El nostre món actual ens planteja un gran repte: viure de forma sostenible el present per assegurar-nos el nostre futur com a espècie. La resposta a aquest gran dilema la podem trobar en el nostre passat. Perquè “per saber on anem, cal saber d’on venim”. Aquest és just el leitmotiv del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, un museu sostenible que treballa per la sostenibilitat ambiental, econòmica i també social.
Per això, té tant de sentit i significat que el Festival d’Educació per la Sostenibilitat se celebri en aquest indret. Aquí, en un cap de setmana, podem creure i imaginar junts que un futur més sostenible és possible. Una oportunitat única per conèixer projectes de centres escolars que treballen de forma transversal la sostenibilitat a l’aula, propostes culturals que busquen connectar a través de l’essència, activitats educatives a on recuperar antics oficis i tradicions i, fins i tot, cantar i ballar cançons que ens fan recordar i aprendre com era i continua sent el treball al camp.
Partir de l’essència per tenir consciència del tot
En tot festival sempre és interessant tenir una jornada professional, perquè aprofitant la trobada es pot iniciar un espai de trobada, de reflexió i de construcció conjunta. En el cas del [FES], aquesta agrupa professionals del món de l’educació, de la cultura i de les arts. Una tarda de treball per conèixer i compartir projectes, però també per experimentar i així després, posar en pràctica tot l’après.
La jornada d’enguany la va obrir la professora de filosofia Lali Bosch, amb la ponència “El meu nom és Univers, àtoms i petons”. Un avanç del seu nou llibre, amb aquest mateix títol, i que és un recull d’entrevistes del periodista Toni Pou a personalitats de prestigi internacional en l’àmbit de la cultura, tant humanística com científica, en les quals s’investiga l’impacte de la taula periòdica dels elements que conformen l’univers. És un treball on s’entrellacen la ciència, l’art i les humanitats en una crida a la transversalitat i unitat del coneixement. Tal com va expressar Bosch en la seva ponència, “m’agradaria que aquest fos un llibre de capçalera per a tots els professors del món”.
Una ponència inaugural per fer-nos reflexionar si tots som part de l’univers, també hem de ser conscients a la vegada, de l’enorme responsabilitat que tenim a l’hora de tenir-ne cura.
Projectes escolars i culturals que treballen la sostenibilitat
Tot seguit va ser el torn de la part d’Inspiració amb l’exposició de dues experiències educatives i dues d’editorials a on la sostenibilitat té un paper principal.
En les experiències educatives, primer, les escoles ZER de Poblet van presentar el seu “Congrés sobre emergència climàtica – Si no és ara, quan? Si no soc jo, qui?”. Aquest es va celebrar el passat mes de maig precisament al Museu de la Vida Rural i va esdevenir una jornada a on van participar tant la comunitat educativa com les famílies. Els protagonistes van ser els alumnes que van posar en comú els resultats de les seves recerques entorn l’emergència climàtica, el reciclatge i l’estalvi energètic, part d’aquest projecte interdisciplinari realitzat durant el curs 2021-2022.
A continuació, les escoles ZER de la Conca de Barberà van explicar com havien treballat de forma transversal la sostenibilitat a través dels ODS. Durant tot un curs els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per Nacions Unides en l’Agenda 2030 van ser el fil conductor del treball interdisciplinari. Així els seus alumnes relacionaven cadascuna de les activitats d’aula amb el seu ODS corresponent. D’aquesta manera, els nens i nenes reconeixien ser conscients que passa al planeta i de com actuar per millorar-ho. La seva intervenció va acabar amb el passi d’un trosset del curtmetratge que alumnes de cicle inicial de l’escola Sant Roc de Rocafort de Queralt van fer per educar sobre les energies renovables.
En l’àmbit editorial, es van donar a conèixer dues propostes de gran interès i utilitat per al professorat participant. Per una banda, l’editorial La Musca va presentar la seva activitat educativa “Al Camp! Proposta de música i moviment”. Aquesta neix al voltant del conte Al Camp! Escrit per Núria Mauricio, mestra de música d’infantil i primària de les terres de l’Ebre. Aquest explica la història d’un pardalet que a causa d’una tempesta es despista i va a parar lluny de casa seva. En el seu viatge de tornada passa per diferents camps de cultiu que coneix gràcies a diferents espècies d’ocells que es va trobant. El seu projecte educatiu combina la música, cos i moviment com a vies de coneixement del cant improvisat o de les danses tradicionals, així com de la fauna, la flora i el paisatge rural mediterrani. A més, segons l’edat dels alumnes participants, es poden treballar diferents aspectes com les feines de pagès i les eines que utilitzen, el consum de proximitat, productes de temporada, etc.
I per l’altra banda, l’editorial Graó que publica revistes de referència per a docents, va exposar dues de les seves revistes de primària i com aquestes han abordat els ODS i l’Agenda 2030. En concret, Guix. Elements d’Acció Educativa i Aula d’Innovació Educativa han tractat dins la secció Tema del Curs durant tot l’any 2022 els valors de l’Agenda 2030 amb la voluntat de promoure bones pràctiques i animar el món educatiu i cultural a esdevenir agents actius i partícips en l’assoliment dels ODS. A més, van anunciar de forma exclusiva, una nova proposta amb un recull d’activitats per a mestres per a realitzar dins de l’aula i així continuar treballant aquesta temàtica.
Ballem i cantem per connectar amb les arrels
Després d’una petita pausa va arribar la part d’Experimenta, a on tots els assistents de la jornada professional van participar de forma activa en dos tallers que donaven idees de com treballar l’educació per la sostenibilitat a l’aula.
Primer va ser el taller del coreògraf i pedagog Aimar Pérez Galí, integrant de Nilak, un projecte itinerant que apropa les arts escèniques contemporànies a totes aquelles comarques que no tenen cap teatre amb l’objectiu de descentralitzar i democratitzar l’accés a la cultura. Just Nilak ben aviat comença una estada de quinze dies a la Conca de Barberà a on durà a terme diferents activitats amb els habitants locals i en especial amb les escoles. Amb diferents propostes de moviment, l’Aimar Pérez ens va demostrar que sovint el sistema educatiu allunya el cos com a centre de l’experiència i coneixement, com si l’aprenentatge només pogués ser una acció visual-cognitiva. Activitats senzilles per aplicar a alumnes de primària i també de secundària que ens van fer reflexionar sobre la necessitat i els múltiples avantatges que trobem a l’hora d’encossar l’educació a través de la dansa i el moviment.
Després, va ser el torn de posar-se en mans de dues noies i un noi integrants del Cor Jove Amics de la Unió de Granollers que ens van presentar el seu projecte Les Eines, un homenatge als nostres avantpassats i a les seves cançons que perduren en el present. Una activitat que a través del joc permet, no només apropar objectes del nostre passat analògic com un reproductor-gravadora de casset als infants d’avui, sinó també a ajudar-los a ser conscients de l’existència d’un patrimoni immaterial com són les cançons que canten els nostres avis i àvies, sempre vinculades al nostre territori i tradicions, moltes vegades lligades al conreu del camp.
Una proposta ideal per connectar amb la nostra terra i medi natural que com bé expressen ells mateixos “en l’actualitat tenim oblidades les nostres arrels i són la base de la nostra existència”. Aquesta activitat està estretament lligada a l’espectacle Les Eines que el Cor Jove va crear per celebrar els cent anys del Cançoner Popular de Catalunya. Aquest cançoner és un recopilatori de 40.000 cançons que una colla d’investigadors van anar recollint per tot el país entre el 1922 al 1936, per tal de combatre l’oblit i reivindicar la nostra cultura i llengua.
Natura, món rural i espectacles en família
El dissabte el museu de la Vida Rural va ser la casa de famílies amb ganes d’aprendre sobre sostenibilitat des de la cultura, tradicions i arts.
Durant tot el dia els infants van descobrir que també es poden construir les seves pròpies joguines i instruments amb materials naturals com la canya en el taller “Quina Canya!”de Miqui Giménez i Biel Pubill. La pluja fina que va caure en algun moment no va impedir que els infants poguessin gaudir dels diferents tallers, activitats i espectacles.
Va ser especialment bonic el contacontes i l’activitat de música i moviment Al Camp!, que just La Musca havia presentat en la jornada professional. Els nens i nenes asseguts en rotllana van escoltar atentament el relat i van aprendre sobre els diferents conreus i espècies d’ocells que hi ha a Catalunya. A la vegada van poder conèixer les feines i eines del camp, i cantar i ballar cançons tradicionals com el Ball de la civada.
Entre els diferents tallers del [FES] els més grans van poder treballar els ODS amb el taller Sostenibilitat en joc o la cultura regenerativa amb el taller Generació [Re], i els més petits van aprendre el valor i el poder de l’aigua amb L’aigua en joc, i conèixer els oficis tradicionals del món rural i llegendes antigues amb Relats arrelats. Tots aquests són una mostra de les activitats educatives que ofereix el museu a escoles i instituts. Per al Museu de la Vida Rural el FES és una ocasió única per mostrar el treball que fa amb les escoles des de fa tres anys, i a la vegada una oportunitat de fer-hi participar en les famílies, que també formen part de la comunitat educativa. La suma de tots permet que sigui més fàcil poder somniar en els canvis futurs.
Al matí, els nois i noies més grans també van gaudir amb l’espectacle visual “Una pedra a la sabata” de Joan Baixas. Pintura, animació d’objectes i projecció d’imatges amb textos de Perejaume i Joan Brossa per a reflexionar sobre com el valor del món rural en l’actualitat. I a la tarda, el públic familiar van riure i cantar amb “La Filomena se’n va al mercat”, un espectacle d’Els Ministrils del Raval i l’actriu Montse Pelfort que ens parla de l’alimentació d’abans que es cuinava amb calma tot fent xup-xup i la d’ara a on tot va de pressa i sense temps amb el fast-food.
Al migdia, Amer Kabbani, també integrant de Nilak, va fer una adaptació de la peça Runa. Un espectacle de dansa i circ que va deixar a tothom, grans i petits, amb la boca i els ulls ben oberts. Amb un tauló de fusta, pedres i altres objectes reciclats va explicar sense paraules al públic un retorn a casa per guarir-se de la intempèrie social a la qual estem avesats, on la sobreestimulació ens porta a navegar sense brúixola.
Els moments d’esbarjo i animació van anar a càrrec de La Tresca i la Verdesca i el seu espectacle participatiu “A quant va la mel?”. Jocs i cançons que parlen del llegat tradicional de la nostra i d’altres cultures. I al vespre i com a punt final, l’actuació del poeta, pintor i guitarrista, Xarim Aresté. En aquesta ocasió, va presentar el seu últim treball “Ses entranyes”, un disc fràgil, humà, reposat, de sabor clàssic i cosit amb sentiment.
