Des de fa 15 anys, la Universitat de Barcelona ofereix una sèrie de programes universitaris dirigits a persones de més de 55 anys, la Universitat de l’Experiència. El curs 2025-26 s’hi ha sumat el programa «Aprenentatge compromès amb la comunitat», ofert per la Facultat d’Educació i que es desenvolupa en clau d’aprenentatge servei.
Aquest curs plantejava ja d’entrada un repte interessant: traslladar un model sovint associat a infants i joves a un col·lectiu amb una àmplia trajectòria vital, posant-la en valor en favor de la comunitat. Arribats al final d’aquesta primera edició, podem dir que ha resultat molt més que una proposta formativa: ha esdevingut un espai de trobada, reflexió i creixement personal per a persones que, lluny de donar per acabat el seu procés educatiu, el continuen vivint amb curiositat, compromís i ganes de contribuir.
Un dels elements més destacats del curs per part de l’alumnat ha estat la capacitat de generar reflexió. Més enllà dels continguts, els participants han valorat especialment la possibilitat d’aturar-se a pensar sobre la realitat social actual i sobre el paper que cadascú pot jugar-hi, passant d’un aprenentatge merament cognitiu a un aprenentatge també vital. Tal com expressava un dels participants, es tracta de “posar el meu granet de sorra en una realitat social tan complexa”.
Un altre dels grans pilars de l’experiència ha estat el grup. Les relacions entre els participants han estat una font fonamental d’aprenentatge i benestar. El fet de compartir el curs amb altres persones amb inquietuds similars ha afavorit la creació de vincles i noves amistats, l’intercanvi d’experiències vitals i el desenvolupament de capacitats com el diàleg, l’empatia i la comprensió. L’alumnat ha destacat el treball en equip com un dels aspectes més enriquidors del curs, subratllant la diversitat del grup com un valor afegit. En paraules d’una participant, ha estat una experiència de “treball cooperatiu, sense protagonismes, compartint i avançant conjuntament”.
El curs també ha tingut un impacte clar en el benestar i el creixement personal. Participar en una proposta d’aquest tipus contribueix a mantenir-se actiu —intel·lectualment, socialment i emocionalment— i a reforçar el sentit de propòsit. Les persones que hi han participat destaquen la importància de sentir-se motivades i implicades en un projecte i de continuar aprenent en un entorn universitari estimulant, posant de manifest el valor de l’educació al llarg de la vida com una eina de desenvolupament integral.
I en tot això, el disseny i el desenvolupament d’un projecte d’ApS han estat claus per donar sentit a tot el procés. Tot i les dificultats pròpies d’una primera edició, els participants han destacat la importància d’aquesta experiència com a espai d’aprenentatge real que els ha permès posar en pràctica els coneixements adquirits, treballar en equip amb un objectiu compartit i cercar solucions davant d’un repte real: desenvolupar un circuit que posés en valor la riquesa històrica, patrimonial i cultural del propi Campus Mundet. Per a molts, arribar al final del procés, presentar aquest circuit a les estudiants de grau i veure el projecte realitzat ha estat un dels moments més significatius del curs.
El balanç global del curs és, doncs, positiu. Els participants el descriuen com una experiència “enriquidora”, “participativa” i “diferent”, que combina aprenentatge, relacions i compromís social. En un context en què sovint s’associa l’educació a etapes concretes de la vida, aquesta experiència demostra que aprendre, compartir i contribuir a la comunitat és possible —i necessari— al llarg de tot el cicle vital.
L’ApS, en aquest sentit, no ha estat només una metodologia educativa: ha esdevingut una manera d’estar al món, connectant coneixement i acció, reflexió i compromís, individualitat i comunitat, i ha mostrat que aprendre pot ser, a qualsevol edat, una manera de contribuir a millorar la societat.
El Diari de l’Educació, 2026