Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Així titulava fa just 40 anys el malaguanyat periodista Josep Maria Huertas Claveria un article on donava notícia de l’aparició de dues revistes: Cuadernos de Pedagogia, un projecte editorial independent, i Perspectiva Escolar, vinculada a la institució-moviment de renovació pedagògica Rosa Sensat.
Són temps moguts i de forta contestació contra la LLei General d’Educació (1970) de l’EGB, el BUP i la FP. Temps de debats intensos a les Escoles d’Estiu on es barreja l’anàlisi de la realitat amb la projecció de somnis i utopies de tota mena. Temps de recuperació de les idees pedagògiques de la II República i de connexió amb els nous relats educatius procedents de l’estranger. Temps en que un bon grapat d’escoles -unes privades amb voluntat de convertir-se en publiques tal com va succeir anys després- i altres centres estatals obren portes i finestres per airejar la ferum franquista i oxigenar-se amb nous aires renovadors. Temps, en definitiva, on comença la llarga transició democràtica -què difícil resulta encara avui saber quan comença i quan acaba!- amb sòlides i engrescadores alternatives al voltant de la nova escola pública catalana.
Aquest és el pòsit i el context en què apareixen aquestes dues revistes. Malgrat les seves singularitats especifiques, reuneixen uns trets comuns que, en certa manera, fan que la bessonada es mantingui, encara que la família hagi crescut amb altres publicacions com Guix -i unes quantes més de l’editorial Graó-, Infància -també de Rosa Sensat-… per citar algunes de les més representatives a Catalunya. Què és el que tenen en comú? Un dels distintius identitaris més emblemàtics és la voluntat inequívoca de relacionar la teoria amb la pràctica, promovent la reflexió rigorosa per part d’experts de diferents àmbits alhora que es dona la paraula als mestres perquè expliquin en primera persona les seves experiències. Però n’hi ha d’altres: l’educació integral i l’impuls de les diverses intel·ligències, la relació de l’escola amb l’entorn natural i social, el treball col·laboratiu i la participació democràtica dins de la comunitat educativa, la globalizació de l’ensenyament i l’aprentatge basat en el diàleg i l’experimentació, l’equitat i la inclusió escolar i social, la defensa dels valors continguts en la Declaració dels Drets Humans i en la Convenció dels Drets de l’Infant, el respecte per les diverses llengües i cultures, la renovació de métodes i continguts, la formació del professorat i tot allò que contribueix a la millora, la innovació educativa i la transformació de l’escola i d’altres institucions educatives.
Avui aquestes dues revistes estan de celebració. Deuen quedar ben pocs subscriptors de la primera època, i també hi ha hagut relleu en les persones que les dirigeixen i hi treballen. Però la línea editorial i els propòsits inicials segueixen sent els mateixos. Canvien els contextos però es mantenen les idees. Són temps difícils i complexos degut a la crisi, la reconversió tecnològica i als pocs ajuts públics a la premsa educativa. Malgrat això, les dues revistes no llencen la tovallola i s’esmercen a millorar-les amb noves seccions, continguts i col·laboradors molt atractius, al mateix temps que ofereixen nous formats digitals. El públic lector i el futur -i no pas ara- dirà fins quan es mantindrà el paper i es farà la transició cap el món digital. De moment gaudim d’aquestes i d’altres revistes educatives que, tal com surten avui, encara demostren que són eines carregades de futur. Moltes felicitats.
