Llicenciat en Filosofia i Lletres i catedràtic de batxillerat especialista en Grec, Alberto del Pozo Ortiz va ocupar diversos càrrecs del Departament d’Educació (aleshores, d’Ensenyament) pràcticament des dels seus inicis. En els anys previs a l’aprovació de la LEC n’era el subdirector general de Professorat i, posteriorment, entre el 2012 i el 2015, va ocupar el càrrec de director general de Professorat i Personal de Centres Públics.
Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Sisplau, no se centri únicament en els aspectes negatius.
Faig un balanç força positiu de l’impacte de la LEC en el sistema educatiu, ja que la llei ha assolit el seu objectiu de dissenyar un sistema educatiu català propi, amb novetats normatives que defineixen un sistema nou i diferent de l’estatal. Va ser una llei innovadora en moltes matèries: entre altres, va incrementar l’autonomia dels centres públics i concertats, va regular el sistema lingüístic, va crear el nou concepte de Servei d’Educació de Catalunya, va incrementar la descentralització administrativa en els centres públics dependents del Departament d’Educació, va incrementar les responsabilitats de les direccions dels centres públics, va regular la carrera professional docent del professorat lligada a la seva avaluació, dins l’ordenació de la funció pública docent, i va definir l’avaluació del sistema educatiu.
¿Considera que s’hauria d’obrir el meló d’una nova llei que doni resposta als nous reptes que té avui el sistema educatiu o opina que la LEC és un marc normatiu encara amb molta vigència?
No veig que tingui sentit plantejar ara una llei nova, quan l’Estat, en les tres lleis orgàniques aprovades des del 2009, ha anat ampliant els preceptes bàsics reservats a l’Estat en un 28,9%, desplaçant molts preceptes regulats per la LEC el 2009 quan no eren bàsics en el moment d’aprovar-se la llei. Ara, tots aquests preceptes afectats per normativa bàsica sobrevinguda han quedat sense vigència i el que cal aplicar és el que regulin els nous preceptes estatals. Tècnicament, el que hauríem de fer i no s’ha fet és modificar tots aquells preceptes de la LEC que han estat desplaçats per les noves lleis orgàniques, per evitar les contradiccions actuals entre la llei estatal i la LEC.
Si l’Estat no posa límit a la seva regulació del sistema educatiu per llei bàsica no té sentit tornar a regular el nostre sistema, que quedaria obert permanentment als embats estatals, provocant una inseguretat jurídica difícil de justificar. El que sí que cal és continuar desplegant tots aquells preceptes que encara no s’han arribat a aplicar. L’experiència ens ensenya que una llei mai arriba a aplicar-se al 100%, però de la LEC encara queden molts aspectes per desenvolupar, sobretot per manca de recursos econòmics.
De la LEC el que molta gent té clar és que estableix un termini de vuit anys per assolir el 6% del PIB en educació, un percentatge del qual encara estem lluny fins i tot amb els càlculs que inclouen els pressupostos d’universitats i municipis. S’ho explica?
Aquest objectiu d’arribar al 6% del PIB en el pressupost educatiu és difícil, però no impossible d’assolir. Les xifres són clares i permeten quantificar el que encara ens manca per arribar-hi, però el pitjor símptoma és que en comptes d’apropar-nos-hi, des que es va aprovar la LEC cada vegada estem més lluny del 6%, malgrat els increments pressupostaris dels darrers anys. M’explico:
- Durant els 10 anys anteriors a l’aprovació de la LEC, entre 2000 i 2009, el pressupost del Departament d’Educació es va doblar en un 117,6%, passant de 2.354,2 M€ el 2000 a 5.122 M€ el 2009, amb un increment de 2.767,8 M€.
- L’estudi econòmic que acompanyava la LEC va preveure per al 2017 un increment de 1.501,8 M€, als 8 anys de la seva implantació (un 29,3% del pressupost del 2009). Ara bé, les restriccions pressupostàries provocades per la crisi del 2008 van fer que el pressupost del 2017 només arribés als 5.612,6 M€ (amb un increment de 490,6 M€ en relació al 2009), és a dir, una tercera part del previst.
- Entre 2009 i 2023 el pressupost educatiu va créixer en 1.838,5 M€ (equivalent a un 35,9% del pressupost 2009), passant dels 5.122 M€ a 6.960,5 M€. Aquell 2009 el pressupost educatiu arribava al 2,45% del PIB, però el 2023 va baixar fins al 2,37% del PIB.
- Encara estem, doncs, molt lluny d’arribar al 6% del PIB: per assolir aquest objectiu, caldria afegir-hi al pressupost educatiu uns 10.587,9 M€ (que equival al 152% del pressupost del 2023).
- Una darrera dada: entre 2009 i 2023 el PIB va créixer un 40%, més que el pressupost educatiu (que ho va fer en un 36,1%). Evidentment, si el PIB creix en un percentatge superior al del creixement del pressupost educatiu, mai no s’arribarà al 6% establert a la LEC.
Per arribar al 6% del PIB caldria afegir 10.500 milions d’euros al pressupost educatiu; és difícil, però no impossible
¿Faria marxa enrere respecte a algun aspecte o concepte o nomenclatura modificada per la LEC i recuperaria el que hi havia abans?
No cal revertir el sistema, els nous conceptes introduïts per la LEC tenien prou consistència per mantenir la seva vigència al llarg d’aquests anys. El que sí que faria és reduir l’extensió i el detall de la regulació de la llei, de vegades excessivament minuciosa. El contingut d’una llei educativa no necessita arribar al desenvolupament complet de la matèria, per a això ja estan els decrets.
A parer seu, quin altre aspecte de la LEC no s’ha desenvolupat prou?
A la LEC hi ha moltíssimes remissions futures al Govern de la Generalitat (un total de 116), una xifra molt elevada per poder ser desplegada en la seva totalitat en uns anys. Tanmateix, al calendari d’aplicació de la llei publicat el mateix 2009 només es van incloure 37 decrets i acords de Govern a aprovar en un període de 8 anys, i de tots aquests, entre els anys 2010 i 2022 només es van aprovar 13 decrets i 9 acords de govern (sense incloure-hi els decrets curriculars). Per tant, encara queda molta feina per fer i resulta difícil acceptar que la inactivitat del Govern en desplegar la llei pot provocar que no s’arribin a aplicar moltes de les novetats legislatives, que estan plenament en vigor.
De fet, el principal motiu de l’endarreriment en el desenvolupament de la LEC, com he dit abans, van ser els efectes de la crisi del 2008 i les retallades als pressupostos de la Generalitat que van impossibilitar aplicar moltes de les innovacions previstes.
I quin s’ha desenvolupat en un sentit contrari o esbiaixat respecte al que s’havia acordat?
Fins a on jo arribo, no conec cap aspecte de l’aplicació de la LEC que s’hagi desviat del contingut previst al propi text. Com ja he dit abans, el problema ha estat, en tot cas, la manca de desenvolupament d’alguns aspectes per diferents motius: el primer, la incidència directa que va tenir la reducció pressupostària de la Generalitat amb motiu de la crisi del 2008, el segon, i no menys important, les afectacions que ha patit la LEC des de l’àmbit estatal, tant per la STC 51/2019, d’11 d’abril, que va declarar inconstitucionals diferents preceptes, com per la nombrosa legislació bàsica estatal que ha anat ampliant la regulació del sistema educatiu estatal i desplaçant, per tant, l’aplicació de molts preceptes de la LEC.
Hi ha alguna posició que en aquells moments defensava i que ara no defensaria o ho faria amb diferents matisos?
En aquells temps encara creia en la competència de la Generalitat per aprovar un sistema educatiu propi, respectuós amb la legislació estatal i la doctrina constitucional, que permetés la possibilitat de regular amb especificitats pròpies el sistema català. Des del 2009 s’han aprovat tres lleis orgàniques estatals que no han respectat les competències exclusives de la Generalitat, incloses a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, com ara el primer cicle d’educació infantil atribuït a la Generalitat per l’art. 131.2.b) de l’EAC i que la LOMLOE l’ha regulat com a bàsic.
A més, l’Estat ha incrementat quasi en un terç (un 28,9%, per ser exactes) el total de preceptes bàsics de la legislació educativa (provocant que el 88,5% de tots els preceptes estatals actualment siguin bàsics i, per tant, reservats a l’Estat). Tot això actua com a una invasió permanent de la competència autonòmica en matèria educativa, ja que impossibilita de facto la possibilitat de definir un sistema educatiu propi, diferent de l’estatal. Hi ha també una major extensió de la matèria bàsica: dels 313 apartats bàsics de la LOE el 1990 hem passat als 741 de la LOMLOE el 2020, trenta anys després (amb un increment del 136,7%).
L’altra sorpresa meva ha estat comprovar que la regulació del professorat feta per la LEC en desplegament de l’EAC, la LOE i l’EBEP ha estat torpedinada primer pel TC quan va declarar inconstitucionals alguns cossos docents propis (no tots, i així ara tenim cossos propis i cossos estatals, segons els diferents nivells educatius, dins un mateix sistema educatiu, amb un resultat aberrant), perquè no eren idèntics als estatals (la veritat és que si fossin idèntics, no podrien ser propis, serien estatals) i després pel TSJC, que va anul·lar un precepte del decret de plantilles perquè havia regulat l’avaluació del professorat abans que l’Estat hagués regulat aquesta matèria amb caràcter bàsic (és a dir, la inactivitat estatal impedeix que la Generalitat pugui regular el seu sistema educatiu propi en aplicació del seu EAC).
Recordi’ns alguna anècdota dels anys que va durar la tramitació de la llei.
Entre els mesos de març i juny del 2008, la feinada que exigia la preparació del projecte de llei es va anar acumulant fins a uns nivells insuportables (em va tocar negociar-la a la mesa sectorial dels representants sindicals, representar el Departament a la comissió que va elaborar un dictamen al Consell Escolar de Catalunya, redactar la Memòria justificativa del projecte de llei, a més de la meva participació en el petit comitè presidit pel conseller Maragall i que érem els encarregats de redactar el projecte).
Per salut mental, una vegada va entrar al Parlament de Catalunya el projecte de llei el mes de juliol de 2008, vaig decidir no fer el seguiment de la seva tramitació per desconnectar-me del nou sistema educatiu, però no vaig aconseguir allunyar-me’n del tot: els parlamentaris em van demanar en un parell d’ocasions que els redactés una modificació de dos articles sobre professorat.
Aprovada la llei, i abans que es publiqués al DOGC, vaig començar a comentar-la al meu blog “Nous conceptes de la llei d’educació”, el mes de maig del 2009, un any després d’haver-me allunyat de la LEC.
Des del 2009 s’han aprovat tres lleis orgàniques estatals d’educació que no han respectat les competències exclusives de la Generalitat
