Autor: Víctor Saura

“La reducció de l’hora lectiva és una mesura que, ben implementada, tindrà un impacte positiu en el sistema”, però a la vegada “xoca amb la seva inadequada implementació: a meitat de curs i mal comunicada als equips directius. Quin propòsit pedagògic té reestructurar horaris, matèries i professorat i que l’alumnat hagi de canviar de docents a meitat de curs?”. Això és pregunta en un comunicat Clam Educatiu, un col·lectiu que, segons expliquen en el seu web “neix de les converses informals que diverses professionals del sector hem mantingut a partir de les mobilitzacions docents del curs 21-22”. En aquest web…

Un tribunal acadèmic és en teoria un òrgan imparcial, que valora els mèrits dels diferents candidats amb objectivitat i neutralitat. A la pràctica, però, pot ser tot el contrari, gràcies al fet que té la potestat de fixar a conveniència els criteris específics que guiaran la seva avaluació, sumat al fet que abans de fer-ho ja coneix la trajectòria i el perfil de cada aspirant (malgrat que suposadament no sigui així). Per tant, pot ajustar fàcilment una cosa (els criteris) amb l’altra (el perfil). El cas del Programa de Talent Intern impulsat des del rectorat de la UB n’és un…

L’abandonament escolar prematur (AEP, concepte en el qual s’inclouen tots els estudiants que no completen cap formació postobligatòria, és a dir, ni batxillerat ni un cicle de grau mitjà) és “el problema objectiu més greu de l’educació a Catalunya quan compares la nostra situació amb la d’altres països europeus”, afirma Ismael Palacín. La prova és que a Catalunya es va situar l’any 2021 en el 14,8%, una dada que a tota Europa només supera un país com Romania (15,3%). Traduït en xifres absolutes, això vol dir que a Catalunya cada any al voltant de 74.000 joves deixen d’estudiar abans dels…

Barri de la Salut. Badalona. Prop de 20.000 persones apilades en mig kilòmetre quadrat de forts desnivells (mal) urbanitzats majoritàriament durant el tardofranquisme. En els últims vint anys una nova immigració multiètnica ha anat reemplaçant la vella immigració peninsular dels anys cinquanta i seixanta. Avui, acull fins a 74 nacionalitats diferents censades i el 24% de la seva població té menys de 18 anys. Un barri amb múltiples locals amb la persiana baixada, on s’hi veu alguna pintada condemnant la presència de narcopisos i en el qual hi ha una única i desangelada plaça, si és que se’n pot dir…

Jaume Funes (Calataiud, 1947) escriu i parla, i parla i escriu, i quan les neurones li diuen prou, aleshores pinta. I tot ho fa amb la mateixa intensitat. En el seu últim llibre, Quan la vida ens dol (Rosa dels Vents), exposa la seva manera d’entendre la salut mental, perquè ningú s’escapa del que anomena “els malestars”; la qüestió, sosté, és com s’aborden des d’una visió integradora i humanística. Funes es presenta sempre com a psicòleg, educador i periodista, encara que possiblement sigui moltes coses més, i els últims anys s’havia centrat en l’adolescència, de la qual s’ha convertit en…

El Consell Escolar de Catalunya s’encamina cap a una transformació per obrir-se a tot el món educatiu que té lloc fora de l’àmbit escolar, que és ampli i divers. Com ja va avançar aquest diari el març de 2021, un cop s’aprovi la llei, que ara ja és al Parlament, passarà a dir-se Consell d’Educació de Catalunya. Però el canvi vol anar molt més enllà de la nomenclatura i la composició, i entrar sobretot en el model de participació i el concepte de democràcia deliberativa. En parlem amb el seu president, Jesús Viñas (Manresa, 1953), psicopedagog, mestre i durant més…

La situació actual és crítica. Ho expliquen fonts del grup de treball de l’Atenció Educativa Domiciliària del Departament d’Educació. Crítica perquè, malgrat que la corba de casos s’ha enfilat, la seva estructura segueix sent ínfima. A Barcelona ciutat hi ha al voltant de 250 infants i joves escolaritzats a casa, però el servei el formen 9 docents de forma estable (3 de primària i 6 de secundària), als quals se sumen al voltant d’un centenar de docents domiciliaris passavolants que surten de la llista de la borsa d’interins i substituts, i que no tenen cap experiència ni preparació pel que…

“Cal un canvi cultural”. “Cal canviar la mirada”. “O potser el que cal canviar són les ulleres”. “I calen més recursos”. “Però sobretot cal no malbaratar-los o usar-los pel que no són”. “Si tot va de recursos ja podem plegar”. “Cal més complicitat amb les famílies, una comunicació més positiva i que no culpabilitzi, perquè cap nen no és un problema i el desconeixement porta a la desconfiança”. “La família pateix, però el docent que creu que no està ajudant aquell nen també pateix”. “Calen més estratègies, més formació”. “I cal creure-s’ho, perquè és un benefici pel conjunt de l’alumnat”.…

L’escolarització de la petita infància no és obligatòria, però sí molt convenient, segons apunten tots els experts, ja que aquests primers anys de vida dels infants són cabdals de cara al seu desenvolupament posterior. I en aquest sentit la Comissió Europea ha situat aquesta etapa com una de les principals destinacions dels fons Next Generation. Això ha desembocat en un primer debat, sobre si aquests diners s’han de destinar a la creació de noves places públiques, com inicialment es preveia, o si s’ha de prioritzar la gratuïtat de les existents, siguin públiques o privades. A partir d’aquí s’obre un segon…

Xiula es va crear fa 10 anys i des d’aleshores ha creat un estil propi, amb temes que combinen el llenguatge de la infància amb la música dels adults, com es pot veure a Stop Desnonaments, l’últim tema que han publicat fa només uns dies, i en el qual han participat infants dels barris de Barcelona amb més famílies desallotjades de casa. Part de l’èxit d’aquesta fòrmula s’ha d’atribuir al fet que els seus quatre integrants es van fer amics sent monitors de lleure quan rondaven la vintena, i que dos d’ells, a més, acabarien orientant la seva vocació laboral…