Actualitat

Equitat i bretxa de gènere, assignatures pendents a la universitat

L’origen social i el suport familiar continuen condicionant l’accés i l’elecció de les carreres universitàries, mentre que la bretxa de gènere es manté en la tria d’estudis i en la distribució del temps personal. Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2023-25) elaborat per la Xarxa Vives d’Universitats.

“La diversitat que tenim al carrer és la diversitat que hem de tenir a l’aula”, va dir en la presentació de l’estudi Anna Prades, cap de l’Àrea d’Internacionalització i Generació del Coneixement d’AQU Catalunya, qui va remarcar que “les universitats han de tenir un compromís amb la seva comunitat en termes d’equitat” per tal que tothom tingui les mateixes oportunitats per accedir-hi.

Es tracta de la quarta edició de l’informe, en què s’han enquestat entre els anys 2023 i 2025 més de 45.000 estudiants de 20 universitats de la Xarxa Vives de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Andorra. Les dades indiquen que la classe social alta continua sent predominant, amb un 63% de l’alumnat a graus i un 61% a màsters, fet que evidencia el sistema universitari encara està lluny d’assolir l’equitat.

L’alumnat que prové d’un entorn familiar amb nivell formatiu i ingressos econòmics baixos està més representat en les titulacions de Ciències Socials i Jurídiques (20%), Humanitats (19%) i Salut (15%), mentre que la proporció cau en Ciències (14%), Enginyeries (12%) i Titulacions Mixtes (8%).

Tal com va afirmar el professor d’Economia de la Universitat de Barcelona Ernest Pons, “la universitat no avança en equitat; no empitjora, però tampoc millora”. A més, persisteix la bretxa de gènere en la tria dels estudis i el finançament principal prové de les famílies.

Les dones continuen infrarepresentades en determinades àrees de coneixement, i s’orienten majoritàriament cap a àmbits d’estudi relacionats amb les cures, les arts i l’ensenyament, com Ciències de la Salut, Humanitats i disciplines artístiques. En canvi, els homes es decanten per estudis vinculats a posicions de poder i presa de decisions, com Enginyeries, Economia i Tecnologia.

També hi ha diferències entre les principals motivacions de l’elecció dels estudis universitaris, que s’expliquen per estereotips i normes arrelades a la societat que perpetuen la segregació educativa i professional entre camps d’estudi. Elles tenen més en compte la vocació i les aptituds; i ells, les expectatives laborals i els salaris elevats.

Les dones assumeixen més percentatge d’hores dedicades a tasques domèstiques i de cures, de manera que disposen de menys temps personal per aficions i vida social. Es tracta d’una desigualtat en la distribució del temps que s’accentua amb l’edat. En síntesi, l’estudi diu que les dones assumeixen més responsabilitat acadèmica, dedicant una mitjana de dues hores setmanals a l’estudi que els companys (elles 34 hores a la setmana i ells 32). Per part seva, els homes dediquen a les aficions personals o la vida social 14 hores setmanals i elles 12.

Un sistema de beques “feble”

Un altre dels capítols de l’informe és el finançament, tot confirmant la tendència detectada en les anteriors edicions: el principal suport econòmic recau en les famílies, que s’encarreguen de la meitat de les despeses. El sistema de beques només suposa el 14% dels ingressos per als estudiants universitaris, per la qual l’anàlisi de la Xarxa Vives d’Universitats alerta que el sistema de beques i ajuts és “molt feble” i dificulta notablement l’accés de grups socials menys afavorits a la universitat.

L’enquesta apunta a una forta pujada de la importància dels ingressos del treball durant el curs i ressalta que l’accés universitari no comporta una emancipació de la casa parental, ja que sis de cada 10 estudiants viuen amb els progenitors. S’observa també una pujada del lloguer compartit, amb prop del 27% del total, com a símptoma de les tensions del mercat immobiliari.

Un dels canvis de la universitat en els últims anys és que hi ha més activitats no presencials. Aquest model es consolida en l’informe fins al punt que un de cada cinc enquestats segueixen una modalitat d’ensenyament no presencial. Tradicionalment, assenyala l’informe, aquest model ha estat una via de segona oportunitat per a persones amb trajectòries acadèmiques interrompudes o complexes. Ara, aquest alumnat afirma sentir-se satisfet amb aquesta tria per la metodologia de l’aprenentatge, percebuda com a activa i innovadora, com per la possibilitat de conciliar amb altres activitats laborals, familiars o personals.

Pel que fa als màsters, la majoria d’estudiants que en cursen assenyalen que cerquen una especialització que els permeti adquirir noves competències i posicionar-se millor en el mercat laboral. La mitjana d’edat es manté en els 30 anys, amb un predomini de dones (57%), i la majoria ho fa en una universitat presencial (73%).

Estudien menys hores

Un altre dels punts destacats és que l’alumnat dedica menys hores a l’estudi, amb una mitjana de 22,8 hores per crèdit, una reducció que planteja reptes en qualitat de l’aprenentatge i l’adaptació de nous models d’ensenyament a les necessitats de l’estudiant, segons va apuntar el catedràtic de Teoria de l’Educació de la UB Miquel Martínez.

Entre les possibilitats per les quals hi ha un descens de les hores d’estudi, figuren els canvis de la presencialitat, l’ús de metodologies docents o la conciliació dels estudis amb altres responsabilitats. Avui dia, els i les universitàries aprenen de manera diferent a generacions anteriors pel que fa als canvis tecnològics i a la manera d’aprendre, però la presència a classe és encara majoritària, amb més del 88,5% dels estudiants que declaren assistir-hi de manera regular.

Martínez va posar èmfasi en la baixa participació estudiantil: “Que el vincle sigui escàs institucionalment ens preocupa” perquè l’estudiant “no se sent prou reconegut en la presa de decisions”. El 80% afirma no haver participat mai en cap òrgan ni entitat associativa, i un 23% diu que se sent ignorat per les institucions.

Les dades mostren que la participació és minoritària, de manera que només el 7% ho fa de manera habitual en algun òrgan de gestió universitària i només un 6% en associacions i entitats. L’informe Via Universitària 2023-25 posa en evidència la baixa implicació de l’estudiantat en la presa de decisions acadèmiques, tot i que més del 40% són consultats en diverses enquestes de satisfacció i grups de treball, la qual cosa fa suposar que la participació no és efectiva.

Un 10% estudia a l’estranger

D’altra banda, la mobilitat internacional entre estudiants es recupera a nivells superiors als prepandèmics, i més del 10% estudia a l’estranger, mentre que en les anteriors enquestes la xifra era del 6% en el cas de l’any 2021, condicionat per la covid, i del 8% el 2018. El 57% d’aquests estudiants afirma que les estades a l’estranger les han costejat les famílies, i un 28% han pogut fer-ho gràcies a la concessió de beques, ajuts i prèstegs.

En aquest sentit, el catedràtic de Sociologia de la Universitat de València Ramon Llopis va indicar que “el primer obstacle” per estudiar fora són les dificultats econòmiques, la qual cosa torna a posar de manifest la manca d’equitat a la universitat.

Ansietat

Per segon cop consecutiu s’ha preguntat per les problemàtiques relacionades amb el benestar emocional i la salut mental i, en aquesta ocasió, un de cada quatre estudiants reconeix haver patit ansietat en algun moment, tot augmentant els casos certificats amb diagnòstic mèdic. S’ha passat del 23% del 2021 al 26% del 2024. En canvi, ha disminuït la prevalença de depressió, del 26% al 23%.

Durant la presentació dels resultats en roda de premsa, es va posar èmfasi en la necessitat d’incorporar la salut mental com un element clau en la vida universitària, i l’informe defensa que es tracta d’un eix prioritari per garantir una experiència universitària saludable i equitativa.

L’estudi finalitza amb una sèrie de propostes, entre les quals destaquen prioritzar la generació d’alternatives al finançament familiar perquè tothom pugui tenir accés a la universitat independentment de les seves condicions econòmiques i flexibilitzar els itineraris acadèmics per adaptar-los a les necessitats de l’alumnat. En paraules de Llopis, “cal revisar què es pot fer millor amb menys presencialitat, i què sí requereix de presencialitat”.

També formen part de les recomanacions repensar el model de participació estudiantil, potenciar polítiques per atreure talent femení a àrees tecnològiques o científiques o atreure talent masculí a titulacions feminitzades, i afavorir la prolongació dels estudis al llarg de la vida amb una oferta adequada.