La societat digital, caracteritzada per la presència massiva i generalitzada de les tecnologies digitals, determina la vida de les persones que hi viuen. L’ús i l’accés a les tecnologies digitals són una realitat que viuen nens i nenes, que les usen com a eines al servei de la seva vida quotidiana. Les generacions digitals no entenen la seva vida al marge de les tecnologies, cosa que afecta directament les seves pràctiques quotidianes en tots els àmbits del seu dia a dia (lleure, diversió, comunicació, estudi,…).
En aquest context apareix el concepte de ciutadania digital, que fa referència al desenvolupament de les habilitats i perspectives necessàries per viure un estil de vida digital segur, ètic i responsable, a més d’inspirat, innovador i involucrat. La ciutadania digital inclou habilitats, pensaments i accions a les xarxes socials que faciliten a les persones moure’s a la xarxa, comprendre’s i participar tant a nivell individual com grupal. Però, és possible treballar pel compromís cívic en entorns digitals? I si la resposta és afirmativa, de quina manera es pot fer?
Efectivament, tant les eines com les pràctiques digitals es poden posar al servei del compromís cívic. Però, a més, cal tenir en compte com la vida en línia és un context per a l’activitat cívica. I això es pot fer a partir de quatre principis bàsics.
- El primer principi es basa en construir comunitat, la qual cosa significa aprendre a treballar col·lectivament amb altres per identificar i assolir metes compartides o per negociar i abordar qüestions d’interès comú. Les tecnologies digitals faciliten connectar les inquietuds individuals amb els problemes col·lectius i amplien les comunitats de pràctica, facilitant la connexió virtual i afavorint la comunicació, acompanyament i intercanvi. Així, la tecnologia mòbil i el programari de visualització de dades o el mapeig interactiu permet connectar les activitats individuals a allò col·lectiu. També hi ha els projectes de ciència ciutadana, en què es fan servir programes per recopilar dades, recollits a partir de les observacions de cada persona, amb l’objectiu d’ajudar els científics a resoldre problemàtiques socials i ambientals (com l’emergència climàtica, per exemple ). A més, les tecnologies digitals faciliten la creació de comunitats virtuals (com els grups privats de Telegram), entorns que es poden utilitzar per publicar actualitzacions i recursos, planificar activitats, mantenir-se en contacte i prendre decisions.
- El segon principi té per objectiu fomentar i amplificar la veu de nens i nenes, i es basa en la idea que no es tracta només d’animar a parlar i participar, es tracta de fer-ho de manera responsable, donant els suports necessaris. Les tecnologies digitals faciliten emmarcar els problemes, crear missatges i construir narratives; amplificar el ressò de les accions, possibilitant arribar a una audiència més gran; crear espais que faciliten el diàleg a l’àmbit públic, allunyant-los de les microdinàmiques de poder tradicionals. A més, permet ampliar l’abast de la transmissió de les perspectives de nens i nenes, davant de l’omnipresència de la veu adulta. Finalment, permeten defensar les idees i decisions, fomentant la responsabilitat i la crítica
- El tercer principi és aprendre mitjançant models i simulacions, així com mitjançant experiències autèntiques d’aprenentatge, en activitats amb un propòsit clar i determinat. Això augmenta la motivació per aprendre fets i habilitats, així com la participació directa a l’activitat cívica. L’ús d’entorns virtuals pot facilitar l’accés i la resolució de problemes complexos mitjançant l’experimentació i la simulació. El repte, en aquests casos, és passar de l’activitat lúdica a la connexió amb el món real, identificant problemes semblants i pensant accions a desenvolupar a les comunitats.
- Finalment, el quart principi és generar consciència crítica en qüestions de justícia social i equitat i té a veure amb qüestionar les estructures que permeten que les desigualtats persisteixin. Les tecnologies digitals permeten tant la visualització de situacions que afecten la vida de les persones o que són injustes, com la cerca col·lectiva de respostes a les mateixes. A més, també faciliten el relat de narratives tant de les pròpies identitats com dels contextos en què es desenvolupa el servei, a través de la producció digital i la narració d’històries digitals.
Així enteses, les tecnologies digitals són eines que es poden posar al servei de la millora del compromís cívic. I encara més, possibiliten pràctiques digitals al servei de l’activitat cívica, noves formes de participació i compromís cívic, enriquint pràctiques que tradicionalment es realitzaven, i vivien, d’altres maneres.
Però la participació cívica digital també té riscos. Algunes veus han advertit de la necessitat de no confondre la participació amb el “cliqueig”, en referir-se a totes aquelles pràctiques de participació digital passiva, sense cap conseqüència més que una falsa il·lusió de canvi, però sense cap repercussió ni acció col·lectiva. En contrapartida, altres autors defensen que la participació en activitats grupals en línia com ara blocs, xarxes socials o plataformes de jocs interactius representen formes de participació cívica. Afirmen que les xarxes han ampliat les possibilitats de participació en l’àmbit públic, enfortint, en conseqüència, la ciutadania activa. Alguns exemples dels nous formats de participació són l’ús de les eines d’interacció que possibiliten les xarxes socials, com ara comentar i compartir els continguts publicats, la gestió i disseny de perfils a les xarxes socials, l’adopció dels símbols d’aquests entorns (hashtivisme), o l’ús d’emojis com a formes d’adhesió i difusió a temes d’interès.
En tant que educadors, la nostra meta ha de ser la facilitació i el suport perquè nens i nenes puguin trobar la seva veu pública a la societat digital, una societat en què les fronteres entre allò que està o no està “en línia” són cada vegada més difuses. Però una societat que ha de vetllar per defensar i mantenir els valors democràtics i per això cal que la ciutadania més jove pugui explorar, experimentar i expandir la democràcia, posant les bases per al desenvolupament del comú en la cultura digital, reivindicant que el coneixement , les idees, els sabers i els béns són patrimoni comú.
