Browsing: General

La crisi generada per la covid19 ha paralitzat i obligat a revisar gairebé tot. Però quan se superi la pandèmia…

Durant l’Estat d’Alarma i els inicis de la pandèmia ens va xocar la utilització d’un llenguatge militar per part del…

Una educació orientada a ser un ascensor social, a aprofundir en els valors de la democràcia, i en la formació…

Les pantalles ens fan oblidar el cos? Em vaig fer aquesta pregunta just després de llegir l’article de Josep Palos…

Com la nit i el dia, la nostra naturalesa mostra dues cares. Si s’aprèn a usar-les ambdues en els moments…

Encara que estic acostumat a veure-ho pel carrer, en un programa de televisió seriós, de política crec, em va grinyolar.…

Es tracta d’una crisi que està convertint el risc i la incertesa en una condició molt significativa en el nostre…

La igualtat no està de moda, i així ens va. En els últims decennis la bretxa entre rics i pobres ha crescut fins a l’obscenitat. Però les conseqüències de la desigualtat van molt més enllà de l’augment de la distància econòmica que separa les persones. Com s’ha aconseguit naturalitzar la desigualtat? Com s’amaguen els danys que provoca?

En l’anomenada societat del coneixement, les tecnologies, la intel·ligència artificial i les pantalles són protagonistes i acceleradors de grans canvis. La humanitat i l’educació s’estan tecnificant a ritmes accelerats i accepten com a desitjable qualsevol innovació tecnològica.

El servei a la comunitat beu de les fonts de l’ètica de la cura i de la fraternitat i és la més clara senyal de civilitat, per això cal que ocupi un espai rellevant en l’educació. Però és una pràctica no està exempta de riscos: messianisme, autosuficiència, frivolitat, assistencialisme…