Encara que estic acostumat a veure-ho pel carrer, en un programa de televisió seriós, de política crec, em va grinyolar. Jo no tinc ni idea de moda. Em va fer pensar en les hores que les nostres mares i àvies es passaven cosint forats a la roba, perquè anéssim dignes i dissimulés que no teníem molta més roba que posar-nos ni possibilitats de comprar-ne. Dubto si elles veurien alguna lògica funcional a portar roba, de vestir i abrigar, trencada expressament. També vaig pensar si aquesta imatge no podia ofendre o molestar a la quantitat de gent que abans i ara més, amb els efectes de la pandèmia, no tenen recursos per arribar a final de més i han d’aprofitar la roba al màxim.
Segur que més d’un deu pensar que se m’ha parat el rellotge en altres temps, que ara es pot comprar roba molt barata en moltes botigues i mercadillos, i fins i tot roba ja foradada com a un èxit del disseny. És veritat, però entre altres qüestions hauríem de pensar a on, qui i en quines condicions es fa aquesta roba perquè sigui tan barata. I també algú deu pensar que es poden aconseguir en centres de caritat, ONG, etc. I en aquest cas també em sembla molt bé que es recicli la roba. Però diria que aquest no és el tema de fons que em va fer reflexionar i dubtar.
I vaig continuar reflexionant sobre el fet que molts d’aquests que porten pantalons foradats o apedaçats han pagat molts diners per ells, quasi tant com l’ajut que algunes persones grans o aturades cobren per passar el mes. Possiblement algunes ja ho han pensat i estaria bé que moltes més reflexionessin sobre aquest excés i refinament consumista. També he sentit justificacions basades en la llibertat de vestir com vulguis, amb la qual cosa estaria d’acord amb alguns matisos, o que d’aquesta forma, pagant més, donen feina a més gent, cosa que dubto molt. No estic segur que la confecció d’aquesta roba de disseny, malgrat els elevats preus de venda, estigui ben pagada i produïda en condicions justes.
Possiblement aquest cas anecdòtic, dels pantalons foradats, deu tenir a veure amb altres arguments que es fan servir per justificar-ho, com ara l’assoliment de l’objectiu de molts dissenyadors de moda de fer arribar la moda al carrer, de socialitzar i democratitzar la moda, d’exercir el dret a la lliure expressió i el dret a anar i vestir com vulguis o que el mercat és lliure en la seva tasca d’obtenir beneficis. La reflexió anava amb la intenció d’enfocar el fet des de l’ètica i dels valors amagats que envolten o sustenten aquest fet i les seves justificacions.
Una invitació a la reflexió que parteix de la idea que l’estètica i l’ètica es presenten relacionades de moltes formes en la vida diària de les persones (com ara en la compra de pantalons foradats), en les seves decisions i en els projectes que es plantegen. L’ètic es refereix als valors dels actes i decisions que prenen les persones, grups, empreses, ens, estimant si són bons, dolents, injustos, justos, solidaris, de dret, obligació, etc. en les seves conseqüències i amb voluntat de ser universals. Seria el cas dels possibles arguments per justificar o qüestionar la producció i venda dels pantalons apedaçats.
Aquí voldria aprofitar per incidir en la idea que l’ètica i l’economia difícilment es poden deslligar. L’estètic és la manifestació d’un sentiment referit a la bellesa, allò que es considera subjectivament bonic i és canviant segons les percepcions o el moment històric, com podrien ser els pantalons foradats. Però en les creacions que es consideren o volen ser només estètiques es barregen coneixements, criteris en l’ús de materials i intencionalitats, entre altres, segons les concepcions morals de les persones. És a dir, l’ètica està present en l’estètica de les creacions o produccions.
Ètica i estètica són dos conceptes centrals en la filosofia i actualment dues disciplines. La intenció d’aquest cas, dels pantalons foradats, no té més pretensions que invitar a una reflexió crítica sobre fets o situacions quotidianes en què l’estètica i l’ètica entren en diàleg.
