Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Buscar informació, resoldre problemes, estructurar treballs… Ja no hi ha dubtes per afirmar que l’alumnat fa servir eines d’intel·ligència artificial generativa per qüestions educatives. De fet, més de la meitat dels estudiants d’entre 14 i 18 anys assegura que la IA està “bastant” o “molt present” en la seva educació, segons l’informe Empantallados.
El debat sobre l’ús d’aquests recursos a les aules és present i estudis recents posen el focus en les capacitats creatives i en com aquestes es veuen condicionades per l’ús de les eines d’IA. Models de llenguatge de gran abast (LLM), com ChatGPT o Gemini, poden homogeneïtzar l’escriptura i el pensament, com conclou una nova recerca de la revista Trends in Cognitive Science. Però, es poden emprar a l’aula de manera crítica per potenciar la reflexió, la imaginació i l’aprenentatge divers?
La IA tendeix a homogeneïtzar el pensament
L’article, publicat el març del 2026, posa en evidència l’homogeneïtzació de l’expressió i el pensament humà com a conseqüència de l’ús d’eines d’IA, ja que generen textos basats en patrons estadístics que reforcen els estils dominants i marginen les veus i les estratègies de raonament alternatives. L’estudi demostra que els models de llenguatge de gran abast (LLM) tendeixen a reflectir les característiques de les societats “occidentals”, “educades”, “industrialitzades”, “riques” i “democràtiques” (WEIRD, per les seves sigles en anglès). “A mesura que els grans models lingüístics s’integren profundament en la vida de les persones, hi ha el risc d’estandarditzar el llenguatge i el raonament”, conclou la investigació.
Els LLM funcionen predient la següent paraula més probable segons patrons estadístics del seu entrenament, com expliquen, per exemple, des d’Open AI. Per tant, sembla lògic pensar que, si el sistema s’alimenta de la informació ja publicada i prioritza la probabilitat per sobre de la singularitat, el resultat tendeixi cap a una homogeneïtzació. Una altra investigació arriba a una conclusió similar, ara amb el focus en l’eina ChatGPT: els usuaris d’aquesta IA produeixen un conjunt d’idees més homogènies com a grup.
Aquesta homogeneïtzació, alerta l’estudi de Trends in Cognitive Science, implica que “els LLM influeixen la manera com les persones perceben i emmarquen el món, limitant les perspectives que arrelen de forma natural en les experiències viscudes i en els contextos ambientals i socials”.
Aprendre a fer preguntes, no només a respondre-les
Davant d’aquest risc d’homogeneïtzació, diverses veus expertes consultades per Verificat apunten que la solució no passa tant per eliminar l’ús de la intel·ligència artificial a les aules (dos terços de l’alumnat se salten les restriccions de famílies i professorat, segons el mateix informe Empantallados), sinó per repensar-ne la integració pedagògica, una proposta que també defensa l’OCDE.
Priscilla Gac-Artigas, doctora en filosofia i professora emèrita de llengües del món a la Monmouth University (NJ) explica a Verificat que, durant dècades, l’educació s’ha orientat sovint cap a l’adquisició de coneixement per reproduir-lo, més que no pas per qüestionar-lo o transformar-lo, afavorint en alguns casos una certa “alineació algorítmica” del pensament. Per a l’experta, en aquest context, la irrupció dels models de llenguatge no fa més que accentuar una dinàmica preexistent: la substitució del pensament crític per respostes ràpides i aparentment correctes.
Per revertir aquesta tendència, Gac-Artigas proposa reorientar l’aula cap a allò que la IA no pot substituir, com la curiositat, la capacitat de formular preguntes o la creativitat. Més que ensenyar a trobar la resposta correcta, explica, cal ensenyar a construir bones preguntes.
En aquesta línia, Isabel Pont-Niclòs, coordinadora del projecte d’innovació educativa “Ús racional i creatiu de la IA” de la Universitat de València (UV), confirma a Verificat que això implica entendre els models de llenguatge com a eines de suport i no com a substituts del procés cognitiu. Però aquest ús, recorda, només pot resultar satisfactori si l’alumnat té criteri per dirigir la interacció i qüestionar-ne els resultats.
Per a l’experta de la UV, aquesta mirada requereix també noves competències, com l’enginyeria del prompt, és a dir, la capacitat de formular instruccions clares, amb objectius i rols definits, que permetin obtenir respostes més diverses i ajustades. “Com més conscient és l’alumnat del que demana i per què ho demana, més es redueix el risc d’homogeneïtzació, així com de biaixos o al·lucinacions”, afirma. En aquesta línia, el recurs pedagògic sobre intel·ligència artificial generativa de Desfake, el projecte educatiu de Verificat, posa el focus no només en l’adquisició d’habilitats tècniques, sinó també en el desenvolupament del criteri necessari per fer-ne un ús responsable i conscient.
De l’ús passiu a la “co-creativitat”
En aquest canvi de paradigma pren força el concepte de “co-creativitat”, proposat pel grup de recera de la UV. Descriu el procés en què la IA acompanya la creació, però sense liderar-la. “El procés comença i acaba en la persona, que manté l’agència creativa mentre fa servir la IA per a tasques com el desbloqueig d’idees inicials, l’exploració d’alternatives o la superació de la pàgina en blanc”, explica Pont-Niclòs. No es tracta, doncs, de delegar la creativitat, sinó d’ampliar-la.
En aquest enfocament, la metacognició hi juga un paper clau. Tal com apunta Pont-Niclòs, la qüestió no és que l’alumnat arribi a generar el “millor” producte final, sinó que prengui consciència del seu propi procés creatiu. És a dir, cal posar el focus en com es construeixen les idees, quines decisions es prenen en el camí i com s’interactua amb la IA, en lloc de limitar-se a validar el resultat obtingut.
Docents formats per a una IA crítica
L’experta de la UV insisteix a no oblidar-se de la formació del professorat, per tal que puguin incorporar aquestes eines de manera crítica a les aules. Proposa incorporar en la seva formació competències que vagin més enllà de l’ús tècnic de les eines i passin per la comprensió dels seus biaixos i limitacions fins a la capacitat de dissenyar activitats que fomentin la co-creativitat i la metacognició.
No obstant això, i com van explicar investigadores en IA i educació de l’Artificial Intelligence Research Institute (IIIA-CSIC) a Verificat, la manca de temps, les ràtios i les condicions de classe són obstacles per a la implementació de noves activitats i competències en l’educació. “La realitat del dia a dia la coneixen els docents. Si no se’ls inclou en el disseny de les polítiques educatives, no se’ls pot demanar amb autoritat que apliquin noves pràctiques”, defensaven.
