L’any 1973 va néixer La Farga sota el nom de Menéndez Pidal, i va ser la primera escola pública de Salt. Un centre d’educació infantil i primària de dues línies, que des dels seus inicis ha volgut estar arrelada al territori i provocar una reflexió pedagògica constant.
Els canvis socials i demogràfics l’han convertit en una escola d’acollida amb la missió clau d’ajudar a les famílies nouvingudes a formar part del municipi. Els primers anys, eren migrats del sud d’Espanya i ara, de països més llunyans. Actualment, La Farga és considerat un centre de màxima complexitat, com la resta de les vuit escoles públiques de Salt. Per tant, entre els seus valors destaca la integració, la solidaritat, la tolerància, la inclusió, la igualtat o l’equitat, entre d’altres.
L’art com a llenguatge universal
Des de fa vint i cinc anys, l’escola ha anat fent una transformació pedagògica cap a les arts. El canvi es va iniciar amb la música, aquesta es va posar al centre i se’n van potenciar els seus valors. I a poc a poc es va anar estenent aquesta idea cap a la resta de les arts en general. L’equip directiu i docent de La Farga en reflexionar sobre la seva escola va confirmar que no podien concebre l’educació sense tot el treball que es fa en i amb les arts, com subratlla Natàlia Nadal, directora i mestra de música de l’escola, “una educació sense les arts és una educació no completa”.
A més, en el cas de La Farga s’hi afegeix un altre repte, el paper que hi juga a l’hora de compensar desigualtats davant el dret universal d’accés a la cultura que actualment no està garantit en la nostra societat. En aquest sentit, la seva directora comenta: “Sentim que hem d’oferir possibilitats a tots els infants. Tenim infants que fora de l’escola no tenen accés a activitats artístiques sigui d’art, música o dansa, entre altres, i tampoc poden gaudir de la cultura i l’art com a públic”.
Introduir les arts a l’aula també ha donat als infants l’oportunitat d’expressar-se i de descobrir les potencialitats de cadascú que fins aleshores no afloraven. Com ja s’ha demostrat en altres casos, l’art és un llenguatge universal que permet comunicar-se sense paraules i per treballar al dia a dia amb infants nouvinguts és una eina fonamental. Com bé deia Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, en la entrega dels premis Baldiri d’enguany: “la integració de la cultura i les arts en l’educació no només enriqueix el procés d’aprenentatge, sinó que també promou una educació més inclusiva. En aquests quaranta-cinc anys dels guardons, l’impuls i el reconeixement als projectes i a les escoles transformadores han beneficiat a gairebé 22.000 alumnes d’escoles catalanes”.
Amb els anys s’han anat incorporant a l’equip docent professionals que també tenen aquesta mirada i de mica en mica, tots remen en la mateixa direcció. “No feia falta explicar o convèncer massa, perquè de seguida es van començar a veure i a respirar canvis i progressos prou importants”, diu Nadal orgullosa.
Primers passos cap a la transformació
Un dels primers projectes es va iniciar dins la biblioteca escolar del centre, en la qual es feien propostes que integraven diferents llenguatges artístics. A l’inici es van potenciar la literatura, les arts visuals i la música. Una de les propostes va ser d’escriure una història, per això es va convidar a un autor i a il·lustradors perquè formessin part del procés que hi participaven tots els cursos. Un cop es va tenir el conte sota el títol Mai més set! Mai més gana! es va plantejar la possibilitat de fer-ne una obra de teatre, es va contactar amb la companyia de teatre La perla 29 i amb l’escola de dansa Nou Espiral de Salt. I aquí s’hi van sumar més professionals i artistes. Les iniciatives anaven sorgint de forma natural i funcionaven. Fins i tot, es va arribar a presentar el projecte al festival de Temporada Alta que els va interessar molt des del primer moment i va sol·licitar que formés part de la seva programació d’aquell any.
Aquest va ser el punt d’inflexió i a on tot l’equip docent va veure que s’havia d’enfocar el projecte d’escola en aquest sentit. “En poc temps vam engegar més projectes transversals, vam crear la figura de la coordinadora artística, el claustre va començar a formar-se en les arts, tocàvem les diferents àrees artístiques, treballàvem en equip, i a poc a poc va néixer el Creixem amb l’art, el nostre projecte actual” explica la directora de l’escola.
Un projecte transversal en tots els sentits
Creixem amb l’art aglutina a tota la comunitat educativa, tant mestres com alumnes. A part de facilitar el dret a l’accés a la cultura (almenys dins l’escola), transformar i aprofitar-ho com a eina de comunicació i expressió, el projecte d’escola també vol afavorir tots els aprenentatges a través de les arts. Per això La Farga treballa per projectes i sempre de forma transversal. Un altre dels trets característics que té és que les arts els ajuden molt a crear vincle amb el municipi, els infants acaben coneixent i estimat el seu doble perquè a través dels projectes acaben participant de les seves festes populars, etc.
Així doncs, l’horari de centre s’organitza amb hores establertes per àrees curriculars però també per diferents disciplines artístiques. A La Farga també fan teatre, dansa, música, educació visual i plàstica, i literatura. I d’una forma no tan sistemàtica també treballen les arts audiovisuals i el circ.
A part d’això, intenten tenir contacte amb tots els equipaments culturals. Continuen fent coses amb les biblioteques, el teatre de Salt a on realitzen la mostra artística cada any, van a veure exposicions a la casa de cultura o l’Ateneu Popular Coma Cros, etc.
Fins i tot, tenen grups de percussió a on els infants de tots els cursos poden participar. Ja són tan coneguts que a més de participar en diferents festes del municipi també se’ls convida fora de Salt, com ara al Festivalot de Girona.
Comissió artística i formació
Per tal de coordinar-se degudament, a l’escola existeix la comissió artística formada per mestres de tots els cicles i que tenen relació amb les diferents disciplines artístiques. Una comissió sota la supervisió i direcció de la figura del coordinador artístic que també és un docent. Aquesta es troba quinzenalment per fer propostes d’activitats, sessions de treball de les diferents arts, coordinen projectes transversals com la mostra artística, aporten idees en festes escolars, i consensuen les línies de treball en l’àmbit pedagògic i repensen contínuament les metodologies.
Una de les tasques més valuoses d’aquesta comissió és l’elaboració d’un banc de recursos de propostes artístiques i de tots els àmbits. Aquest és de consulta per a tots els mestres, siguin del curs que sigui, així poden inspirar-se a l’hora de fer propostes dins l’aula per les diferents assignatures. “Així ens assegurem que les arts sempre són presents als projectes de classe, ja sigui en forma de fil conductor, d’activitat de tancament o avaluació, etc. Aquest banc de recursos serveix any rere any i s’està convertint en un autèntic tresor per a tota l’escola”, afirma Natàlia Nadal.
A més, cada any dins del claustre es dona la possibilitat de fer un curs de formació, sigui amb persones externes o bé promovent-la des del mateix centre amb els mateixos mestres especialistes de cada disciplina. Una forma de fer equip i compartir per enriquir-se plegats.
Artistes dins l’aula
Un altre punt cabdal del Creixem amb l’art, és la possibilitat de fer entrar artistes dins l’aula. Actualment, La Farga treballa durant tot el curs amb una companyia de teatre, La Nave Va, que fa classes de teatre a alumnes d’I5, 2n, 4t i 6è. Altres anys també han treballat amb professionals de la dansa. Fan tàndems amb els mestres d’aquests cursos, el fet de ser-hi tot l’any permet crear projectes de llarg recorregut. En altres moments puntuals també els visiten artistes, segons l’interès i el treball de cada curs. Així han entrat a l’escola artistes plàstics, actors, escriptors o il·lustradors, entre d’altres.
Aquesta és una de les iniciatives que més es valoren com a claustre, ja que ho veuen innovador i senten que els enriqueix molt professionalment i els aporta molts aprenentatges. Però és cert que sempre s’han d’ajustar als recursos econòmics que tenen.
Fins ara molts d’aquests artistes i projectes s’han pogut fer gràcies a subvencions de la Generalitat (PMOE) o d’Europa (PROA+) que es donen a centres d’alta complexitat amb alumnes vulnerables, o pel fet de participar en projectes artístics com el projecte Planters de ConArte Internacional. Natàlia Nadal confessa “estirem de tot arreu per aconseguir el màxim de recursos, s’ha de demanar molt, perquè encara no estem en el punt que les arts i els artistes entrin de forma estructural dins les aules. Sempre estem pendents de, i a vegades, estem amb la incertesa de si ho podrem tirar endavant o no, de si haurem de fer retallades. Però, sempre ens en sortim i intentem tirar-ho endavant. Perquè en el fons sabem que no podem deixar-ho de fer”.
Els i les mestres de La Farga senten que no estan sols que cada cop hi ha més escoles que caminen en aquesta línia. Un mèrit que sovint és més pels centres i mestres que s’ho creuen i ho apliquen. Com afirma Nadal, “se sent la importància de les arts a l’educació, ara només falta que a part de dir-se es materialitzi”. I afegeix, “segur que acabarà sent perquè no pot ser d’una altra manera, tothom ha de poder experimentar i aprendre de les arts, perquè si no anem coixos. Però encara falta molta pedagogia, sobretot en equips docents”.
