Opinió

La importància del joc en la primera etapa de vida

Quan observem a un infant de 0 a 3 anys mentre juga, veiem com es concentra, com s’esforça i com se supera alhora que podem verificar el plaer instantani que li proporciona aquest fet. Això evidencia la quantitat i la qualitat d’habilitats que s’assoleixen, esdevenint la primera eina d’aprenentatge perquè els nens i les nenes es coneguin a si mateixos i al món que els envolta. Així doncs, jugar es converteix en una necessitat vital pel seu desenvolupament.

Quan els infants juguen, se senten lliures, obtenen confiança en si mateixos, guanyen reflexes, descobreixen el seu cos i les possibilitats de moviment que aquest els hi ofereix. El joc és una de les eines més antigues del món que els permet aprendre i adquirir habilitats d’una manera eficaç i entretinguda.

L’infant necessita a algú que estigui prop seu i que l’hi proporcioni seguretat en el moment que ho necessiti. D’aquesta manera busca la relació amb l’adult per generar interaccions, però que a la vegada li permeti prendre les seves pròpies decisions, ja que si se li treu la iniciativa, l’acció perdrà interès per ell. Per aquest motiu el paper de l’adult serà determinant. L’infant durant aquest procés observa, avalua, experimenta, anticipa, formula hipòtesis i les constata. Per ell, l’error és una font d’aprenentatge.

Del segon any al tercer els infants inicien el joc simbòlic, a través del qual poden transformar la realitat a partir dels seus desitjos; aquesta etapa del joc adquireix molta importància

Podem definir el joc durant l’etapa dels 0 als 3 anys com el pas de l’activitat lúdica exploratòria i experimental, al joc simbòlic. Quan els infants són molt petits, durant el seu primer any de vida, aprenen a través dels sentits, del moviment i des del mateix cos. Més tard, des del primer any fins al segon els jocs d’imitar, explorar i manipular objectes són vitals i del segon any al tercer, inicien el joc simbòlic, a través del qual poden transformar la realitat a partir dels seus desitjos, i comencen a reproduir el seu propi món. Aquesta etapa del joc adquireix molta importància, on el joc d’imitació i reproducció de la vida quotidiana tant dels adults, com d’allò que veuen i que els envolta els hi permetrà desenvolupar la imatge de si mateixos.

En aquest sentit, el nostre gran repte i objectiu principal, no és el d’ensenyar, sinó el d’acompanyar en el joc, deixar que aquest emergeixi i que l’infant pugui expressar les seves necessitats.

En definitiva, promoure, proposar i observar el que passa durant aquest temps preuat, les accions que es realitzen, els rols que s’adquireixen, quina és la seva durada, la interacció entre els participants, els conflictes i, si cal, intervenir-hi. I per finalitzar, ser capaces de planificar la propera proposta, creant situacions espontànies favorables perquè puguin potenciar les seves capacitats individuals, així com afavorir unes condicions d’espai que aportin tranquil·litat, calma i seguretat.