Autor: Víctor Saura
Periodista i professor de secundària. Exdirector del Diari de l'Educació i secretari de la Fundació Periodisme Plural. Autor de 'Aquest confús i desigual món explicat als joves' (Octaedro)
Avui fa un any que el Síndic de Greuges, el Departament d’Educació, els ajuntaments de més de 10.000 habitants i un munt d’entitats de la comunitat educativa van solemnitzar la firma del Pacte contra la Segregació Escolar al Parlament de Catalunya. El balanç d’aquest primer any està molt vinculat a la sort del decret d’admissió.
No només l’escola s’ha aturat. També els menjadors, serveis d’acollida, extraescolars, colònies… Tot ha passat de cent a zero en hores. Una situació que posa contra les cordes les empreses que presten el servei de menjador i activitats de lleure a molts centres, un sector que dóna feina aproximadament a 25.000 persones.
Les preinscripcions es faran en les setmanes estipulades? I les avaluacions? Es posposarà la selectivitat? Com s’ho faran els alumnes que fan pràctiques en empreses? I els que són a l’estranger? Què passa amb les oposicions del juny? Davant d’una situació excepcional, tota resposta és en condicional. Tot dependrà del que duri la crisi.
“Se’ns està esgotant la paciència”. Amb aquestes paraules, les cinc patronals de l’escola concertada denuncien la incoherència de tramitar un decret de concerts on es quantifica en 145 milions el seu dèficit de finançament anual, mentre que se’ls imposen noves obligacions i es redueix la seva partida en el projecte de pressupostos de la Generalitat.
La Plataforma Volem Jornada Contínua ha passat aquest matí pel Departament d’Educació i pel Parlament de Catalunya. En el primer cas, per presentar una sol·licitud conjunta de més de 60 escoles públiques que demanen la jornada contínua i en el segon per registrar una ILP que modifiqui la LEC a fi que es doni llibertat d’elecció d’horaris als centres.
Respecte als infants, per petits que siguin. És a dir, respecte a les seves opinions, a les seves emocions i als seus ritmes de desenvolupament. Aquesta és la línia que inspira ‘Ser maestr@ en el 0-3’, el llibre que ha escrit la Laura Lladós amb la intenció d’obrir petits grans debats en l’àmbit dels més menuts.
Una enquesta elaborada per CCOO entre 353 centres de primària i secundària conclou que el sistema educatiu català podria tenir al voltant de 38.000 alumnes amb necessitats educatives de suport específic (NESE) sense estar reconeguts. El 86% dels centres asseguren que algun dels seus alumnes no té dictamen perquè l’EAP no dóna l’abast.
Assistim al debat sobre inclusió i equitat del Congrés d’Educació Pública que té lloc a l’Escola La Roda, a Terrassa. Entre els assistents, el principal dels consensos és que la societat no és inclusiva i que no ho serà mai mentre l’escola no ho sigui.
La Universitat Oberta de Catalunya impartirà el grau de Primària en modalitat ‘on line’. I ho farà malgrat l’oposició explícita de totes les universitats catalanes que ofereixen aquests estudis de forma presencial. L’argument és que a l’Estat ja ho fan la UNIR i altres universitats privades; el contraargument és que a Europa no ho fa pràcticament ningú.
Un alumne d’origen marroquí té el doble de possibilitats d’abandonar els estudis i no passar de l’ESO que un d’autòcton. Ho constata un estudi fet públic per la Fundació Ibn Battuta, la qual posa com a alternativa el que anomenen ‘model Aitona’: acompanyament fet per universitaris marroquins a canvi de beques.
