Actualitat

Arrenca la comissió parlamentària d’estudi de l’escola inclusiva

Aquest dimarts ha tingut lloc la primera sessió de la Comissió d’Estudi sobre el Desplegament d’un Sistema Educatiu Inclusiu, que presideix el diputat socialista Raül Moreno, ja que va ser a instàncies d’aquest grup parlamentari que el Parlament va votar la creació d’aquesta comissió el passat mes d’octubre. A partir d’ara, cada quinze dies aniran compareixent per la comissió experts, responsables polítics i representants d’entitats socials i de famílies, fins a sumar un centenar de persones, que són les que entre els diversos grups s’ha acordat que es volia escoltar abans de realitzar un informe sobre l’estat de la qüestió i elevar algunes propostes al Govern. Això vol dir que la comissió estarà activa durant més d’un any, ja que habitualment es faran dues compareixences per sessió.

La primera compareixença l’ha protagonitzada Maria Josep Cesena, la cap de l’Àrea d’Educació Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona. Cesena ha explicat als diputats les accions que s’estan duent a terme a Barcelona a fi d’impulsar l’educació inclusiva i donar compliment al decret 150/2017. Aquestes mesures es focalitzen, en aquests moments, amb la necessitat de millorar el coneixement que té l’administració de l’alumnat amb necessitats de suport educatiu per raons de discapacitat (NESE A), que a Barcelona representen el 3,64% del conjunt. En termes absoluts, són 6.307 alumnes, dels quals el 72% estan escolaritzats en centres ordinaris i el 28% en centres d’educació especial.

Així, segons ha explicat Cesena, a Barcelona s’ha implementat des del curs 2019/20 un expedient electrònic per cada un d’aquest alumnes, gràcies al qual professionals dels EAP, inspecció educativa, escoles i altres tècnics poden compartir informació sobre aquell alumne, un fet que també “simplifica processos”. També s’han millorat la detecció primerenca, ja que s’han establerts nous protocols amb serveis com els CDIAP, l’IMEB o el CSMIJ, que “fins ara només compartien els casos més greus” i s’ha habilitat un sistema perquè siguin les mateixes famílies les que comuniquin a l’administració si els preocupa alguna cosa relacionada amb el desenvolupament dels seus fills, abans que entrin en l’etapa d’Infantil 3.

Gràcies a aquest nou sistema de comunicació directa amb les famílies, de cara a la preinscripció s’han detectat 50 infants que no havien estat detectats per cap dels serveis que estan presents en l’etapa 0-3. I en total ja hi ha detectats 415 alumnes susceptibles de necessitat suports específics o intensius, una xifra que, segons la responsable de l’àrea d’inclusió, segurament arribarà als 500, però que en tot cas ja duplica els 200 de mitjana que s’acostumaven a detectar cada any. Molt relacionada amb aquesta mesura és que augmenta la reserva de places, a fi de millorar la distribució d’aquest alumnat.

Cesena també ha parlat de l’elaboració de material de suport que s’ha distribuït entre les famílies, amb les quals també s’han fet reunions “que han estat molt ben rebudes”, de la posada en marxa d’unes unitats d’orientació i acompanyament emocional a les famílies (que de moment consistiran en 16 professionals, distribuïts pels diferents EAP de la ciutat, però que estaran coordinats per una persona de l’àrea d’inclusió), de la unificació de criteris amb tots els professionals d’EAP de la ciutat (fins ara cada EAP tenia els seus mètodes), de la necessitat d’anar reforçant i renovant els EAP ja que “ara fan més funcions de les que feien abans”, o de la col·laboració amb els CEEPSIR (els centres d’educació especial proveïdors de recursos), el suport dels quals ha destacat com a fonamental per a l’escolarització amb èxit a centres ordinaris d’alumnes amb necessitats de suport molt elevat.