Autor: Pere Vilaseca Canaleta

Tenim més eines que mai per gestionar el temps —agendes digitals, calendaris compartits, apps, pissarres interactives, informes en línia, comunicació instantània amb famílies i equips docents, dispositius mòbils intel·ligència artificial— i, paradoxalment, mai havíem anat tan desbordats, mai havíem tingut la sensació tan persistent de no tenir-ne prou. A les aules, aquesta pressió es fa tangible: mestres que correm per “complir” el currículum, alumnes que passen d’un contingut a un altre sense poder pair-los, escoles que confonen velocitat amb eficàcia. Poques oportunitats per mantenir converses educatives amb profunditat o escoltar l’alumnat amb calma. Què ens passa amb el temps? Com…

Aprendre No és tasca fàcil educar des de l’escola per a la justícia social.  Educar per respectar els drets humans, la pau i la no-violència, la convivència, l’equitat i la inclusió des de la diversitat, la sostenibilitat, fer costat a les persones vulnerables, etc. Educar per comprometre’ns a construir un món millor, no és tasca fàcil. És una opció complexa i compromesa. Tot el que passa en una escola educa, en una direcció o en una altra. No depèn de campanyes puntuals o de celebracions que es facin a l’escola en dies concrets. «Si el futur és fosc és perquè…

A l’escola hi passen coses molt més importants que les notes o, si preferiu, les notes no són una de les coses més importants que passen a l’escola. Moltes vegades, ni tan sols representen l’aprenentatge profund del seu alumnat.

Si no ajudem els joves a entendre que no sols té valor el que es pot calcular, mesura, comprovar… Obrim les portes a repetir experiències nefastes i no gaire allunyades de la nostra història.

Malgrat que ens aquests darrers anys s’han fet progressos per afavorir i millorar la connexió entre universitat i escola, la realitat ens diu que encara hi ha molt camp per recórrer i moltes possibilitats de millora. En moments tan importants i tan incerts com els d’ara, aquest relació esdevé encara més necessària, tant per a la universitat com per a l’escola.

Si el que volem és la defensa d’una escola inclusiva i de qualitat per a tots els infants del nostre país, diguem-ho clarament, i anem a totes. Però, si en canvi, el que volem és defensar apriorismes infundats, eslògans buits i discursos estètics, no hi barregem coses tan importants com l’educació dels nostres infants i joves.

Sense coneixements no podem raonar i quants més coneixements tinguem, més fàcil ens serà pensar, proposar solucions, relacionar, adquirir competències… Contraposar raonament a memòria no porta enlloc.