Aquest any es celebra el centenari de la ràdio al nostre país, el novembre del 1924 s’iniciaren les emissions a Ràdio Barcelona (EAJ-1) i Ràdio a Espanya (EAJ-2). La ràdio es un aparell, que malgrat els anys, continua sent un gran mitjà de comunicació. S’estan fent diferents programes per commemorar aquest segle de vida. De moment no he escoltat que es parli de ràdio per a infants i joves, i sobretot de ràdio escolar. Aquest recurs didàctic avui encara s’utilitza a diferents centres educatius. Alguns d’ells tenen petits estudis de ràdio i també alguns Centres de Recursos que poden fer la gravació. Els programes es poden escoltar a les seves pàgines web o fan format pòdcast. La ràdio és una poderosa eina per treballar la competència lingüística, la comunicativa i la digital, entre altres.
La Ràdio Escolar s’inicia a Londres per la BBC, l’any 1922. Molt ràpidament es va anar estenent a molts països. L’any 1928, Ràdio Barcelona comença a emetre els primers programes de Ràdio Escolar dirigits pel mestre Ramon Pérez Vilar. Aquesta Ràdio, sempre es considerava un complement dels continguts que es treballaven a l’escola. Però serà durant la Segona Guerra Mundial, per falta de mestres i escoles, que la Ràdio Escolar es va convertir en substituts dels mestres i en l’únic lloc que els estudiants podien continuar els seus estudis. Així els alumnes podien continuar rebent educació. De fet, un cop acabada la guerra, en alguns països es van mantenir. Moltes escoles van comprar aparells de ràdio on, a més d’escoltar també emetien programes els mateixos alumnes. Les emissions eren variades i especialitzades per edats.
La ràdio és una poderosa eina per treballar la competència lingüística, la comunicativa i la digital
Artur Matorell el 1945 posa en marxa el projecte de Ràdio-Escolar, dins l’emissora de Ràdio Barcelona. Aquestes emissions van durar fins al 1957. En total van ser quatre-centes noranta sessions. Els programes foren concebuts com a complement de la tasca del mestre a l’escola. La idea era oferir a les escoles allò que no tenien, la col·laboració a la tasca docent, un estímul entre alumnes de diferents escoles, intensificar coneixements d’Història i Geografia i programar activitats educatives diverses. El programa anava dirigit a alumnes de deu a catorze anys. S’emetien els dijous a la tarda, amb una durada de quaranta-cinc minuts.
L’Ajuntament de Barcelona va dotar d’aparells de ràdio a les escoles municipals. El programa es dividia en quatre parts: un tema de cultura general, un tema folklòric, un tema musical – tant del cançoner popular, com donar a conèixer música clàssica- i exercicis de passatemps i jocs. Els mestres integraven dins del seu horari escolar les emissions. Coneixien els temes que es tractarien i els utilitzaven com a centre d’interès setmanal, per això feien un treball amb l’alumnat abans i després de l’emissió.
Aquests programes del dijous de la tarda aportaven una mica de llum en uns anys de foscor política i educativa
L’alumnat era convidat en la participació en directe del programa, aportant contingut i presentant treballs que havien realitzat de temes de programes anteriors. També podien intervenir en directe amb el seu Cor escolar, escenificant contes radiats o recitant i comentant textos literaris de diferents autors. De tots els treballs recollits de l’alumnat, organitzaven exposicions públiques. A l’arxiu de l’Associació Rosa Sensat, es poden consultar els guions de tots els programes emesos. Aquests programes del dijous de la tarda aportaven una mica de llum en uns anys de foscor política i educativa.
L’any 1952, coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort del Poeta Jacint Verdaguer, Martorell i la seva filla Maria van emetre set programes dedicats a la seva figura durant l’estiu. Eren radiats en castellà, per motius de la censura, però amb versos interpretats o cantats en català, com el Virolai o l’Emigrant (Martorell, 1949). Es pot dir que els Martorell, Artur i Maria (els guions van signats autògrafs per tots dos) no van oblidar res de l’essencial de la producció verdagueriana coneguda en aquell moment. Sigui com vulgui, la lectura dels guions dona, per si calia, una visió de la qualitat pedagògica i estilística de qui en va ser l’autor principal, Artur Martorell, i de l’ajut de la seva filla Maria, també una destacada pedagoga. I tampoc no cal analitzar gaire per veure-hi, en el fons una oportunitat que, en aquells temps foscos del franquisme, recordava o donava a conèixer una de les grans figures de la literatura catalana, llavors marginada i perseguida. Alhora que es podia escoltar en català les poesies del poeta, siguin cantades o bé recitades.
Aquest centenari podria ser un bon moment per recordar els inicis de la Ràdio Escolar, i que encara avui és una gran eina educativa: conèixer el passat per construir el present per orientar el futur.
