Opinió

Drets digitals i implicacions educatives

Els drets digitals haurien d’estar presents en el nostre dia a dia de manera conscient. Els drets digitals i els drets humans s’interrelacionen. D’entrada, cal tenir present una idea força repetida entre els experts reunits a Barcelona durant aquest mes de maig: allò que és il·legal en el món offline també ho ha de ser en el món online, amb un organisme regulador que vetlli perquè això es compleixi.

Aquestes són algunes de les idees que es van exposar a la Primera Trobanda Internacional pels Drets Digitals, organitzada pel Govern espanyol i la Mobile World Capital a l’espai de la Llotja de Mar de Barcelona, els dies 13 i 14 de maig.

Durant aquests dos dies, importants experts d’arreu del món van aportar estudis, reflexions, visions crítiques i experiències que també tenen una vessant educativa i que necessiten ser traslladades a les aules. Cal destacar, entre d’altres, Carissa Véliz, filòsofa i professora associada a la Universitat d’Oxford, autora de llibres molt recomanables; Yaël Eisenstat, directora de polítiques i impacte de Cybersecurity for Democracy; Cory Doctorow, activista i escriptor; Frances Haugen, enginyera i científica de dades; Óscar López, ministre per a la Transformació Digital del Govern de l’Estat; Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política; Genís Roca, president d’Accent Obert, i Jordi Valls, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Més de 100 ponents, 150 entitats implicades i 3.000 persones inscrites reafirmaven la importància de l’esdeveniment.

Informar i educar sobre drets digitals en general, i sobre l’ensenyament en particular, ha d’anar acompanyat també de deures digitals. Hi ha una certa ignorància sobre els drets digitals de les persones, en un món amb poques restriccions per accedir a dispositius i xarxes, llevat dels centres educatius d’aquest país i d’altres. Abans d’aquests plantejaments, les grans empreses tecnològiques ja ens havien convençut de la necessitat dels aparells i de la connectivitat; ens han guiat amb els seus algoritmes i amb la seva voracitat per quedar-se totes les dades que alimentaran també les futures propostes que ens faran.

L’educació ha de formar sobre l’ecosistema digital, el seu funcionament i els seus mecanismes emocionals i addictius, amb una actitud crítica i conscient. Cal estar preparats i analitzar formes d’evitar, tant com sigui possible, part de les seves estratègies pernicioses i manipuladores.

Contextos

En l’escenari expositiu principal de la Primera Trobada es van repassar, de manera crítica, realitats observades a escala mundial sobre els efectes de la tecnologia. Les lectures educatives que se’n poden extreure poden ajudar en les pràctiques a les aules. Algunes de les idees exposades van ser les següents:

1. Efectes de la tecnologia: avui els efectes de la tecnologia són evidents en la geopolítica i en l’ordre mundial, en contextos híbrids que abracen la digitalització i els drets digitals. Les plataformes i les empreses tecnològiques augmenten el seu poder econòmic i la seva capacitat decisòria, amb intervencions destacades en conflictes, en la producció d’armes de tota mena o en eines de ciberespionatge, transmissió i control de les persones. L’alumnat ha de ser conscient de l’ecosistema en què viu i de les seves implicacions tecnològiques, amb efectes sobre el seu futur. La tecnologia pot generar dependència, i els sistemes de control sobre les persones hi van associats.
2. Les prediccions dels algoritmes i de la IA: les prediccions dels algoritmes i de la intel·ligència artificial es basen en estadístiques —no neutrals— que sovint es prenen com a fets gairebé consumats sobre el futur. Les dades, a més, serveixen per vigilar les persones. Les prediccions modelen el futur segons els interessos de les empreses propietàries. No són fets inevitables davant dels quals només calgui obeir. El futur el construïm les persones, i el nivell de canvi o variabilitat dependrà de l’evolució personal i de l’entorn. No oblidem que l’algoritme és “el treballador” més eficient que hi ha hagut en la història recent i que ja s’han presentat denúncies contra xatbots d’IA per haver incitat suïcidis als Estats Units. Aquests sistemes estan disponibles les 24 hores, feliciten l’usuari per preguntar-los coses, ofereixen explicacions i es posen constantment a disposició de qui vulgui saber-ne més. Assistents, acompanyants virtuals o agents personals —ara tan de moda— que, si els autoritzem, poden arribar a decidir per nosaltres. Simulen saber i actuar com si fossin persones, però no ho són, mentre la persona es troba sola davant del xatbot. Cal aprendre a discriminar i a mantenir una distància crítica.
3. Prevenir la desinformació: la desinformació està augmentant, basada en la captació de l’atenció i en la implicació emocional mitjançant recursos tecnològics molt estudiats. El seguiment continu i fidel de persones concretes que monetitzen les xarxes genera dependència de discursos simples i poc fonamentats culturalment. Cal aportar una base cultural sòlida a les aules, també  sobre informació i desinformació, i educar sobre com funciona avui la difusió de la mentida, com es reforcen els extremismes i l’odi i com es produeix una erosió constant de la democràcia. La desinformació es difon molt més ràpidament que la informació contrastada i veraç.
4. El comerç de dades: en molts casos, el comerç de dades és tòxic per a les persones i per a la democràcia. En un món permanentment connectat, les dades són poder i condicionen actuacions. L’alumnat —i tots plegats— sovint no som conscients dels constants “regals” d’informació personal que fem.
5. Privacitat personal: preocupa molt que el jovent —i també molts adults— no tinguin més en compte la seva privacitat, amb una exposició contínua d’aspectes de la seva vida a les xarxes. Compartir té molts riscos. Tenim dret a la privacitat, però sovint preferim no exercir-lo, llevat que apareguin problemes derivats d’una sobreexposició o de persones que volen fer mal. Molts adolescents no arriben ni tan sols a imaginar com és viure amb privacitat. La soledat, la insatisfacció i diverses malalties poden veure’s incrementades si ja existien prèviament.
6. Sobre l’anonimat a Internet: l’anonimat a Internet té avantatges i inconvenients. Hi ha propostes reguladores a Europa per obligar a la identificació real de les persones, sempre que els mecanismes de verificació funcionin i evitin intromissions o falsedats. Fins a quin punt som responsables del que compartim? I per què identificar-nos no hauria de ser també un deure digital sobre el qual cal formar?

Marcs

Des del Govern de l’Estat espanyol es van presentar avenços en drets digitals, com ara una carta de drets digitals amb termes i condicions d’ús, propostes de restricció de les xarxes socials per a menors de 16 anys, o la voluntat de convertir aquest país en epicentre de la revolució ètica de la intel·ligència artificial, líder mundial en la construcció d’una IA confiable i en la regulació de les xarxes socials. A escala europea, hi ha un reglament d’intel·ligència artificial impulsat també per l’Estat espanyol, així com el debat sobre la verificació de la identitat digital.

Speakers Corner

En aquests espais de la Primera Trobada, situats fora de les sessions principals del programa, es van mostrar experiències, projectes i propostes amb un gran rerefons educatiu. Algunes de les idees més destacades van ser:

1. Projectes per detectar influencers antisistema, entendre les seves estratègies discursives i la gestió dels missatges en contextos on a les audiències no els importa si el contingut és cert o no. Ensenyem a les aules eines de verificació? Expliquem com es creen i es difonen missatges i vídeos curts, ràpids i sovint perniciosos?
2. Els sistemes d’informació actuals, basats en una producció horitzontal i accelerada de missatges breus, serien desmuntats en molts casos amb una alfabetització mediàtica consolidada.
3. Hi ha molts centres educatius on no s’ha ensenyat als adolescents què hi ha darrere la IA —sovint conservadora, sexista o racista—, així com el seu funcionament i engranatge, les actituds canviaven. El mateix passava quan es reflexionava sobre el poder i els interessos que hi ha darrere la creació d’algoritmes i xarxes socials. L’interès mostrat pels alumnes reforçava la importància d’educar en aquests àmbits. També es reflexionava sobre l’entreteniment digital, que de vegades s’assembla a una mena de “fast food» gratuït.

La Unió Europea pretén defensar els drets digitals de 450 milions de persones i adoptar posicions reguladores davant dels Estats Units i la Xina. Informació, educació, regulació, multes i prohibicions són estratègies de defensa dels drets de la ciutadania.

Cal evitar allò que afirmava un dels experts participants a la Trobada: que les pitjors decisions de les pitjors persones generin la màxima quantitat de diners per a uns pocs. Molts dels productes digitals que fem servir són defectuosos, ens espien i ens manipulen. Tal com podem deduir, l’educació sobre drets i deures digitals té un enorme camp de treball per formar l’alumnat cada dia de forma transversal dins i fora de les aules.