Autor: Víctor Saura

El temps del migdia d’infantil i primària als centres públics serà de 12 a 14 hores, en comptes de l’actual franja de 12.30 a 15 hores. Això permetrà que l’horari lectiu pugui acabar a les 16 hores, si bé fins a les 18 hores els centres romandran oberts. A secundària no hi ha canvis, a excepció dels instituts escola, l’horari dels quals s’assimila a la primària.

La crisi del coronavirus podria comportar la desaparició d’un gran nombre d’escoles 0-3 privades i que el curs vinent hi hagi un problema per atendre la demanda d’escolarització de la petita infància. Cinc setmanes després de l’aturada, finalment el sector ha aconseguit que Educació els doni hora per la setmana vinent.

En un context d’enorme incertesa és quan més falta fan ments lúcides com les de Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política de la Universitat del País Basc i col·laborador a diversos mitjans de comunicació. “De les ruïnes no sorgeix necessàriament el nou ordre i el canvi pot ser a pitjor”, ens adverteix.

La crisi del coronavirus ha posat sobre la taula la proposta de l’aprovat general, tant per l’ensenyament obligatori com l’universitari. Aquesta mesura té un origen molt concret: el curs 1974/75 i la llarga vaga dels que aleshores s’anomenaven professors no numeraris. El context polític era un altre, però la pèrdua d’hores lectives comença a assemblar-s’hi.

La Fundació Bofill ha presentat un document i un portal amb el nom “Obrim l’educació”, en els quals sistematitza 50 mesures que s’haurien de prioritzar ara mateix, durant l’estiu, en l’inici del curs vinent i en el trienni 2020-23. El principal risc, adverteixen, és que aquest període derivi en un augment de l’absentisme i l’abandonament escolar.

Henry Giroux considera que la pandèmia Covid19 és més una crisi política que sanitària o econòmica, ja que la ineficàcia dels Estats davant del virus respon a quaranta anys de polítiques mercantilistes i privatitzadores. La sanitat pública sortirà reforçada d’aquesta crisi, opina Giroux, qui no obstant això tem que l’educació pública no corri la mateixa sort.

Al voltant de 4.000 alumnes d’FP de les famílies professionals de Sanitat i Serveis a la Comunitat s’han apuntat a la lluita contra la pandèmia de la Covid19. Parlem d’aquesta experiència amb la Fàtima, estudiant de Cures d’auxiliar d’infermeria, i amb el Jose, tècnic de rajos X que s’ha sumat a les trinxeres atenent a una crida del seu antic institut d’FP.

Tres setmanes després que el sistema educatiu abaixés la persiana per tractar de frenar la propagació de la pandèmia del coronavirus, es pot dir que el calendari acadèmic està oficialment regirat de dalt a baix, i que encara queden alguns serrells no menors per acabar de discernir. Repassem com estan les coses.

Contràriament a la imatge que s’ha creat, les famílies que tenen fills amb autisme intenten sortir aquests dies al carrer el mínim possible. Primer, pel risc de contagi, i segon perquè tampoc serveix per recuperar les antigues rutines. De vegades ho han de fer, i algunes són increpades. Avui se celebra el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme.

Els treballadors dels menjadors escolars, majoritàriament monitors i monitores de lleure, seran un dels pocs col·lectius de l’educació que no se salvaran de la regulació temporal d’ocupació. El segon decret del Govern català de mesures urgents contra el coronavirus, publicat ahir, no compromet l’administració a fer-se càrrec d’aquests costos.