Autor: Paula Miguel (Verificat)

L’edat d’accés dels infants a les pantalles és un dels debats que més converses ha generat al voltant de les tecnologies digitals en els últims anys. Actualment, la majoria dels adolescents aconsegueixen un mòbil propi amb 11 anys, encara que sovint aquest no és el primer cop que fan servir un dispositiu. L’ús de tecnologies digitals s’ha convertit en una part integral del dia a dia dels infants i adolescents i és comprensible que les famílies vulguin limitar els riscos als quals poden estar exposats els seus fills i filles endarrerint l’arribada del primer mòbil. Tenim molta informació a l’abast,…

Sense importar la categoria o la popularitat, els creadors de contingut poden ser models de conducta i estil de vida per a l’adolescència. Segons un estudi de la Fundació FAD Juventud, un 82,3% dels joves consumeixen diàriament contingut de les xarxes socials i un 60,4% veuen vídeos o directes en plataformes en línia. D’altra banda, 1 de cada 10 diu que li agradaria dedicar-se professionalment a ser creadors de contingut. No només això, sinó que és una professió valorada positivament entre l’adolescència. Els creadors de contingut o influencers són una part important del seu oci. Entendre aquest fenomen és fonamental…

És legal fer una còpia d’una obra d’art i penjar-la al menjador? I si, en comptes de triar una pintura i imprimir-la, en genero una de nova amb intel·ligència artificial? És més ètic? Podem trobar-nos amb dubtes com aquests quan fem servir la IA, especialment si la tenim com a companya a l’aula. A la càpsula d’IA del nostre projecte educatiu dediquem un apartat als perills d’aquesta tecnologia. Entre ells, el contingut il·legal. Els algoritmes es poden fer servir per reproduir de manera automàtica i massiva obres protegides. Aprenen i imiten els patrons de les dades d’entrenament i aquestes sovint…

A les nostres formacions a instituts fem una activitat que anomenem “T’ho creus?”.  Primer, projectem un vídeo on una noia explica que la radiació, la wifi, les antenes de ràdio i televisió i el Bluetooth són perjudicials per a la salut perquè suposadament afecten l’estructura genètica de les cèl·lules i poden arribar a provocar des de migranyes fins a càncer. L’objectiu de l’activitat és que l’alumnat respongui de forma intuïtiva (com se sol fer a xarxes) i, a partir d’aquí, plantejar com som de vulnerables a la desinformació. A la projecció l’acompanya una verificació on s’explica que no hi ha…

Fa unes setmanes vam parlar de la necessitat de desmentir les narratives negacionistes de la desigualtat de gènere que arriben als estudiants sovint a través de les xarxes i que es transfereixen l’aula, però aquestes no són les úniques ni tampoc exclusives dels joves. Què són exactament les narratives? Com podem tractar-les a dins i a fora dels centres educatius?  Una narrativa és la creació d’un discurs paral·lel, alternatiu a la veritat per legitimar accions o sistemes de creences. Aquestes poden apel·lar a uns valors morals abstractes (religió, justícia, cultura…) o afirmacions sobre fets avaluables. Parlarem de les narratives com…

En la postveritat el relat és més important que la veritat. El terme “postveritat” és un concepte filosòfic que pretén descriure els reptes i la realitat d’un context determinat. Fora del marc acadèmic, parlar de postveritat ens permet parlar de les condicions que faciliten la desinformació i la seva circulació. Paraules com fake news, fets alternatius —un eufemisme de mentida, però amb una càrrega propagandística— o infoxicació són producte de la necessitat de definir i entendre un canvi en la forma com ens relacionem amb la informació i els fets. Si el valor de la veritat es posa en dubte,…

En la postveritat el relat és més important que la veritat. El terme “postveritat” és un concepte filosòfic que pretén descriure els reptes i la realitat d’un context determinat. Fora del marc acadèmic, parlar de postveritat ens permet parlar de les condicions que faciliten la desinformació i la seva circulació. Paraules com fake news, fets alternatius —un eufemisme de mentida, però amb una càrrega propagandística— o infoxicació són producte de la necessitat de definir i entendre un canvi en la forma com ens relacionem amb la informació i els fets. Si el valor de la veritat es posa en dubte,…

Els discursos antifeministes poden aparèixer a tot arreu: internet, converses amb companys de classe, al carrer o a l’entorn familiar. Arguments que neguen la violència masclista o que afirmen que el feminisme no és necessari perquè avui dia “ja tenim igualtat”. Tot i això, la valoració del feminisme és positiva. Gairebé el 60% dels joves enquestats a l’estudi Barómetro Juventud y Género 2023 van respondre que el feminisme ha d’implicar homes i dones i el 47% que cal el feminisme per aconseguir la igualtat real. És per això que, amb les estratègies adients, l’escola pot esdevenir un espai on desmentir…