps. La geografia pot aprofundir en els debats sobre el canvi climàtic i l’ocupació territorial, mentre que les ciències naturals poden explorar els efectes de la contaminació i la conservació de la biodiversitat. Amb aquest enfocament, l’aprenentatge es torna més interdisciplinari, mostrant als alumnes que els temes mediambientals no estan separats del coneixement tradicional, sinó integrats en ell.
Per assolir aquest enfocament, la formació del professorat és fonamental. Molts educadors encara se senten insegurs a l’hora d’abordar temes complexos com ara la crisi climàtica, la desigualtat socioambiental i la transició energètica. GreenComp ofereix una estructura que els ajuda en aquesta missió, tot fomentant enfocaments interdisciplinaris, participatius i basats en projectes reals.
Reptes i crítiques: serà suficient GreenComp?
Com qualsevol estructura ambiciosa, GreenComp no és immune a les crítiques. N’hi ha que assenyalen la manca d’indicadors clars i mesurables com un obstacle per aplicar-los a gran escala. Altres destaquen el risc que el document es converteixi en una altra directriu ignorada si els sistemes educatius no inverteixen seriosament en formació docent, temps curricular, dedicació i recursos didàctics.
Una altra preocupació té a veure amb una possible implementació desigual. Els països amb més recursos i tradició en educació innovadora tendeixen a avançar més ràpidament, mentre que els sistemes educatius més conservadors, o amb menys finançament, es poden quedar enrere. Una aplicació àmplia dependrà directament d‟una cooperació real i d‟inversions concretes.
Sempre hi ha el risc que es buidin de contingut, un fenomen comú en conceptes àmpliament difosos en el discurs públic. El terme sostenibilitat, per exemple, s’ha incorporat gradualment a campanyes de màrqueting i projectes institucionals que, a la pràctica, han contribuït poc a canvis concrets. En molts casos, ha esdevingut una etiqueta genèrica, desvinculada de compromisos reals amb la transformació ambiental, social o econòmica. El mateix perill aguaita GreenComp: si es tracta únicament com una directriu tècnica o un requisit burocràtic, corre el risc de perdre el potencial transformador.
Per tant, és fonamental que la seva aplicació vagi més enllà d’enfocaments instrumentals o puntuals. GreenComp no s’ha de reduir a una «tendència» educativa del moment, sinó reconèixer-se com una fita en la redefinició dels objectius pedagògics de l’educació contemporània. Per tal que compleixi el seu propòsit, ha de ser adoptat de forma crítica pels educadors, integrat en les polítiques públiques i convertit en pràctiques pedagògiques que promoguin una cultura genuïna de la sostenibilitat. La implementació de GreenComp ha de basar-se en valors ètics, en un compromís amb la justícia intergeneracional i en una comprensió profunda de la complexitat dels reptes socioambientals actuals, evitant enfocaments simplistes que perpetuïn lògiques utilitàries.
Una oportunitat per reconstruir la relació entre la joventut i el planeta
En comptes de considerar els joves com a «culpables» del consum o com a «salvadors» del futur, GreenComp els reconeix com a ciutadans de ple dret, amb dret a la informació, la participació i l’acció significativa. Aquest marc de competències proposa un itinerari educatiu que en valora la intel·ligència, la capacitat de transformació i el protagonisme.
En un moment en què la crisi ecològica afecta directament la vida de tothom, inclosos els joves, a través d’inundacions, onades de calor, inseguretat alimentària i migracions forçades, GreenComp es presenta com una eina essencial. Permet als joves comprendre les causes d’aquestes múltiples crisis i desenvolupar solucions col·lectives. Més que un discurs abstracte sobre l’educació ambiental, GreenComp transforma aquesta perspectiva en una pràctica quotidiana, compromesa, local i comunitària.
Si s’adopta amb serietat, GreenComp pot convertir-se en una fita a l’educació, preparant, capacitant i inspirant les noves generacions per construir el món que desitgen i necessiten.
GreenComp a la pràctica
Tot i que GreenComp es troba encara en una fase inicial d’implementació a molts països, els projectes inspirats en aquesta iniciativa ja mostren resultats prometedors. Un exemple n’és el projecte Erasmus+ GreenComp4Adapt (Green Competences and Civic Engagement in Schools for Adaptation to Climate Change), liderat per l’IES Botànic Cavanilles, d’Espanya. Aquesta iniciativa europea cerca integrar el marc de referència de competències en matèria de sostenibilitat GreenComp a l’ensenyament secundari, capacitant alumnes i professors per fer front al canvi climàtic a través d’una educació informada, la participació ciutadana i accions locals concretes. El projecte es desenvoluparà entre 2024 i 2026 i involucrarà escoles, educadors i comunitats de diversos països, entre ells Espanya, Portugal, Itàlia i els Països Baixos.
A GreenComp4Adapt, tres organitzacions especialitzades tenen un paper fonamental en la definició d’estratègies per a la incorporació eficaç de les competències en matèria de sostenibilitat en els plans d’estudis escolars: l’Associació Portuguesa d’Educació Ambiental (ASPEA), a l’Associació Cultural CRESOL, a Espanya; Escola Secundària Cinquena do Marquês, a Portugal;
En treballar directament amb les escoles, aquestes organitzacions garanteixen que la integració dels conceptes de sostenibilitat s’adapti a les necessitats específiques de cada regió. La col·laboració amb experts en adaptació al canvi climàtic enriqueix el pla destudis en incorporar coneixements científics i bones pràctiques. Aquest enfocament transdisciplinari contribueix a un desenvolupament curricular holístic, garantint que els estudiants rebin una formació àmplia i significativa sobre el medi ambient.