Reportatge

Acadèmia Cultura, el rocambolesc final (o no) d’un concertat en un dels barris més massificats de L’Hospitalet

La història del centre Acadèmia Cultura, fundat a mitjans dels anys cinquanta al barri de la Torrassa de L’Hospitalet pel matrimoni format per Laureà Vilalta i Josefa Mata, és a punt de viure el seu final. No hi ha cap tancament d’escola que no sigui traumàtic, per tot el que deixa enrere: pels alumnes que deixa penjats (340 en aquest cas), pels docents que deixa a I’atur (40 aquí) i pels exalumnes que veuen amb impotència com s’esfuma un trosset de la seva vida. Una d’aquestes exalumnes d’Acadèmia Cultura és Núria Marín, avui alcaldessa de L’Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona. Marín està intentant intermediar en una negociació certament complexa, primer perquè no té competències, i segon perquè hi intervenen fins a cinc parts: la titularitat del centre (una SL propietat del director de tota la vida, Domingo Pérez), l’Arquebisbat de Barcelona (propietari, per donació, dels immobles que acullen el centre), el Departament d’Educació, els treballadors i les famílies.

Dimarts passat un grup de famílies i de professors d’Acadèmia Cultura, amb el suport de CCOO, es van manifestar davant del Departament d’Educació per demanar-li que fes marxa enrere en la decisió d’autoritzar el tancament del centre, que es va prendre fa unes setmanes. El sindicat ha presentat un recurs d’alçada contra aquesta decisió, amb l’argument que hi ha un dèficit de places escolars al barri, amb centres amb sobreràtios fins i tot en temps de pandèmia, i que el concert educatiu atorgat pel Departament té una vigència de sis anys. Acadèmia Cultura avui és una escola d’una línia que té llar d’infants (1-2 anys), infantil, primària i ESO, però fa anys havia tingut dues línies i fins i tot alguns graus d’FP. Segons explica una representant dels treballadors, “si no es revoca la resolució del Departament és impossible trobar inversors o qualsevol altra solució per salvar el centre”.

Durant la concentració, famílies i treballadors es van entrevistar amb la directora general de centres concertats, Pilar Contreras, a la qual van fer entrega d’unes 4.000 signatures contra el tancament recollides dissabte 24 davant del mercat de Collblanc. Segons explica Sonia Cabanillas, portaveu de les famílies, Contreras els va reconèixer que no sabia qui havia autoritzat el cessament de l’activitat i es va comprometre a recollir tota la informació dels serveis territorials de Barcelona Comarques. “Les famílies ens sentim enganyades per tothom”, afirma Cabanillas. L’acompanyava Sara Huertas, mare d’una nena de 6è: “Som classe obrera de L’Hospitalet i no ens fa cas ningú, ens sentim desprotegits”. Totes dues estan convençudes que el fet que ara mateix Catalunya es trobi amb un govern provisional “està provocant que tothom es renti les mans i es passin la pilota els uns als altres”. És la impressió que van treure de la reunió que van tenir l’endemà dimecres amb Núria Marín, la qual els ha assegurat que els fa costat i que seguirà tractant de buscar una solució.

Què passa amb els alumnes?

El principal problema, ara com ara, és la reubicació dels alumnes. Fins abans-d’ahir, el Departament afirmava que “no pot intercedir en una relació entre titularitats privades” i que la seva funció consisteix únicament a acompanyar les famílies en el procés de transició a un altre centre. Aquest procés tot just ha començat, perquè la proposta plantejada pels serveis territorials ha rebut un rebuig majoritari per part de les famílies, ja que passa per treure els 340 alumnes del barri de la Torrassa. La proposta consisteix a obrir una línia nova en una escola del barri de Bellvitge, on acollirien els alumnes d’infantil i primària, i una altra en un institut del barri de La Florida, a on anirien els de secundària.

Cabanillas i Huertas rebutgen frontalment aquesta proposta i asseguren que aquest és el parer majoritari de les famílies. La major part són famílies amb pocs recursos i no volen haver d’agafar el transport públic per anar a portar i recollir els seus fills cada dia de l’escola. Més encara si el nen o la nena no es queda a dinar al centre.

El segon problema són els treballadors, docents i PAS, alguns dels quals són exalumnes, prova del caràcter familiar del centre. “Als profes no ens reubiquen, anem a l’atur, i fins i tot ens estan dient que no ens pagaran la indemnització i que cobrarem de Fogasa”, explica la representant de la plantilla. L’empresa ho confirma. Segons comenta l’advocat Bernardo Martínez, representant legal de la SL i gendre del director, el més probable és que aviat obrin un concurs voluntari de creditors per liquidar la societat, ja que hi ha fons per al dia a dia però no per pagar les indemnitzacions. Si no s’ha obert encara el concurs, afirma, és perquè no volen deixar d’explorar qualsevol possibilitat de mantenir obert el centre. “La paga de fidelitat de 2020 es podrà pagar i la de 2021 en part també abans del concurs, però després els diners que quedin els haurà de repartir l’administrador concursal com consideri”, opina Martínez.

Un contracte de 1983 i unes goteres de 2020

Entendre la globalitat del problema no és fàcil, perquè les versions són contradictòries. El que està clar és que s’origina fa més o menys un any, a causa d’unes goteres mal reparades. Però per entendre-ho cal remuntar-se al 1983, quan Domingo Pérez, director del centre, n’assumeix la titularitat i el matrimoni Vilalta-Matas li traspassa la majoria d’accions de la societat Acadèmia Cultura SL, al mateix temps que es firma un contracte d’arrendament per mantenir l’activitat educativa. Segons explica l’advocat Martínez, en aquell contracte es va estipular que el manteniment de l’immoble aniria a càrrec de l’arrendatari, si bé “això habitualment és responsabilitat de la propietat, però al cap i a la fi mai hi va haver cap problema perquè si s’havien de fer obres sempre les assumia la propietat”. “Per exemple –assegura–, en el seu dia hi va haver un problema d’aluminosi i se’n van fer càrrec els propietaris”.

L’any 2014 va morir la senyora Matas i en el seu testament va deixar l’immoble a la parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats, la del barri, i, segons Martínez, amb el seu rector, mossèn Valentí, va continuar aquesta bona entesa pel que fa a qui es feia càrrec de la reparació dels desperfectes, malgrat el que digués el contracte.

Però la bona sintonia es va acabar abruptament a finals del curs passat, en plena sortida del confinament, arran d’unes goteres. La titularitat les va comunicar a mossèn Valentí, que hi va enviar uns paletes. Però el problema no va quedar resolt, i hi van haver de tornar a anar. I tampoc. Aleshores, sempre segons el relat de Bernardo Martínez, la titularitat va comunicar al mossèn que retenia el pagament del lloguer de juliol per pagar la reparació dels desperfectes. I més o menys al mateix temps, el mossèn els va dir que traspassava els immobles i els maldecaps a l’arquebisbat perquè ell, amb 88 anys, ja no estava per aquestes qüestions terrenals.

Passat l’estiu, l’arquebisbat va assumir la propietat dels immobles i hi va enviar un arquitecte. I la següent notícia ja va arribar a l’octubre, segons Martínez, quan l’empresa va rebre un burofax de l’arquebisbat en el qual, d’acord amb l’estricta aplicació de la llei i del contracte, se’ls comunicava que tenien un any per marxar i retornar-li els immobles. A partir d’aquí comencen unes negociacions entre les dues parts, de les quals cap família o docent tindrà notícia fins al març de 2021 i que no van ser tan cordials com podien aparentar, ja que al mateix moment que parlaven els advocats d’una i altra banda, l’Arquebisbat iniciava una acció judicial de desnonament per l’impagament del lloguer.

“El preavís és correcte i la llei els empara, per la qual cosa nosaltres no podem fer-hi res si volen recuperar els immobles”, afirma Martínez, segons el qual quan el 29 de desembre es va reunir finalment amb l’advocat de l’arquebisbat tot van ser bones paraules i en cap moment li va dir que havien incoat el desnonament. “Davant d’aquesta situació –segueix Bernardo Martínez– ens vam haver d’informar sobre què s’havia de fer per tancar una escola, i quan ho vam comunicar a Educació ens van felicitar i agrair que ho diguéssim aleshores i no al juny, perquè això els donava temps per recol·locar els nens”.

“Nosaltres no volíem arribar fins aquí, però ens hi han portat”, assegura l’advocat, segons el qual l’avançada edat del seu sogre (75 anys, i encara en actiu) no hi ha tingut res a veure. “El primer problema és que hem tingut moltes dificultats per parlar amb la responsable de patrimoni de l’Arquebisbat. Quan ho hem fet els hem dit que els diners del lloguer es poden pagar demà mateix, sempre que l’escola tingui un horitzó clar, perquè sabíem que des del mateix moment que anunciéssim el tancament hi hauria famílies que deixarien de pagar les quotes i el nostre objectiu és garantir l’escolaritat”, diu Martínez.

Esclata la ‘bomba’

La bomba va esclatar el 5 de març, quan faltaven pocs dies perquè comencés el període de preinscripcions. Aquell dia, i amb dues hores de diferència, la direcció va comunicar a la plantilla i a les famílies que l’escola tancaria a finals de curs. De seguida van començar les mobilitzacions per forçar les parts a trobarn una solució. Durant aquestes setmanes, els treballadors també han explorat la possibilitat d’agafar la titularitat, transformant-se en cooperativa, però des de la mateixa federació d’escoles cooperatives els ho han desaconsellat perquè haurien d’assumir els deutes de l’empresa, per començar amb ells mateixos, ja que encara no han cobrat la paga compensatòria (antic ‘premi de fidelitat’) de 2020. També han parlat amb algun possible inversor. Però el miracle és impossible sense revocar abans l’autorització de tancament, segons assenyalen fonts del comitè d’empresa.

Per la seva part, diu Martínez, la titularitat està “totalment disposada a fer el que sigui per garantir la continuïtat del centre; si aconsegueixen que l’Arquebisbat prorrogui el lloguer els hi regalem les accions i deixem els deutes a zero”. Argumenta que el seu sogre ha dedicat la seva vida al centre i que no s’hi ha fet ric. Cabanillas i Huertas s’enfaden quan se’ls hi explica el que diu l’advocat, asseguren que menteix, però tampoc tenen tan clar que el bisbat estigui dient tota la veritat. Durant els primers dies les famílies i els docents van donar suport a la direcció, fins que van descobrir que feia vuit mesos que no es pagava el lloguer, gràcies al fet que ho va revelar la diòcesi. No entenen l’estratègia que ha seguit l’empresa i tendeixen a sospitaar que ho tenien tot previst des de feia un any.

Negociació forçada i fallida

A començaments de març, quan va saltar la notícia, l’Ajuntament de l’Hospitalet va forçar que l’Arquebisbat i Acadèmia Cultura SL s’asseguessin a negociar. I van arrencar una proposta de la diòcesi: un any més de pròrroga del lloguer, sempre que es pagui el deute, amb la idea que això permeti guanyar temps per treballar un pla de viabilitat del centre. La titularitat no la va acceptar, per desesperació de la plantilla, que hi veia un fil d’esperança. “A una escola la fereixes de mort quan li treus un horitzó clar. El fet que m’allarguis un any l’agonia no soluciona res, perquè un projecte educatiu no es pot fer per un any, és ingovernable, i per això entenem que no es poden acceptar menys de 8-10 anys”, assegura l’advocat de l’empresa. D’aquí va sorgir un comunicat de premsa de l’Ajuntament de L’Hospitalet lamentant la manca d’acord i carregant contra la titularitat.

Uns dies abans, el mateix Arquebisbat havia fet un altre comunicat de premsa, explicant que l’empresa havia incomplert el contracte de 1983 pel que feia al manteniment de l’edifici, que el deute pujava a gairebé 52.000 euros, que els tècnics enviats a l’octubre havien constatat “importants deficiències en els edificis fruit de la manca de manteniment” i que així s’havia notificat tant a la titularitat com al Departament d’Educació. Amb tot, el comunicat no parla del procediment de desnonament iniciat a l’octubre ni del burofax amb el preavís per recuperar els immobles, notificat també aquell mes.

Un altre aspecte sorprenent és la qüestió de l’estat dels immobles. Diu l’Arquebisbat en el comunicat de 9 de març: “La situació que l’informe tècnic mostra és que l’estat de conservació dels edificis els fan totalment inadequats per a la seva funció i activitat pactada”. Aquest informe del tècnic, notificat a la titularitat del centre i a la Generalitat, té data de 6 d’octubre, però l’escola ha seguit oberta malgrat aquest suposat perill per a la salut dels seus usuaris. De fet, segueix acollint cada dia a 340 infants i joves.