Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’activitat principal dels nens i nenes a l’educació infantil és el joc. Jugant exploren, s’entrenen, coneixen, aprenen i, tot jugant, milloren les seves habilitats. La principal raó per la qual juguen és perquè els agrada i, per això, sempre hi estan disposats i repeteixen i repeteixen el joc, de manera que esdevenen cada vegada més hàbils, i se senten més segurs en allò què fan. Jugar és una manera agradable d’aprendre.
Família i mestres podem fer que el joc esdevingui un context que ajudi a desenvolupar el pensament matemàtic. Si identifiquem les relacions que s’hi estableixen i en fem un bon acompanyament els ajudarem a ser conscients d’allò que sense dubte ja comencen a intuir.
El pas del joc espontani al simbòlic és una mostra clara de com el pensament va evolucionant. Comparar, agrupar i ordenar porta implícit el reconeixement d’atributs, cercant semblances i diferències per criteris diversos. I es pot anar fent més complex si s’hi incorporen objectes amb intencionalitat i s’hi posen paraules. La quantitat també és present des de molt aviat: molt i poc, llarg i curt, més i menys, lluny i a prop, un, dos i molts… i comença el reconeixement dels nombres.
Tenir un acompanyament adequat en les primeres relacions matemàtiques afavoreix molt la construcció del pensament. Així ho diu la recerca i, a més, presenta evidències què són determinants en els resultats educatius posteriors. Els resultats d’aquestes recerques han motivat un munt de propostes per avançar en aquest sentit. Parlem de recerques realitzades bàsicament als Estats Units i al Regne Unit, que aporten una lectura innovadora de la capacitat d’aprenentatge en la primera infància, i la promouen per fomentar la igualtat d’oportunitats de tots els infants, independentment de la seva procedència.
En aquestes recerques s’afirma, per exemple, que els nens i nenes comprenen, molt aviat, la perspectiva i ja poden reconèixer un mateix objecte vist des de punts de vista diferents, o imaginar què es pot veure des d’un lloc diferent del que en aquell moment estan situats. També veiem que comprenen la representació proporcional, quan interpreten que si en les joguines una girafa és més alta que un lleó és perquè també ho són en la realitat, o bé que un dibuix és una representació en petit de l’objecte que han dibuixat. Esmenten, també, la capacitat per captar i compondre figures simètriques o per fer girar una peça per saber si és la que busquen per completar el trencaclosques.
Els nens i nenes comprenen, ben aviat, la perspectiva, la representació, la proporció, la simetria… Tenir un acompanyament adequat en les primeres relacions matemàtiques afavoreix molt la construcció del pensament
També hi ha recerques que fan aportacions relacionades amb altres aspectes del coneixement matemàtic, com per exemple què pot fer evolucionar la capacitat que tenen per captar i continuar patrons i com això permet anticipar què passarà i millora el pensament matemàtic. O bé la importància que té promoure converses matemàtiques, i com fer-ho per ajudar a posar paraules a tot allò que estan descobrint.
Una de les aportacions rellevants de la recerca, que és de gran ajuda per orientar la intervenció, és l’organització de l’aprenentatge en trajectòries, que no són exactament les mateixes per a tothom. Conèixer-les permet anar guiant els infants amb propostes que els ajudin a evolucionar per arribar a la fita següent.
Tenim al nostre país mestres i educadores a les escoles bressol, a les llars d’infants i l’educació infantil que treballen en aquesta línia i comparteixen amb les famílies els grans trets d’aquesta manera d’aprendre, que bàsicament consisteix a:
- Adonar-se de les relacions que els nens i nenes estableixen de manera espontània, i promoure-les, ajudant-los a fer-les conscients i complementar-les per anar més enllà.
- Conèixer com aprenen els nens i nenes, i crear situacions tan adequades com sigui possible per ajudar-los a progressar.
Cal dir que ens caldria tenir més oferta de formació inicial i permanent per anar evolucionant i incorporant les aportacions que ens arriben de la recerca.
Avançar en aquest sentit és imprescindible si tenim la mirada posada en promoure que tothom, des de ben petit, tingui l’oportunitat d’anar tan enllà com sigui possible en el seu aprenentatge.
Trobareu una selecció de webs que donen compte de recerques com les què hem comentat a la web del CESIRE.
