Autor: Jaume Cela

La pel·lícula arrossega una forta polèmica sobre el paper del fotògraf com a intermediari entre la realitat fotografiada i la distància on ell se situa

Si teniu un amic o una amiga astrofísic i un altre filòsof –o un fill que sigui, com és el meu cas, més intel•ligent que jo- que us acompanyin a veure l’última pel•lícula de Christopher Nolan

La pel·lícula ens permet reflexionar sobre la por a la societat moderna, la por a allò que no coneixem i que fa que alcem murs i tanquem fronteres.

El viatge de la protagonista de “Dos días, una noche” és el d’una dona casada amb dues criatures que està sortint airosa d’un procés de depressió i que s’assabenta que a l’empresa on treballa, el propietari ha tingut una pensada malèfica: si els seus companys de feina volen cobrar la paga extra de mil euros han de votar perquè es faci efectiu l’acomiadament de la jove.

Estem davant d’una pel·lícula que no podem deixar passar. Tens la sensació de no haver vist mai abans una obra que presenti una barreja de gèneres amb l’habilitat que ho fa el seu director

“Amarás al prójimo” ens ve de Polònia i seguir la història explicada llengua polonesa sempre és un valor afegit.

A més de participar d’alguns elements que defineixen el thriller, ens situa en una història que ens parla del matrimoni

Amb la colla de sisè, discutim el significat d’un acudit del gran Forges. Abans, però, hem de posar en comú què hi veiem. Jo hi veig el següent: una patera plena d’immigrants recorrent la travessia durant una nit amb una lluna que és un tall de meló.