La integració de les tecnologies digitals en tots els àmbits de la vida humana ha estat àmpliament abordada, però un dels aspectes menys explorats es relaciona amb les repercussions i conseqüències en la participació ciutadana. Les tecnologies digitals faciliten l’accés a una quantitat pràcticament il·limitada d’informació, canals de comunicació ràpids i, com a resultat, espais actius de mobilització en relació als processos de presa de decisions. És així com sorgeix el concepte de ciutadania digital, que engloba el conjunt de drets, responsabilitats i comportaments que els individus tenen en l’entorn digital. Això implica tant l’ús ètic i responsable de la tecnologia com la participació activa en la societat digital. Però això no es produeix de manera automàtica. De la mateixa manera que aprenem a ser ciutadans en el món real, és absolutament imprescindible aprendre a ser ciutadans en el món digital, desenvolupant les habilitats necessàries per a una vida digital segura, ètica, responsable i compromesa.
Com fer-ho? Com educar per a una ciutadania digital?
S’ha escrit molt sobre l’alfabetització digital, però els dubtes actuals sobre la relació que els nens, nenes i adolescents han de tenir amb les tecnologies digitals (les mal anomenades pantalles en una mirada reduccionista) fan necessari recordar algunes idees bàsiques.
En primer lloc, no és possible pensar que es puguin tancar les portes a una societat mediada per tecnologies digitals. Prohibir alguna cosa genera un interès més gran cap a allò prohibit, per tant, és convenient educar nens, nenes i adolescents (i també les persones adultes) en el bon ús de les tecnologies digitals. L’alfabetització digital és fonamental per desenvolupar les habilitats necessàries per utilitzar la tecnologia de manera efectiva i segura. Això inclou els següents aspectes:
- Habilitats tècniques: Comprendre com utilitzar dispositius digitals, com ara ordinadors, telèfons intel·ligents, tauletes, així com també programari i aplicacions específiques.
- Seguretat digital: Conèixer i aplicar pràctiques de seguretat en línia per protegir la privacitat personal, evitar el robatori d’identitat, protegir-se contra el malware i els virus informàtics, i comprendre els riscos associats amb el phishing i altres atacs cibernètics.
- Avaluació de la informació: Desenvolupar habilitats crítiques per avaluar la qualitat i veracitat de la informació trobada en línia, essent capaços d’identificar fonts confiables, reconèixer la desinformació i discernir entre fets i opinions.
- Comunicació digital: Aprendre a comunicar-se eficaçment a través de plataformes digitals com ara xarxes socials, correu electrònic, missatgeria instantània i videoconferència. Es necessita conèixer l’etiqueta en línia i comprendre les implicacions de la comunicació digital en la reputació personal i professional.
- Creació de contingut digital: Adquirir habilitats per crear contingut digital en diverses formes, com ara text, imatges, àudio i vídeo, així com comprendre els drets d’autor i la propietat intel·lectual.
- Gestió de la informació: Desenvolupar habilitats per buscar, organitzar, analitzar i sintetitzar informació digital de manera eficient i efectiva.
- Col·laboració en línia: Aprendre a treballar de manera col·laborativa i productiva amb altres a través d’eines i plataformes en línia. Suggerim incorporar l’educació per a la ciutadania digital en el currículum escolar des d’una edat primerenca i fer-ho de manera interdisciplinària
Suggerim incorporar l’educació per a la ciutadania digital en el currículum escolar des d’una edat primerenca i fer-ho de manera interdisciplinària.
En segon lloc, la ciutadania digital també implica una comprensió profunda dels impactes socials, polítics i econòmics de la tecnologia en la societat. Per tant, és necessari plantejar el desenvolupament de processos educatius per comprendre qüestions com l’esquerda digital, la discriminació algorítmica i l’accés equitatiu a la tecnologia. Per tant, es fa necessari abordar l’educació de la consciència digital i ètica, desenvolupant una comprensió dels aspectes ètics i socials relacionats amb l’ús de la tecnologia digital, incloent la comprensió de la privacitat, la seguretat, el ciberassetjament, la discriminació en línia i altres problemes associats amb l’era digital.
Suggerim incorporar l’educació per a la ciutadania digital en el currículum escolar des d’una edat primerenca i fer-ho de manera interdisciplinària, involucrant diverses àrees d’estudi com ciències socials, ètica, informàtica, comunicació i educació cívica. A més, l’aproximació no ha de ser teòrica, sinó que ha d’estar basada en l’aprenentatge pràctic i experiencial, de manera que l’alumnat pugui aplicar els seus coneixements i habilitats en situacions reals (en línia o presencials), projectes col·laboratius i estudis de casos de problemes ètics relacionats amb la tecnologia.
Per acabar, recuperem la idea amb la qual obríem aquest escrit. En l’era digital en la qual vivim, ser ciutadà digital s’ha tornat cada vegada més important i, en molts aspectes, és completament essencial per participar plenament en la societat contemporània. Sense pors ni ingenuïtats. És a les nostres mans educar en l’accés a la informació, la comunicació, la col·laboració i la participació cívica. Com a educadors, la nostra meta ha de ser la facilitació i el suport perquè les persones puguin trobar i manifestar la seva veu pública en la societat digital, una societat on les fronteres entre allò que està o no està en línia són cada vegada més difuses. Una societat que ha de vetllar per defensar i mantenir els valors democràtics i per això és necessari que la ciutadania més jove pugui explorar, experimentar i expandir la democràcia, també en el món digital.
