Els infants i adolescents tenen dret a una educació pública, gratuïta i de qualitat. Rebre aquesta educació va molt més enllà de la institució escolar i de l’acompanyament dels seus mestres i professors. Una bona part d’aquests aprenentatges claus en la formació d’una persona s’adquireixen en les sortides fora del centre educatiu. Anar d’excursió amb la classe a la muntanya, conèixer en viu com es treballa en una fàbrica, anar de colònies, assistir al teatre o visitar un museu, entre altres, són activitats educatives, culturals i d’arrelament amb un alt valor social i equitatiu per als mateixos alumnes que no es poden perdre.
Una dura mesura de pressió
El passat mes de març, abans que arribés l’onada de vagues i reivindicacions dels docents catalans, entre el sector educatiu es va impulsar el manifest Aturem les sortides i les colònies. Tots els centres educatius de sotasignats, actualment ja són més de 1282, anuncien que a partir del curs 2026-27 deixaran de realitzar sortides escolars i/o colònies (pernoctacions) fins que el Departament d’Educació implementi les millores reals, estructurals i efectives que necessita el sistema educatiu públic.
Tot i que al manifest subratllen que «aquesta decisió no és una renúncia. No abandonem la nostra vocació ni el valor pedagògic d’aquestes activitats. Al contrari: defensem l’educació pública amb la fermesa que la situació exigeix», la repercussió d’aquesta dura mesura de pressió ha tingut els seus efectes negatius en el sector del lleure i de la cultura per a infants i adolescents. La suspensió de sortides i activitats fora de l’aula està provocant la cancel·lació de centenars de funcions i propostes culturals arreu del país.
Però no tots els docents pensen igual, la Fundació Marta Mata Garriga va emetra un comunicat el mes de maig en defensa a preservar les colònies i les sortides escolars pel seu valor educatiu, social i comunitari. En aquest sentit, al·lega que aquestes experiències «formen part d’una llarga tradició pedagògica vinculada a la manera com Catalunya ha entès l’educació, la convivència i la relació amb el territori».
A més, s’ha de tenir en compte que el sector del lleure i de la cultura és altament vocacional i cada cop més fràgil, per la poca valoració social i per consegüent, per la seva precarització laboral. A més, cal recordar que el pressupost de la Generalitat d’aquest 2026 destinat a cultura no arriba ni al 2% que fa tants anys demana el sector.
El sector del lleure, territori i cultura s’alça
En contraposició i veient que les negociacions no avançaven, el mes de maig, l’Associació Escola-Entorn, Educant en Societat va llançar un nou manifest sota el títol L’impacte invisible de silenciar el territori com a espai d’aprenentatge, el text defensa el valor insubstituïble de l’educació en l’entorn. En aquesta línia, considera legítimes les reclamacions del professorat, però defensa la importància de les activitats fora de les aules.
Actualment, un total de 160 entitats i professionals s’han adherit al manifest impulsat. Aquest escrit també es va fer arribar al Departament d’Educació i Formació Professional (FP) i als sindicats educatius que, segons les entitats promotores, han respost favorablement.
L’accés a la cultura en perill
Un nou manifest, aquest cop per part de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP), dona suport a les reivindicacions dels professionals de l’educació i al seu dret a mobilitzar-se per reclamar unes condicions que permetin desenvolupar la seva tasca amb la qualitat, els recursos i el reconeixement que mereixen. Però a la vegada també expressen la seva profunda preocupació en veure que una part de les conseqüències del conflicte educatiu actual estigui recaient sobre l’accés dels infants i joves a la cultura. Ja que com subratllen «la cultura no és un complement de l’escola. Forma part del dret a l’educació» i afegeixen que «protegir l’educació i garantir l’accés a la cultura no haurien de ser objectius incompatibles».
L’associació denuncia que ja s’han cancel·lat 48 funcions directament a companyies de teatre i s’estima que la pèrdua total supera els 34.000 €. A més, és ara que moltes escoles, equipaments i companyies comencen a construir la programació del curs 2026-2027, i la incertesa actual dificulta la planificació i posa en risc la continuïtat de molts projectes de col·laboració entre la comunitat educativa i el sector cultural. I alerten que la previsió és que les companyies de teatre puguin tenir pèrdues d’entre 13.000 € i 40.000 € per companyia i, en el cas de les empreses de gestió de campanyes escolars, d’entre 27.000 € i 200.000 € per organització.
Però més enllà de l’impacte econòmic, avisen que les conseqüències són molt més greus. Si la situació continua milers d’infants i joves es veuran privats de viure experiències culturals que formen part del seu creixement personal, emocional i educatiu. A més, per a molts nens i nenes, les activitats culturals vinculades a l’escola són la principal (i sovint l’única) porta d’accés al teatre, la música, la dansa, els titelles o altres expressions artístiques. Com afirmen en el manifest «quan una funció es cancel·la, no només es perd una activitat. També es perd una oportunitat de descoberta, de reflexió, d’emoció i de contacte directe amb la cultura en viu. I una experiència col·lectiva insubstituïble».
Per això, la TTP exigeix que el Departament d’Educació assumeixi les reivindicacions del col·lectiu docent i reverteixi el dèficit estructural del sistema educatiu i així es posi fi al conflicte.
El Diari de l’Educació, 2026