Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    La societat civil catalana reivindica la universalització del lleure educatiu a l’estiu

    Ana Basanta

    Una visió subjectiva i parcial de la meva etapa escolar

    Roser Batlle

    Alex Rodés, una estrella de la dansa als 12 anys

    Emilse González

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    El llegat politicopedagògic de José Mujica: una lliçó d’humanitat, compromís social i pedagogia

    Alejandro Hidalgo Zamorano
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Anàlisi
    Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca

    Aprendre a cercar informació és clau per desenvolupar el pensament crític i evitar creure desinformació
    Paula Miguel (Verificat)abril 30, 20255 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Alberto Moya | Unsplash
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Podem fer servir ChatGPT com a cercador? Què vol dir fer una bona cerca a internet? Aprendre a cercar (i trobar) informació a internet és un dels eixos de l’ensenyament de l’alfabetització mediàtica i informacional. Per aconseguir-ho, cal saber com funcionen els motors de cerca, entendre els algoritmes que decideixen què veiem primer i reconèixer els continguts esponsoritzats. També és important aprendre a afinar les cerques, comparar diferents fonts i fer servir eines que ens ajudin a trobar el que realment necessitem.

    En un article anterior parlàvem de com integrar la intel·ligència artificial a l’ensenyament del pensament crític i explicàvem que els models de llenguatge no es basen en la veritat, sinó en la probabilitat. Així doncs, fer servir ChatGPT com a substitut de Google (o qualsevol altre cercador) ens pot portar a informació incorrecta. 

    Mirem un exemple. Quina resposta ens dona ChatGPT si li preguntem d’on ve l’expressió “estar encinta”? 

    Resposta de ChatGPT: “Cinta” fa referència literalment a una cinta o faixa que es lligava al voltant del cos, sovint com a element decoratiu o per subjectar la roba. En l’època medieval i moderna, era comú que les dones embarassades portessin una faixa o cinta especial al voltant del ventre. 

    Ara bé, si li demanem a ChatGPT que ens digui quines fonts ha consultat, cita una sèrie de fonts filològiques i canvia la seva resposta (i la llengua de la resposta). 

    Resposta de ChatGPT: La palabra “encinta” proviene del latín tardío incinta, que significa ‘no ceñida’ o ‘desceñida’. Este término deriva del participio inciens, incientis, que también se relaciona con el estado de embarazo. Aunque existe una interpretación popular que asocia “encinta” con la práctica antigua de ceñir el abdomen con una cinta durante el embarazo, esta explicación ha sido descartada por los etimológicos como una etimología popular sin base científica. 

    ChatGPT no només ha canviat la seva resposta un cop li demanem per les fonts, sinó que també parla de la primera definició que ha donat com a “etimología popular sin base científica.” 

    Els xatbots no indexen webs, com fan els cercadors, sinó que generen textos. És cert que eines com Google o Safari poden indexar informació incorrecta o publicitat entre els resultats, però la diferència amb les IA generatives és que poden crear contingut totalment nou i inventat. Aquesta informació fabricada s’anomena “al·lucinacions”. El problema s’agreuja pel fet que és relativament fàcil percebre aquestes “al·lucinacions” com a fiables, a conseqüència de la capacitat de la IA de generar text coherent i convincent, independentment de la seva veracitat. 

    Aprendre a cercar a internet i a fer-ho correctament, no només ens ajuda a trobar informació precisa, sinó que també contribueixen al desenvolupament del pensament crític. Per facilitar aquest aprenentatge, proposem un mètode senzill i estructurat que l’alumnat pugui seguir:

    Primer, pensem què volem trobar. Abans de fer cap cerca, parem un moment a reflexionar: què busquem exactament? Per a què ho necessitem? No és el mateix cercar si avui plourà que informació per fer un treball per a classe. Si tenim clar l’objectiu, ens serà molt més fàcil trobar el que ens cal.

    Després, cal triar bé les paraules clau. Les paraules que escrivim al cercador són clau. Han de ser específiques i ajustades al nostre objectiu. Si volem resultats molt concrets, podem posar les paraules entre cometes (“”) i així el cercador buscarà aquella expressió exacta.

    Un cop hem fet la cerca, analitzem els resultats. No cal clicar el primer enllaç que apareix (més d’un 50% dels usuaris no arriben més enllà del tercer resultat). De fet, si hi diu “Ad” o “Anunci”, vol dir que és publicitat, i potser no és el més útil per a nosaltres. Llegim els títols i les descripcions i triem els que més ens encaixin.

    Quan hem trobat la informació, passem a valorar si la informació és fiable. Qui ha publicat aquest contingut? Quan es va publicar? D’on surt la informació? Si no podem respondre aquestes preguntes amb confiança, potser no és una font segura. I encara que ens sembli fiable, sempre és bona idea comparar el que hi diu amb altres fonts.

    Tot i que eines com ChatGPT poden oferir respostes ràpides, és fonamental entendre que aquestes respostes no sempre estan basades en fonts contrastades ni en coneixement verificat. Cal fomentar en l’alumnat d’internet una actitud activa i conscient davant la informació que troba: saber formular bones preguntes, identificar fonts fiables i contrastar resultats. Lluny de descartar completament els xatbots com a eines, el que cal és saber-los utilitzar amb esperit crític, com un complement —mai com a font única ni definitiva. Educar en aquestes competències és clau per formar ciutadans informats, responsables i capaços de moure’s amb autonomia en un ecosistema digital cada vegada més complex. Només així podrem aprofitar tot el potencial d’internet i de la tecnologia, tot minimitzant-ne els riscos.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    chatgpt informació innovació Intel·ligència artificial
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Anàlisi
    Professor a la recerca de la felicitat… i d’estudiants
    Next Article
    Actualitat
    Equitat i bretxa de gènere, assignatures pendents a la universitat
    Paula Miguel (Verificat)

    Related Posts

    Anàlisi
    Intel·ligència artificial: el que Silicon Valley no veu ni entén

    maig 5, 2025

    Anàlisi
    La intel·ligència artificial, una aliada inesperada contra els ‘deepfakes’

    abril 24, 2025

    Opinió
    La IA no llegeix els teus pensaments, però sap com gaudeixes

    abril 14, 2025

    1 comentari

    1. Marian on maig 6, 2025 9:38 am

      Part d’aquest article està obsolet. Si preguntes a 6/5/2025 a chatGPT la resposta que dona és la següent:

      “L’expressió “estar encinta” ve del mot “cinta”, que antigament feia referència a una faixa o lligadura que portaven les dones al voltant del ventre. Aquesta faixa, o cinta, podia ser un símbol de la condició de dona casada o embarassada, ja que s’utilitzava per subjectar o protegir la panxa durant l’embaràs.

      Amb el temps, “estar en cinta” (literalment, portar la cinta) va esdevenir una manera eufemística de dir que una dona estava embarassada, evitant una expressió massa directa en èpoques en què parlar d’embaràs podia considerar-se poc decorós o massa íntim.

      La forma “encinta” és una lexicalització d’aquesta expressió, que ha quedat com un sinònim de “embarassada” en el registre més tradicional o literari.

      Vols que et busqui equivalents d’aquesta expressió en altres llengües o etimologies similars?”

      I si preguntes per les fonts diu:

      “Per aquesta resposta m’he basat en coneixements lingüístics generals provinents de fonts de referència com:

      Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC)

      Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) de l’Enciclopèdia Catalana

      Etimologia catalana de Joan Coromines (Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana)

      Coneixement enciclopèdic adquirit durant l’entrenament, que inclou informació lingüística i filològica de fonts acadèmiques.

      Tot i això, si vols, puc cercar ara mateix si hi ha alguna font específica i actual que confirmi o ampliï aquesta etimologia. Vols que ho faci?”

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}