Una de les conclusions de la meva tesi (Palos, J.1992), coincident amb altres estudis, es que la població se sent principalment dels territoris més propers a on desenvolupen les seves experiències vitals . El sentiment de pertinença a un lloc, al barri, al poble, diguem en termes generals a un territori, es genera a partir de l’actuació directa en ell, de la participació en la seva transformació, de fer aquell espai un espai viscut a on s’han deixat empremtes personals i vincles emocionals.
També, com a conclusió, hi ha una correlació entre la major satisfacció de residència en un lloc, generada per un seguit de factors topofílics, el major sentiment de pertinença i el desig de la seva millora amb actituds positives vers aquell lloc. Aquesta satisfacció es converteix en un factor d’inclusió en el territori i en la comunitat a on es viu.
La pedagogia de l’Aprenentatge Servei es basa en l’aprenentatge a partir de l’experiència i de la participació en el context. És per això, i s’ha de remarcar, que els projectes d’Aprenentatge Servei es fonamenten en dos aspectes molt importants per generar satisfacció de residència i sentiment de pertinença: la implicació en el territori i/o comunitat a partir del servei; i la construcció d’uns aprenentatges amb significat també per estar lligats al servei a la comunitat i al territori, i que per tant tenen un gran component vivencial i emotiu. El context, el territori, amb les seves particularitats i necessitats, en aquests projectes es converteix en un espai comú, amb una dimensió educativa i política molt important a on es poden construir coneixements i valors. Es pot dir que, com a resultat, s’afavoreix una aprehensió del territori en totes les seves dimensions amb una vocació de millora.
L’Aprenentatge Servei, en la seva vocació inclusora i cohesionadora del territori, és una proposta que afavoreix que l’educació i els aprenentatges generats en els centres educatius siguin “en” i “per a” però especialment “amb” el territori del que formen part indissociable. El desenvolupament dels projectes “amb” el territori, del que formen part els centres i entitats amb vocació educadora, genera una consciència en els participants d’haver deixat la seva empremta positiva, s’incrementa la satisfacció de viure i pertànyer i com ja s’ha dit, però insisteixo, es potencia la seva actitud i comportament positiu, i d’estima dels espais viscuts. Diguem també que posa en valor el paper de l’escola com a constructora de projectes comuns amb una dimensió política a través de l’educació personal i del desenvolupament de la ciutadania en els seus contextos territorials.
