Opinió

L’eina per assolir el 6% del PIB està al Parlament

Aquests dies mirem cap a França i veiem un escenari preocupant on altres societats democràtiques poden reflectir-se. I l’arrel directa és el progressiu debilitament del seu sistema educatiu. La inversió pública en educació francesa ha reculat des de xifres superiors al 6% del PIB als anys noranta fins al 5,1% actual i ha acabat fent esclatar una gran mobilització social que destapa el risc real d’una fractura social. Les conseqüències de la progressiva desinversió són devastadores: massificació a la primària, pèrdua flagrant de recursos a les zones rurals i urbanes més vulnerables, degradació d’infraestructures, reducció de personal, erosió del poder adquisitiu dels professionals… Quan l’educació, el gran motor d’emancipació, d’equitat i d’igualtat d’oportunitats falla, la cohesió social se n’emporta la pitjor part: augmenta la segregació i l’escletxa social i s’acumula la frustració i el ressentiment que dóna pas als populismes. Un preu alt per a una societat democràtica del que hem de prendre nota.

A Catalunya fa 17 anys que la Llei d’Educació de Catalunya va recollir el compromís internacional d’assolir el 6% del PIB per a l’educació, un mandat incomplert sistemàticament no només en temps de crisi, sinó també durant els períodes de creixement econòmic. Mai hem superat el 4,3%. Fins i tot ens han volgut fer creure que exigir aquesta inversió en educació contemplada a la llei era un mantra de la comunitat educativa més utòpic que no pas real. De forma recurrent, des de determinats fòrums econòmics, s’ha intentat torpedinar la xifra del 6% al·legant que és una despesa inassumible. Ha fet falta explicar allò que no només diem des de CCOO, sinó des de molt moltes altres instàncies locals, europees i internacionals: tractar l’educació exclusivament com a despesa és una miopia política que condemna el país a la precarietat i la desigualtat. És justament el contrari: l’educació és la inversió pública amb més alt rendiment social i econòmic per a un país. El retorn és doble: d’una banda, genera una ciutadania crítica que reforça la qualitat democràtica i la cohesió social; de l’altra, impulsa el creixement econòmic i la innovació, alhora que redueix la marginalitat i millora la fiscalitat.

L’educació és la inversió pública amb més alt rendiment social i econòmic per a un país

Davant d’aquesta situació, l’any 2022 CCOO vam entendre que el finançament educatiu no podia continuar en la paràlisi eterna. Juntament amb una cinquantena d’entitats educatives i socials, municipis, consells escolars i ciutadania d’arreu del país, vam conjurar-nos per aconseguir una via legislativa directa. Vam recollir 60.000 signatures i centenars de mocions de suport per tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que materialitza una proposta de llei de finançament estable, amb un calendari d’implantació clar i mecanismes de seguiment.

Aconseguir que una Iniciativa Legislativa Popular avanci a les institucions no és un camí fàcil ni ràpid. Només cal mirar l’hemeroteca per comprovar-ho. Però tot i les dificultats, la nostra ILP ha arribat lluny per la seva rigorositat i transversalitat. Només VOX va votar en contra d’admetre-la per a debat. Un gruix de grups parlamentaris se l’ha fet seva i han fet aportacions. És una oportunitat única perquè el país es doti finalment l’eina estructural que ens permeti deixar enrere dues dècades infrafinançament.

Recentment, el president de la Generalitat ha tornat a situar la necessitat d’arribar al 6%. Les entitats promotores ja ens hem reunit amb ell i amb els grups parlamentaris. Valorem positivament l’anunci d’aquest compromís, però no volem que torni a ser un brindis al sol. La feina de fons, la de la societat civil organitzada, ja està feta: tenim l’eina legislativa al Parlament amb suport suficient dels grups ii ara és el moment de fer-la efectiva amb la concreció d’un calendari que marqui l’itinerari d’arribada al 6%, un còmput transparent i una avaluació participada per tota la comunitat educativa.

Aprofitem l’oportunitat que té el país. Blindar el 6% del PIB no és només una xifra, és decidir quin futur volem per a Catalunya.