Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Amb el títol Més enllà de les competències: nous reptes en la societat digital, del 29 de juny al 2 de juliol tindrà lloc l’onzena edició del Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), per primer cop en format en línia. El seu objectiu és crear un espai d’anàlisi i intercanvi d’estudis, experiències i propostes sobre l’impacte dels reptes als quals s’enfronta el món universitari i la manera d’abordar-los. “Les universitats ja fa temps que es van adaptant a les noves circumstàncies, però la pandèmia ha accelerat aquest procés així com l’interès per trobar la millor forma de formar els estudiants”, explica el coordinador del Congrés, el professor d’estadística de la UB Ernest Pons.
El congrés està organitzat per les vuit universitats públiques catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV i UOC, que exerceix d’universitat amfitriona), a través de les seves unitats d’innovació i formació, a més de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), i compta amb la col·laboració de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Per Pons, la “gran potència” del Congrés neix d’aquesta unió d’universitats i institucions públiques i del fet que sigui un punt de trobada entre docents experts en educació i didàctica i docents que no ho són. “Ens hem d’entendre i de comunicar, per això en les unitats de formació de les universitats ja hi treballa gent que no ve de la pedagogia, i de fet, els problemes de la pandèmia han ajudat a fer pinya”, afegeix.
En un món, l’universitari, on sembla que només la recerca dona prestigi i la docència és secundària, “el fet de poder seguir parlant uns dies sobre docència té quelcom de reivindicatiu”, diu Pons. Aquest Congrés es ve celebrant des de l’any 2000, de forma bianual, si bé l’edició de l’any passat es va posposar a causa de la pandèmia. “Malgrat que la mitjana d’edat dels professors universitaris és elevada, aquest Congrés és la prova que s’estan movent coses i que hi ha ganes de millorar”, comenta el coordinador del CIDUI. A l’hora d’escriure aquest article ja hi havia més de 500 inscrits.
Noves generacions i noves motivacions
Al congrés hi participen experts nacionals i internacionals en el marc de sessions plenàries, tallers, sessions orals, monogràfiques i pòsters. La conferència inaugural porta per títol Una nova era de l’educació superior? Amenaces i oportunitats que plantegen els models innovadors, i anirà a càrrec de Julia Freeland, directora de recerca educativa del Clayton Christensen Institute, amb la moderació a càrrec de Sílvia Sivera, directora de l’eLearn Center de la UOC. Pons defineix Freeland com una persona “experta en estudiar si hi ha diferències entre les diferents generacions d’estudiants, si avui s’estudia de forma diferent, perquè cada cop ens trobem estudiants més diversos i motivacions més diverses per anar a la universitat”.
La segona sessió plenària serà un diàleg sobre si Té sentit parlar d’una nova pedagogia?, amb Jeff Merriman, cofundador i Chief Technology Officer a DXtera Institute, i Anna Pons, analista i cap de projectes a la Direcció d’Educació i Competències de l’OCDE, i serà moderat per Maria Rosa Buxarrais, directora de l’Institut de Desenvolupament Professional de la UB, i Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació de la UPF.
La tercera sessió plenària serà una taula d’anàlisi, La transformació dels models de governança de la universitat: com impacta en la dimensió docent?, amb Nekane Balluerka Lasa, catedràtica de Metodologia de les Ciències del Comportament a la Facultat de Psicologia de la UPV/EHU i rectora entre 2017-2021; Xavier Prats Monné, assessor sènior per a iniciatives estratègiques de la UOC i assessor especial de Teach For All, i Francesc Solé Parellada, catedràtic emèrit de la UPC. Moderaran Joan Manuel del Pozo i Álvarez, professor emèrit i síndic de la UdG, i Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l’ACUP i director de la Global University Network for Innovation.
Coneixements… i competències
Contràriament a la secundària, on el debat entre coneixements i competències és aferrissat (i, a cops, acarnissat), la universitat “hi ha un consens molt ampli que no es pot ser competent sense coneixements”, diu Pons, segons el qual el debat “gens trivial” que sí que es produeix a l’educació superior és “com ens assegurem que aquestes competències són les que necessita la societat, com aconseguim formar-les, i després com seleccionem aquells coneixements que són fonamentals per fer-ho, ja que avui dia pretenem ensenyar moltes més coses que fa 30 anys, per això la selecció és tan important”.
Malgrat que encara són experiències aïllades, cada cop són més els estudis universitaris que introdueixen sistemes d’avaluació on la competència de l’alumne estigui, si més no, a la mateixa alçada que la seva memòria. “Per exemple, a Dret es fan avaluacions a partir de la simulació d’un judici, algunes enginyeries avaluen la capacitat que tenen els alumnes no només de fer el projecte sinó de comunicar-lo a l’hipotètic client”, comenta Pons.
En el marc del congrés, i coincidint amb l’acte de cloenda, se celebrarà l’entrega dels Premis AQU Catalunya – CIDUI a les millors comunicacions presentades a l’edició d’enguany. Anirà a càrrec de Martí Casadesús, director de l’AQU Catalunya; Paquita Santiveri, vicerectora d’Ordenació Acadèmica i Qualitat de la UdL; Carles Sigalés, vicerector de Docència i Aprenentatge de la UOC, i Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’ACUP i director de la Global University Network for Innovation.
