Adonar-nos que hem après alguna cosa produeix satisfacció, fins i tot quan l’aprenentatge és el resultat de mètodes transmissius, repetitius o memorístics. El grau de satisfacció augmenta quan la metodologia i el procés d’aprenentatge són més actius. La satisfacció és major si s’aprèn amb activitats interactives, creatives o fent projectes de recerca. Però encara resulta més satisfactori quan a l’aprenentatge se li veu una aplicació, quan té un sentit cívic i, a més a més, quan l’aprenent sent que es reconeix el resultat i l’esforç dut a terme. I, probablement, el màxim de satisfacció s’assoleix quan tot aprenent es crea una cosa nova, quelcom que encara no existia i que resulta útil a la comunitat.
Aprendre de manera satisfactòria en els centres educatius ajuda a crear benestar emocional en l’alumnat. Comentant els desafiaments del nou currículum, la ministra d’Educació ens deia: “L’alumnat que se sent bé aprèn millor; i a l’inrevés, si l’alumnat aprèn de manera satisfactòria, se sent bé i millora el seu benestar emocional”.
Entenem el benestar emocional com un estat d’ànim en què l’alumnat és conscient dels seus pensaments, idees, sentiments, emocions i desitjos, i se sent capaç de fer front a les situacions i tensions de la vida quotidiana. Aconseguir un estat de benestar emocional no és fàcil en un món tensat, competitiu, consumista i creador d’expectatives fàcils, especialment si ens centrem en l’etapa de l’adolescència. En aquestes edats, el benestar emocional està condicionat per molts factors externs a la vida dels centres educatius, però també és cert que tots aquests factors externs poden interactuar amb una vida educativa rica que actua com un gresol on fondre els malestars. Una activitat educativa amb aprenentatges satisfactoris en els centres segur que ajuda a millorar la satisfacció i l’equilibri emocional de l’alumnat amb efectes més enllà del temps escolar.
Encara que és difícil realitzar un llistat de què ens ajuda a sentir-nos emocionalment bé, sabem d’algunes situacions sobre les quals hi ha consens, especialment en l’àmbit educatiu. Ens ajuda a sentir-nos bé tenir una xarxa social d’amics i família per a relacionar-nos, en la qual ens sentim acceptats i valorats. També quan podem actuar o aprendre en un context conegut i en un ambient de grup en el qual podem fer aportacions i se’ns reconeixen. Ens ajuda emocionalment poder exposar les nostres idees i propostes, també que es tinguin en compte en la realització de l’activitat col·lectiva i, finalment, que puguem veure els resultats de la nostra participació i esforç. L’aprenentatge ens aporta un plus de benestar emocional quan aprenem incidint en la millora del nostre context proper, quan fem una aportació que contribueix al benestar col·lectiu i, naturalment, quan aquesta activitat s’accepta i reconeix.
És evident que l’aprenentatge que produeix satisfacció depèn directament de la metodologia què s’utilitza per aprendre. De la diversitat de metodologies d’aprenentatge –transmissives, memòristiques, individualitzadores, interactives, cooperatives, etc.– aquelles que suposen una intervenció en la comunitat amb intenció de millorar-la són les que reuneixen el nombre més gran de virtuts pedagògiques per aconseguir que l’aprenentatge sigui satisfactori i generi un benestar emocional en l’alumnat. El millor exemple d’aquesta metodologia el trobem en els projectes d’Aprenentatge Servei.
De la diversitat de metodologies d’aprenentatge, aquelles que suposen una intervenció en la comunitat amb intenció de millorar-la són les que més poden generar un benestar emocional en l’alumnat
Els projectes d’Aprenentatge Servei es realitzen en entorns pròxims en els quals l’alumnat ha d’analitzar i descobrir necessitats de la comunitat, moltes vegades relacionades amb la seva vida i sobre les quals podrà intervenir per a ajudar a millorar la situació. Això aporta un sentit, una utilitat i una finalitat a totes les activitats d’aprenentatge. Així mateix, l’alumnat pot col·laborar i decidir en totes les fases de realització del projecte, exposant les seves idees i propostes en una relació entre iguals.
Durant el procés el treball, preferentment en grup, cadascú pot aportar les seves competències, habilitats i qualitats personals. Les dinàmiques de treball que es generen o prioritzen faciliten la inclusió de diversitat d’idees, ritmes i capacitats dels participants i, per tant, ningú ha de sentir-se exclòs. En aquests projectes l’alumnat pot veure el resultat final del seu esforç. A més a més, en la seva fase final es realitzaran actes de presentació, reconeixement i valoració dels resultats, aprenentatges i esforços realitzats de manera individual, col·lectiva i institucional.
No és que les altres metodologies no generin satisfacció per l’aprenentatge realitzat. Haver après alguna cosa sempre produeix satisfacció i benestar especialment al final. Però en els projectes d’ApS, la satisfacció i el benestar es va generant durant el procés. Col·laborar en la millora del propi context de vida, amb relacions entre iguals, amb aprenentatges significatius i reconeixement social del treball i dels resultats, fa que els projectes d’ApS promoguin la satisfacció per aprendre i incideixin en el benestar emocional de l’alumnat.