Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest curs (2021/22) hi ha 15.109 alumnes catalogats com a NESE (necessitats específiques de suport educatiu) fent algun curs d’infantil de 2n cicle als centres públics catalans, la qual cosa representa el 10,42% del total. Seguint amb la pública, a primària en són 59.624 (19,06%) i a secundària obligatòria 48.699 (21,98%). Però aquests percentatges baixen dràsticament quan s’arriba a la postobligatòria: 4.152 alumnes amb NESE fent algun curs de batxillerat (6,21%) i 463 en un cicle formatiu de grau mitjà (0,92%).
Aquestes dades surten d’una resposta parlamentària del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, a la diputada del PSC Esther Niubó. La resposta es refereix a qualsevol tipus d’alumnat amb NESE, sense distingir els que estan catalogats com a NESE A (per discapacitat o trastorn mental) o com a NESE B (per vulnerabilitat socioeconòmica o per estar en procés d’acollida). El segon grup és molt més nombrós que el primer.
La resposta sí que distingeix, en canvi, segons el tipus de titularitat del centre. En el cas de l’educació privada-concertada i privada-privada, el patró és força similar. S’observa un ascens sostingut des de les primeres etapes fins a l’ESO (sens dubte provocat perquè la identificació augmenta a mesura que van passant els anys a dins del sistema) i una caiguda molt pronunciada entre el percentatge de l’alumnat que té la consideració de NESE en la secundària obligatòria i el del que el té en la postobligatòria.
Aquesta misteriosa caiguda és també evident agafant dades de dos cursos consecutius, que també aporta la resposta del conseller. Així, el curs 2020-21 a 4t d’ESO hi havia 17.485 alumnes amb NESE. En canvi, aquest curs, a 1r de batxillerat n’hi ha 3.774 i fent primer d’un cicle de grau mitjà n’hi ha 540. Per tant, entre el curs passat i aquest, en el salt de 4t d’ESO a l’etapa postobligatòria hi ha hagut 13.171 alumnes amb NESE que han desaparegut. Han abandonat? Han deixat de ser considerats NESE? On són?
“Infradiagnosi greu”
El misteri podria tenir dues explicacions, d’acord amb Alejandro Montes, professor de sociologia de l’educació a la UAB especialitzat en abandonament escolar prematur. El primer és que els PFI (Programes de Formació i Inserció) o els IFE (Itineraris de Formació Específica) no estan comptats en la resposta del conseller, i la major part del seu alumnat és vulnerable. El segon és que en la formació professional no hi ha reserva de places per alumnes amb necessitats per causes socioeconòmiques, per al qual cosa tampoc no es comptabilitzen. Només es fa amb els NESE A. I, per descomptat, una altra part del descens s’ha de deure al fet que l’abandonament dels estudis és més accentuat entre el col·lectiu d’alumnes amb NESE.
“Sigui per un motiu o per altre, aquestes dades posen de relleu una qüestió que portem repetint en reiterades ocasions: calen més mecanismes d’acompanyament i d’atenció a al diversitat en aquesta etapa”, apunta Montes, segons el qual el que sobretot queda clar és que “tenim un problema de infradiagnosi greu”.
El Diari de l’Educació, 2025
1 comentari
Un altre factor que també està implicat en aquest ball de xifres és el fet que la reserva de places que els centres tenen a la postobligatòria per alumnat NESE és tant petit, que molts alumnes decideixen no marcar la casella que els identifica com a tal per poder obtenir plaça. Soc orientadora d’un centre d’ESO i ho veig cada any.