Autor: Redacció

La vocació: aquella aptitud, disposició o inclinació natural a exercir una professió pot ser un punt de partida, però mai un objectiu final. Pot la vocació aportar sabers? Pot ajudar a l’aprenentatge?

El curs passat vàrem descobrir que a distància es poden fer serveis a la comunitat de qualitat i que hi ha plataformes de reunions virtuals que permeten múltiples trobades simultànies. Una funció que fa possibles les activitats per parelles, com ara el reforç a la lectura, les mentories o les activitats intergeneracionals.

En l’actualitat, immersos en una crisi sanitària sense precedents, els professionals de l’educació hauran de repensar com reinventar l’escola, ja que la institució escolar, com a espai físic, pot tenir multiplicitat de maneres de concebre’s en l’àmbit pedagògic i educatiu.

Aquest estiu, en el context de la Covid19, la Junta de RELLA ha ofert la seva col·laboració voluntària per ajudar a atendre i acompanyar aquells més vulnerables, famílies i alumnes, que sabíem havien patit amb més contundència les conseqüències de la pandemia.

Des de fa temps ha augmentat la desorientació del col·lectiu adult sobre com relacionar-se amb infants i adolescents, degut a l’extraordinària oferta d’informacions variades i sovint contradictòries que ha impactat tant en el context professional com, especialment, en el context familiar. Aquestes diferents opcions no han afavorit una major reflexió abans de prendre decisions, perquè la pretensió era oferir “eines i receptes” per a actuar.

Obviar que el nostre imaginari col·lectiu, sovint racista, classista i heteropatriarcal, està apuntalat per bona part de les creacions audiovisuals, és tan naïf com pensar que existeix un cànon literari neutre, que només hi ha una Història o que la ciència és aliena a les corrents ideològiques.

Aquests dies, segurament més que mai, la situació ha fet que veiéssim les costures de moltes parts del sistema educatiu i és també en aquest moment quan la prioritat mana què s’ha de recosir primer. Vigilem no confondre la logística amb la prioritat.

Quan vaig començar com a alumne de NEE em va costar molt veure i acceptar les meves dificultats d’aprenentatge, em negava, no em deixava ajudar per les professores. L’únic que volia era estar a la classe ordinària, perquè el fet d’estar a la USEE significava ser diferent als altres, sentia que em miraven de manera estranya.

Més enllà dels dèficits de funcionament que fa pal·lesa la crisi pandèmica, les noves formes de construcció de les identitats personals i col·lectives, la creixent fragmentació social associada a la pèrdua de rellevància dels processos formació-treball, la baixa voluntat política per assentar l’escola inclusiva o el dilema sobre el model lingüístic, evidencien la urgència de la reforma estructural del sistema educatiu català.

La tecnologia vinculada a l’educació inclusiva està latent des de fa alguns anys, quan parlem de metodologies a l’aula per poder oferir les mateixes oportunitats al nostre alumnat. No es tracta de trobar l’eina per cada alumne/a, sinó de plantejar activitats universals que donin resposta a un grup classe.