Autor: Paula Miguel (Verificat)

Els centres educatius tenen l’oportunitat de jugar un paper fonamental en la formació de ciutadans crítics i responsables, amb les habilitats necessàries per navegar el nou panorama informatiu. Crear un espai que afavoreixi el pensament independent, la curiositat i el debat respectuós pot ser clau per ajudar els estudiants a defensar-se de la desinformació. El projecte Desfake busca convertir els centres educatius en espais de confiança per promoure l’anàlisi crítica de la informació que ens envolta, amb una perspectiva dialògica i socioemocional. En aquest article us presentem casos d’èxit, experiències de professorat part de la comunitat Desfake que han impulsat…

En un article anterior, vam parlar de la decisió de donar el primer mòbil als infants. Vam repassar què deia l’evidència i com aquesta no ens permet marcar una edat adequada universal per tenir mòbil. Però la conversa sobre les “pantalles” —i els mòbils en particular—, va més enllà d’aquest primer contacte. Amb l’objectiu d’obrir un espai de debat rigorós basat en l’evidència, Verificat i La Vanguardia van organitzar “Pantalles: amenaça o eina educativa?”, el primer col·loqui del cicle Debats Verificats, moderat per la redactora en cap de Societat del diari, Susana Quadrado, i verificat en directe per un equip…

ChatGPT ens fa més mandrosos? Podem incorporar la IA a l’aula de manera segura i productiva? Què en fem dels riscos? Com aprofitem les oportunitats? Ens pot ajudar la IA a treballar habilitats de pensament crític? En poc temps, la intel·ligència artificial s’ha convertit en una eina més del repertori de l’alumnat. Es tracta, doncs, de trobar la manera d’acompanyar l’alumnat en un ús crític d’aquestes noves tecnologies. Aquest pensament crític es conrea, com ens explicava la Irene de Puig en aquesta entrevista. És l’actitud activa, curiosa i curosa que busca comprendre, qüestionar, identificar biaixos i reflexionar per extreure conclusions…

L’edat d’accés dels infants a les pantalles és un dels debats que més converses ha generat al voltant de les tecnologies digitals en els últims anys. Actualment, la majoria dels adolescents aconsegueixen un mòbil propi amb 11 anys, encara que sovint aquest no és el primer cop que fan servir un dispositiu. L’ús de tecnologies digitals s’ha convertit en una part integral del dia a dia dels infants i adolescents i és comprensible que les famílies vulguin limitar els riscos als quals poden estar exposats els seus fills i filles endarrerint l’arribada del primer mòbil. Tenim molta informació a l’abast,…

Sense importar la categoria o la popularitat, els creadors de contingut poden ser models de conducta i estil de vida per a l’adolescència. Segons un estudi de la Fundació FAD Juventud, un 82,3% dels joves consumeixen diàriament contingut de les xarxes socials i un 60,4% veuen vídeos o directes en plataformes en línia. D’altra banda, 1 de cada 10 diu que li agradaria dedicar-se professionalment a ser creadors de contingut. No només això, sinó que és una professió valorada positivament entre l’adolescència. Els creadors de contingut o influencers són una part important del seu oci. Entendre aquest fenomen és fonamental…

És legal fer una còpia d’una obra d’art i penjar-la al menjador? I si, en comptes de triar una pintura i imprimir-la, en genero una de nova amb intel·ligència artificial? És més ètic? Podem trobar-nos amb dubtes com aquests quan fem servir la IA, especialment si la tenim com a companya a l’aula. A la càpsula d’IA del nostre projecte educatiu dediquem un apartat als perills d’aquesta tecnologia. Entre ells, el contingut il·legal. Els algoritmes es poden fer servir per reproduir de manera automàtica i massiva obres protegides. Aprenen i imiten els patrons de les dades d’entrenament i aquestes sovint…

A les nostres formacions a instituts fem una activitat que anomenem “T’ho creus?”.  Primer, projectem un vídeo on una noia explica que la radiació, la wifi, les antenes de ràdio i televisió i el Bluetooth són perjudicials per a la salut perquè suposadament afecten l’estructura genètica de les cèl·lules i poden arribar a provocar des de migranyes fins a càncer. L’objectiu de l’activitat és que l’alumnat respongui de forma intuïtiva (com se sol fer a xarxes) i, a partir d’aquí, plantejar com som de vulnerables a la desinformació. A la projecció l’acompanya una verificació on s’explica que no hi ha…

Fa unes setmanes vam parlar de la necessitat de desmentir les narratives negacionistes de la desigualtat de gènere que arriben als estudiants sovint a través de les xarxes i que es transfereixen l’aula, però aquestes no són les úniques ni tampoc exclusives dels joves. Què són exactament les narratives? Com podem tractar-les a dins i a fora dels centres educatius?  Una narrativa és la creació d’un discurs paral·lel, alternatiu a la veritat per legitimar accions o sistemes de creences. Aquestes poden apel·lar a uns valors morals abstractes (religió, justícia, cultura…) o afirmacions sobre fets avaluables. Parlarem de les narratives com…

En la postveritat el relat és més important que la veritat. El terme “postveritat” és un concepte filosòfic que pretén descriure els reptes i la realitat d’un context determinat. Fora del marc acadèmic, parlar de postveritat ens permet parlar de les condicions que faciliten la desinformació i la seva circulació. Paraules com fake news, fets alternatius —un eufemisme de mentida, però amb una càrrega propagandística— o infoxicació són producte de la necessitat de definir i entendre un canvi en la forma com ens relacionem amb la informació i els fets. Si el valor de la veritat es posa en dubte,…

En la postveritat el relat és més important que la veritat. El terme “postveritat” és un concepte filosòfic que pretén descriure els reptes i la realitat d’un context determinat. Fora del marc acadèmic, parlar de postveritat ens permet parlar de les condicions que faciliten la desinformació i la seva circulació. Paraules com fake news, fets alternatius —un eufemisme de mentida, però amb una càrrega propagandística— o infoxicació són producte de la necessitat de definir i entendre un canvi en la forma com ens relacionem amb la informació i els fets. Si el valor de la veritat es posa en dubte,…