Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Començar a estudiar anglès un cop s’han après les bases del català i el castellà, fer més hores a la setmana a partir de 5è o reforçar les competències didàctiques del professorat són algunes de les propostes d’Equitat.org per millorar l’aprenentatge de l’anglès.
L’informe “Per què ens costa tant l’anglès? Propostes per fer avançar l’aprenentatge de l’anglès a l’escola” liderat per Elisabet Pladevall Ballester i elaborat en col·laboració amb una desena de referents de la docència, la didàctica de les llengües, la filologia i la recerca en l’aprenentatge de llengües, assenyala que hi ha una bretxa de desigualtat en l’aprenentatge de l’anglès.
L’estudi destaca que, tot i fer 10 anys d’anglès de mitjana durant tota l’escolaritat, l’alumnat català suspèn al final de l’ESO (69 punts a les proves de competències bàsiques) i un 20% no assoleix l’expressió oral més bàsica.
A més, entre 6è i 4t d’ESO l’alumnat amb baix nivell gairebé es duplica, passa del 14% al 25%, i l’alumnat amb nivell alt passa del 60% al 46%. Els resultats estan molt condicionats per la vulnerabilitat: els centres d’alta complexitat treuen 15 punts menys a primària (68 versus 83,3) i 17 punts menys a secundària a les proves de competències bàsiques (61 versus 78,3).
L’informe sosté que l’anglès és la competència bàsica que pateix més diferències segons la complexitat del centre. Una de les raons és que un terç dels infants i adolescents fan extraescolars d’anglès, majoritàriament privades, però hi ha famílies que no poden pagar aquestes classes, si el fill o la filla necessita un reforç.
“Suposàvem que hi hauria diferències, segons els barris i els centres, i que hi hauria molta incidència en el fet d’anar a extraescolars d’anglès, però no que serien tan sorprenents”, explica Pladevall. “És molt greu perquè això demostra que hi ha molta falta d’equitat entre els centres, i és un tema on les extraescolars marquen més la diferència. Hi ha una forta polarització entre centres de diferent complexitat”.
Quan començar a estudiar-lo
Una de les conclusions és que començar a estudiar anglès a infantil no garanteix millors resultats si les condicions no són les idònies i es recomana primer consolidar competències lingüístiques en català i intensificar l’ensenyament de l’anglès a partir dels 8-9 anys.
El repte no seria tant començar abans a estudiar anglès, com aprendre millor. “És important refermar el català i el castellà. Com més bé sàpigues les teves llengües primeres, més facilitat tindràs per aprendre’n de noves. Si primer refermem la lectoescriptura d’aquestes llengües, a l’hora d’afegir una llengua estrangera aniran més ràpid”, indica l’autora de l’informe.
Pladevall afirma que començar des de petits l’aprenentatge de l’anglès en un entorn com el català, on no s’utilitza com a primera llengua a la vida quotidiana, “no aporta un avantatge significatiu”. Per això, en un context econòmic de manca de recursos educatius, sosté que aquests diners es podrien destinar als cursos de tercer i quart de primària, a fer grups més petits i a fer més hores d’anglès a la setmana.
L’informe proposa incrementar les hores setmanals a partir de 5è (3 d’instrucció i 2 de pràctica oral en grups reduïts). Actualment, a la majoria de centres en fan tres hores setmanals. Per a aquest augment, caldria incorporar progressivament fins a 926 nous docents a l’ESO, començant pels centres d’alta i màxima complexitat, una proposta que Equitat.org ha calculat en un cost de 8 milions d’euros anuals.
Formació del professorat
Un altre factor té a veure amb la docència i les metodologies. Segons explica l’experta, no hi ha unes directrius prou clares, el currículum no és gaire concret i les metodologies són obertes: “A vegades, hi ha persones que imparteixen anglès i no són de titulacions de filologies. Clar que tenen un bon nivell d’anglès, si no, no se’ls permetria fer aquestes classes, però no n’hi ha prou amb el nivell lingüístic. Per exemple: una persona que ha fet Història i té un C1 pot fer classes d’anglès, però per molt bo que siguis en anglès, no tindràs les eines metodològiques”. Anteriorment, hi havia subvencions per fer cursos a l’estranger, una mesura que l’experta considera que milloraria la formació del professorat.
Un altre punt que menciona l’informe és que les competències bàsiques no estan alineades amb el que estableix el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR). A Catalunya, l’ús social de l’anglès és més limitat que altres entorns i no sempre s’assoleixen els estàndards comunitaris d’adquirir, com a mínim, l’A2 a primària, el B1 a l’ESO i el B2 al Batxillerat.
A Catalunya, aproximadament el 20% de l’alumnat que acaba l’ESO no té les competències adequades, un 25% les supera, però va una mica just, un 30% té un notable i un 25% obté un resultat excel·lent.
L’anàlisi també proposa implementar un programa de mentoria i acompanyament amb presència quinzenal als centres; ampliar els auxiliars de conversa per garantir almenys una hora de suport setmanal a l’alumnat, començant pels centres d’alta i màxima complexitat; impulsar un programa públic d’extraescolars en anglès als centres que més ho necessitin a partir de 5è de primària.
El conjunt de les mesures que proposa l’informe tenen una inversió estimada de fins a 58 milions d’euros, xifra que suposa un 0,8% de l’actual pressupost del Departament d’Educació i Formació Professional.
El proper setembre, PISA publicarà per primera vegada resultats sobre competències en anglès i l’anàlisi permetrà situar Catalunya al context internacional amb més precisió.
