Opinió

Diagnosi del sistema educatiu, a finals del primer curs en pandèmia

Dies enrere es va donar a conèixer un estudi sobre els aprenentatges de l’alumnat de 2n d’ESO al País Basc. La conclusió que més se n’ha destacat és que el primer any de pandèmia aquest alumnat patia una “pèrdua” (sic) considerable d’aprenentatges en les àrees instrumentals de matemàtiques i de llengües. Segons sembla, els autors d’aquest estudi extrapolen els resultats a tot l’alumnat de l’Estat espanyol, en base a la suposició que el tancament escolar i las restriccions escolars van tenir la mateixa afectació a totes les comunitats autònomes

No pretenc valorar l’estudi referenciat. Sí que he de remarcar que les dades en què es basa són del tot fiables, ja que provenen de les avaluacions diagnòstiques que l’Irakas Sistema Ebaluatu eta Ikertzeko Erakundea (Institut Basc d’Avaluació i Recerca Educativa) va aplicar el 2017 i el 2021 a 4t d’Educació Primària i a 2n d’ESO, respectivament. I també que, en línies generals, s’hi detecta que al darrere hi ha un treball seriós.

Em veig obligat a valorar, però, l’afirmació que s’hi fa segons la qual els resultats obtinguts en una prova diagnòstica al País Basc es puguin extrapolar a altres territoris: és una asseveració molt poc acurada, estranya en un estudi al qual hom hauria de donar la presumpció de rigor i fiabilitat, atès que és publicat per la fundació COTEC, en col·laboració amb el Centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE, dos institucions de prestigi. És una asseveració basada en una suposició, en una idea preconcebuda sense verificació, sense comprovació de com es va gestionar en cada territori la situació entre el 13 de març de 2020 (data de tancament de les escoles) i el 12 de març de 2021 (data d’aplicació de les proves diagnòstiques al País Basc).

La validesa de l’estudi, doncs, caldria circumscriure-la al sistema educatiu basc, que és el que s’ha analitzat. No més enllà d’aquell. I sempre donant per bona la interpretació segons la qual les diferències en aquells resultats són producte només de l’efecte de la pandèmia, és a dir, que no hi han operat altres factors. Circumstància que, des del sistema educatiu català estant, no podem conèixer.

El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE) va publicar dos estudis sobre l’afectació de la pandèmia sobre el sistema educatiu català, que es poden consultar a la pàgina web del Consell: Efectes del confinament en l’alumnat de quart d’ESO (maig de 2021) i L’impacte del confinament en els resultats de l’avaluació de quart d’ESO. Curs 2020-2021 (juny de 2021). Fet, per cert, que desmenteix la informació segons la qual l’estudi de COTEC i ESADE és el primer que es fa sobre els efectes de la pandèmia en l’àmbit educatiu.

El primer informe a què em refereixo, del maig passat, és el resultat de l’anàlisi d’un qüestionari sobre el confinament que es va aplicar al tombant del 2020-2021 a un mostra significativa d’alumnes de quart d’ESO. S’hi recullen dades sobre el context familiar i tecnològic, els hàbits, l’estat emocional i el suport socioafectiu, entre d’altres, i té com a finalitat determinar els efectes que el tancament dels centres educatius ha tingut en l’alumnat. S’hi descriuen, també, els efectes del confinament segons la complexitat dels centres: context familiar i tecnològic, comunicació del professorat amb l’alumnat, satisfacció amb l’esforç i la competència docent, suport i l’acompanyament socioafectiu, etc. I, entre moltes altres coses, hom constata que l’alumnat dels centres amb més complexitat és el que compta amb menys recursos materials i tecnològics, i que els que té els ha de compartir amb més convivents.

Al segon informe, s’hi analitza com el tancament dels centres educatius ha incidit sobre el sistema educatiu a Catalunya. Amb aquesta finalitat, es fa una comparativa dels resultats d’abans de la pandèmia de COVID-19 i els del curs 2020-2021, tot creuant-ne els resultats amb dades extretes de qüestionaris de context aplicats abans i després de la interrupció de l’atenció presencial en els centres, tant els públics com els concertats.

La síntesi general de resultats d’aquest nostre estudi (pàg. 60) recull que a Catalunya el sistema educatiu ha patit descensos globals, però no en totes les competències. Es va constatar un descens en la competència en anglès (4,2 punts sobre 100) i en la matemàtica (3,5 sobre 100). En canvi, en llengua catalana, en llengua castellana i en la competència cientificotecnològica s’hi constaten millores de 2,4, 0,1 i 0,2 punts sobre 100, respectivament.

No és el lloc aquest per aprofundir en el contingut dels nostres estudis. Amb la voluntat de màxima transparència, els tenim a la nostra web, a l’abast de qualsevol persona –física o jurídica– que en vulgui fer consulta i ús. Com tots els estudis, informes i documents que elaborem, on hi ha informacions fonamentals per conèixer en profunditat la realitat educativa de Catalunya. I els estudis del Consell Superior d’Avaluació sobre l’impacte de la pandèmia en els aprenentatges de l’alumnat escolaritzat a Catalunya informen que l’impacte és desigual, segons les competències de què es tracti. I en el cas de les matemàtiques no és ni de bon tros el 25 % de descens detectat al País Basc i inexplicablement extrapolat a altres territoris: és del 4,2 %.

Més enllà d’aquestes evidències científiques, no ens arriscarem a fer extrapolacions que desvirtuïn i posin en risc el rigor i la fiablitat que caracteritzen i donen solvència a la trajectòria de la nostra institució com a l’òrgan consultiu del Departament d’Educació que l‘objectiu d’efectuar una tasca d’anàlisi i d’avaluació del sistema educatiu no universitari de Catalunya.