Autor: Ana Basanta

Periodista i escriptora. Des del gener del 2023, directora del Diari de l'Educació. Llicenciada en Història i en Ciències de la Comunicació. Especialitzada en temàtiques socials. Autora dels llibres "La aldea del silencio", "Días que valieron la pena", "Doctor, no voy a rendirme" i "Líbano desconocido", entre d'altres.

A ‘De mares a filles. La transmissió de la feminitat’ (Edicions 62), Marina Subirats Martori reflexiona sobre com, durant segles, moltes mares han transmès la seva pròpia frustració sobre els límits de ser dona. Revoltar-se contra aquesta norma social imposada pel sistema patriarcal ha suposat rebel·lar-se també contra la mare, i això està ple de contradiccions. La relació entre mares i filles, diu, tradicionalment ha estat perversa perquè es basa en l’estima i, alhora, en la incomprensió. Si bé en l’actualitat hi ha grans diferències, hi ha una batalla feminista que a nivell general no ha estat guanyada: perdura el…

Llegir més

La Federació d’Educació de CCOO de Catalunya censura que l’encariment dels preus del menjador escolar als centres públics és d’un 5,66% per al curs 2023/24, en relació al curs anterior, fet que pot suposar a les famílies un cost de 1.230 euros per infant. Així ho indica l’Informe sobre l’evolució del preu del menjador escolar, que posa de manifest que aquest increment del cost del servei no ha vingut acompanyat d’una política pública que garanteixi un accés equitatiu, i que mentre les empreses augmenten els seus beneficis les persones treballadores només veuen augmentat el seu sou en un 2%. La…

Llegir més

L’Assemblea General de socis i sòcies 2023 de l’associació de mestres Rosa Sensat ha donat suport a la candidatura de Comissió Executiva formada per Mar Hurtado, Eva Sargatal i David Pujol. Fa un any, es va crear una junta rectora interina, liderada per Hurtado com a presidenta en funcions, i es va obrir el procés ‘Repensem-nos’ per replantejar els objectius de l’associació. Mar Hurtado Parras (Vic, 1969) és mestra de l’escola pública i, actualment, és cap d’estudis de l’escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona). Anteriorment, ha exercit de tutora i coordinadora de cicle d’infantil i primària.…

Llegir més

La candidata a presidenta de l’executiva Marta Comas Sàbat és educadora social, antropòloga, doctora en Sociologia de l’Educació per la UAB i va ser responsable d’innovació al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). Es presenta amb els mestres Alfons Espinosa i Xavi Geis, i en el seu programa incideixen que “Rosa Sensat ha d’aspirar a ser un referent en el món de l’educació”, una tasca “especialment complexa en un context de fragmentació del coneixement i polarització dels punts de vista”. Defensen una educació pública en igualtat d’oportunitats, una escola catalana que arreli l’alumnat, la participació de l’alumnat i ser interlocutora influent…

Llegir més

Mar Hurtado Parras és cap d’estudis de l’escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) i actual presidenta en funcions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i presenta  la seva candidatura a la comissió executiva amb els també mestres Eva Sargatal i David Pujol. En el seu pla de treball destaquen que “l’objectiu principal de l’Associació de Mestres Rosa Sensat és contribuir a la formació i l’actualització pedagògica de les persones que es dediquen al món educatiu”. Promoure debats per afavorir pràctiques pedagògiques destinades a potenciar la igualtat d’oportunitats, fomentar el català a l’escola i realitzar recerques en el…

Llegir més

Contes, còmics, novel·les juvenils, històries fantàstiques, infants com a protagonistes i personatges entranyables són alguns dels ingredients d’aquesta selecció de lectures que volen animar a continuar llegint, aprenent i comprenent entre línies per entendre on ens vol portar l’autor o autora. Joan M. Girona, mestre i psicopedagog ‘Història de Babar, el petit elefant’, de Jean de Brunhoff Recull de contes que la mare explicava als seus fills als anys 30 del segle passat. El seu marit, Jean de Brunhoff, dibuixant, els va recollir afegint-hi unes il·lustracions de gran qualitat que els fan molt atractius per a les criatures a partir…

Llegir més

El nivell de comprensió lectora de l’alumnat ha disminuït, en general, en els últims anys, tal com mostren informes com l’elaborat per PIRLS, que en el seu últim estudi amb dades del 2021 alerta que ha baixat set punts als països de l’OCDE i a Espanya. En conèixer-se les dades per comunitats autònomes d’aquest mateix informe, Catalunya ha estat una de les pitjors i se situa a la cua. Són diverses les veus que han anat alertant d’aquesta situació. En repassem algunes: “Qui falla en comprensió lectora, falla en gairebé tot” “La comprensió lectora és transversal; si falla, falla gairebé…

Llegir més

El nivell de comprensió lectora de l’alumnat de quart de primària (9 anys) a Catalunya s’ensorra fins a quedar entre els últims de l’Estat. Només Melilla i Ceuta queden per darrere. Així ho indica l’informe PIRLS 2021 (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora) en les dades desglossades per comunitats autònomes fetes públiques avui, que situa Catalunya en 507 punts, mentre que la mitjana espanyola és de 522, la de la Unió Europea és de 528 i la de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) és de 532. En comparació amb les dades de l’estudi anterior,…

Llegir més

En aquesta entrevista, Jolonch destaca la necessitat d’invertir en el professorat per millorar el sistema educatiu i l’aprenentatge de l’alumnat, i defensa que aquesta cura a la docència ha d’anar acompanyada d’una reducció de la càrrega burocràtica i d’un augment d’altres professionals en els centres. Hi ha desigualtats socials i desigualtats educatives. Sovint es relacionen amb els recursos econòmics, creus que és reduir-ho massa i que hi ha més factors a tenir en compte? Les desigualtats socials existeixen i són una realitat, i a  Catalunya és flagrant. Que tinguem  gairebé un 30% de pobresa infantil, ens situa a les escoles…

Llegir més

La Conselleria d’Educació ha fet arribar als sindicats una proposta per crear una comissió d’estudi de continuïtat del personal docent interí que hagi participat en els processos d’estabilització i no hagi obtingut plaça. La comissió es constituiria en el marc de la mesa sectorial de negociació del personal docent no universitari a partir del mes de setembre i tindria com a objectiu “estudiar la situació de les persones interines que, tenint els requisits i havent participat, no han estat seleccionades en els processos d’estabilització, i poder valorar la continuïtat en la prestació dels serveis com a docents”, segons indica el…

Llegir més