Opinió

Com s’està obrint pas el Disseny Universal per a l’Aprenentatge en la universitat?

Introducció

El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) es consolida en l’actualitat com un enfocament de referència per a articular propostes organitzatives i didàctiques orientades a promoure la participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat. Aquest enfocament està recolzat per la llei educativa vigent a nivell nacional i pels decrets que regulen el currículum en les diverses comunitats autònomes. No obstant això, aquest marc normatiu se circumscriu als nivells educatius no universitaris. Des d’aquesta constatació cal preguntar-se: què ocorre en el context universitari, en el qual la diversitat de l’alumnat es manifesta amb una intensitat cada vegada més gran?

Si analitzem l’actual LOSU (Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari), tant l’article 33 sobre drets relatius a la formació acadèmica, com l’article 37, sobre equitat i no discriminació, reconeixen el dret de l’estudiantat a una formació acadèmica inclusiva i de qualitat. També s’assenyala que les universitats han d’afavorir que les estructures curriculars resultin inclusives i accessibles, així com realitzar els ajustos raonables necessaris en els materials didàctics, els mètodes d’ensenyament i els sistemes d’avaluació. En qualsevol cas, no es contempla de manera explícita el DUA com a referent per a la planificació de l’ensenyament en la universitat. Malgrat això, el nombre de publicacions que aborden el DUA en l’educació superior ha experimentat un increment notable en els últims anys, la qual cosa sembla reflectir una atenció creixent cap a com es concep i conceptualitza aquest enfocament i les experiències associades a la seva implementació.

Partint d’aquesta premissa, es va realitzar una cerca en Web ofScience amb el propòsit de conèixer l’estat actual de la recerca sobre el DUA en l’àmbit universitari. La cerca va permetre obtenir una panoràmica dels tres últims anys i identificar les titulacions estudiades, els aspectes que concentren un major interès i, en termes generals, com es conceptualitza i implementa el DUA en aquest context.

Sobre què s’investiga al DUA?

Respecte als temes de recerca sobre el DUA en la universitat, diversos treballs se centren en analitzar la percepció del professorat cap a l’enfocament, així com el seu grau i vies d’implementació en la seva pràctica docent. Els resultats mostren situacions molt dispars, que van des de docents que a penes coneixen el DUA fins als qui consideren que vertebra la seva manera d’ensenyar. D’altra banda, en alguns casos es descriuen actuacions puntuals i costa saber si formen part d’una planificació global o si es tracta d’experiències concretes i, a vegades, aïllades. Referent a això, emergeixen barreres com la falta de coneixement, de temps i de suport institucional, que podrien ajudar a explicar per què la seva incorporació continua sent limitada i poc sistemàtica.

A més del professorat, també genera interès la percepció de l’alumnat cap al DUA, de tal forma que, en general, l’enfocament rep un bon acolliment, destacant la seva flexibilitat, la varietat de recursos i la possibilitat de triar com participar o demostrar l’après. Igualment es destaquen els seus beneficis per a fomentar l’autonomia, la confiança o el sentiment de pertinença al grup. Ara bé, que l’alumnat rebi el DUA amb els braços oberts no significa necessàriament que aprengui més o millor. Per a poder afirmar-ho caldria comprovar què canvia en els seus coneixements, els seus resultats o les competències que adquireix. Així doncs, de moment, sabem que aquestes propostes solen resultar valuoses, però encara no fins a quin punt milloren la qualitat de l’aprenentatge.

S’ha instaurat el DUA en totes les facultats per igual?

Una part important de les recerques sobre DUA es desenvolupa en facultats d’educació, en titulacions com a pedagogia o mestre/a i qualsevol altra relacionada amb la formació del professorat. D’altra banda, emergeixen estudis que s’emmarquen en les titulacions d’Educació Social i Treball Social. Fora d’aquests límits, a penes es troben assignatures o titulacions, excepte exemples concrets vinculats amb disciplines STEAM. Cal matisar que el metaanàlisi realitzat identifica diversos treballs que recullen la participació de docents o estudiants de diferents àrees, a vegades sense especificar les carreres a les quals pertanyen.

Aquest fet no sembla ser exclusiu d’aquesta selecció. En aquesta línia, una revisió internacional publicada aquest 2026 per Ren i col·laboradors, que analitza 113 recerques, va mostrar que més de la meitat d’elles no s’associaven a una disciplina determinada. Entre les quals sí que ho feien, predominaven amb claredat les humanitats i les ciències socials i jurídiques enfront de la resta de branques de coneixement.

Aquesta distribució podria estar condicionant els resultats, ja que els qui estudien o treballen en titulacions relacionades amb l’educació tendeixen a estar més familiaritzats amb l’accessibilitat i la inclusió, i és possible que rebin el DUA amb una disposició especialment favorable. Per tant, cal actuar amb cautela a l’hora de transferir aquests resultats a altres àrees de coneixement. Ara com ara, podem afirmar que coneixem bé el que ocorre en algunes facultats, però no tant el que passa en la resta.

Quin enfocament del DUA predomina en la universitat?

El DUA està pensat per a respondre a la variabilitat de tot l’alumnat i, no obstant això, continua apareixent amb freqüència connectat a la discapacitat; és a dir, es continua associant al treball amb estudiants amb necessitats educatives especials i no a una visió global destinada a tot l’alumnat. A tall d’exemple, de la revisió i selecció realitzada, només tres treballs situen específicament en el centre a l’alumnat amb discapacitat, amb trastorns de l’espectre autista, si bé és cert que uns altres inclouen una mostra parcial de persones amb discapacitat, s’enfoquen en el professorat que treballa amb elles o recorren als serveis universitaris de suport per a localitzar participants.

Aquesta varietat reflecteix diferents maneres d’entendre el DUA, reforçant les categories assenyalades per de la Fuente-González i col·laboradors (2025), que descriuen un enfocament clínic, molt lligat al diagnòstic i la discapacitat, un altre enfocament social, centrat en la diversitat i les barreres de l’entorn, i un tercer enfocament crític, que aposta per incorporar una mirada interseccional a l’enfocament.

En aquest context, és important reflexionar sobre què estem entenent per diversitat en el context universitari, puix que determinades perspectives poden contribuir a intensificar la idea que el DUA és una resposta per a estudiants amb discapacitat o necessitats específiques. D’aquesta manera, es corre el risc d’interpretar-lo des d’una lògica restringida, com si es tractés d’un enfocament centrat en la implementació d’ajustos i mesures dirigides cap a alguns perfils en particular. Per contra, el DUA aspira a entendre la diversitat des d’una perspectiva més àmplia, allunyant-se de models que prioritzen els ajustos individualitzats i centrant-se en anticipar possibles barreres per a dissenyar en conseqüència des de l’inici.

Conclusions

El DUA ha començat a obrir-se pas en la universitat, si bé encara ho fa de manera irregular. D’una banda, la recerca es concentra en determinades titulacions lligades a l’educació i les ciències socials en general. Així mateix, bona part dels estudis analitza les percepcions de l’alumnat i del professorat, que tendeixen a valorar positivament l’enfocament. L’estudiantat sol valorar la flexibilitat, la claredat de les propostes i la possibilitat d’accedir als continguts o participar de diferents formes. El professorat, per part seva, reconeix la seva utilitat, encara que també assenyala dificultats per a incorporar-lo de manera continuada en la seva pràctica docent. Malgrat tot, encara falten estudis que permetin comprovar què canvia realment en l’aprenentatge i conèixer què ocorre fora de les facultats més familiaritzades amb l’educació inclusiva.

Una altra qüestió important és el protagonisme que adquireix la discapacitat dins de l’enfocament, fins al punt que a vegades el DUA sembla presentar-se com una resposta dirigida principalment a l’alumnat amb necessitats específiques. No podem passar per alt que la universitat reuneix contextos i maneres d’aprendre molt diferents, moltes de les quals a penes apareixen en la literatura. En aquest sentit, és important dirigir el focus cap a aquests marges, ampliant la mirada cap a altres formes de diversitat i cap a contextos universitaris encara inexplorats.