Autor: Jaume Cela
Jaume Cela
Mestre i escriptor
Jaume Cela parla sobre la cinquena pel·lícula de Xavier Dolan, canadenc de vint-i-cinc anys, un melodrama que retrata tres personatges.
Scott, se les veu amb el llibre de l’Èxode i amb Moisès, el seu personatge central, meitat home meitat llegenda
Estem davant d’una de les manifestacions més radicals del romanticisme: accepta el meu jo i tot el que em meu jo et demani
Mostra el problema d’un irlandès que torna dels Estats Units i destarota la seva comunitat rural perquè funda un local on la gent va a parlar, a llegir, a debatre i a ballar.
La pel·lícula parla de la soledat, de la incomunicació, de les relacions que establim amb els altres i que no gosem parlar-ne amb claredat.
L’última pel·lícula dirigida per Schlöndorf recrea les converses que van mantenir el general Dietrich von Choltitz i el cònsul suec Raoulk Nordling.
La pel·lícula arrossega una forta polèmica sobre el paper del fotògraf com a intermediari entre la realitat fotografiada i la distància on ell se situa
Si teniu un amic o una amiga astrofísic i un altre filòsof –o un fill que sigui, com és el meu cas, més intel•ligent que jo- que us acompanyin a veure l’última pel•lícula de Christopher Nolan
La pel·lícula ens permet reflexionar sobre la por a la societat moderna, la por a allò que no coneixem i que fa que alcem murs i tanquem fronteres.
El viatge de la protagonista de “Dos días, una noche” és el d’una dona casada amb dues criatures que està sortint airosa d’un procés de depressió i que s’assabenta que a l’empresa on treballa, el propietari ha tingut una pensada malèfica: si els seus companys de feina volen cobrar la paga extra de mil euros han de votar perquè es faci efectiu l’acomiadament de la jove.