El 13 de març de 2020 la Covid-19 va arribar a les nostres vides per capgirar-les sense precedents. La crisi sanitària ha provocat, està provocant, i provocarà un gran impacte en tots els àmbits que ens afecten: l’econòmic, el social, el sanitari, l’educatiu i el comunitari. I ho farà de nou en aquelles persones que es troben en major situació de vulnerabilitat.
Les entitats socials, aquelles que ocupem la primera línia d’intervenció, hem pogut percebre’n les múltiples conseqüències: famílies que s’han quedat sense cap mena d’ingrés; pares i mares que no han pogut oferir un acompanyament escolar suficientment adequat als seus fills i filles per falta de temps, recursos i coneixements; famílies que han vist amenaçada la seva convivència per dificultats de relació entre els seus membres; persones que han patit situacions d’estrès emocional enormes; d’altres que han adquirit hàbits, rutines i dinàmiques molt poc saludables; infants i joves que s’han quedat sense cap mena d’espai inclusiu i de socialització positiva; o l’endarreriment escolar de molts infants i joves que probablement es traduirà en un augment de les taxes d’abandonament escolar els pròxims anys.
Tanmateix, també s’ha constatat que les administracions s’han vist superades per una situació sobrevinguda, amb poc marge per a reflexionar sobre quines són les millors respostes a les necessitats emergents del moment i amb una gran necessitat de fer-se àgils per atendre l’emergència, fet que ha evidenciat la importància de comptar amb entitats híper connectades amb la realitat dels territoris i amb capil·laritat suficient per arribar amb rapidesa als sectors més desfavorits.
Moltes entitats socials com la nostra han vist com aquesta crisi feia trontollar perillosament dos dels pilars del nostre model d’intervenció durant el confinament: el vincle i la proximitat per un costat, i els espais col·lectius i de socialització per l’altre. Garantir-los ha sigut el primer dels grans reptes que se’ns ha plantejat.
Cal subratllar que l’adaptació de la nostra intervenció al món telemàtic només ha estat possible gràcies al vincle cultivat a foc lent durant molt de temps amb aquests infants i joves. Hem combinat espais de suport personalitzat amb espais de treball grupal, sense oblidar les limitacions i dificultats que tenen moltes de les famílies i infants a les que acompanyem des de les nostres organitzacions: la falta de connexió a internet, de dispositius informàtics o de competències digitals.
Alhora, hem tingut la sort de comptar amb xarxes comunitàries de proximitat que han facilitat el treball coordinat per a garantir respostes àgils a les necessitats que han anat apareixent producte de la crisi, sovint inesperades. Aquest és un fet rellevant; allà on existeixen relacions estructurades entre els principals actors del territori, entitats, recursos tècnics (educatius, de salut, socials, etc.) i administracions, hi ha hagut una transmissió bidireccional que ha permès ser molt més eficients en la resposta: hem pogut copsar amb precisió el que estava passant al territori i les problemàtiques que se’n derivaven, que hem retornat en forma propostes ajustades al nou context de dificultat produït per la pandèmia.
Després de més de mig any de convivència amb una situació d’alta complexitat, podem dibuixar amb claredat els reptes que pensem que caldrà abordar els pròxims mesos:
- L’ecosistema educatiu pren rellevància: Necessitem xarxes socials i comunitàries cohesionades i coordinades per estar a l’altura del moment i oferir respostes conjuntes a situacions molt complexes que tenen causes diverses.
- Dimensionar el valor educatiu i inclusiu del lleure: infants i joves necessiten més que mai espais de referència i proximitat que generin socialització positiva i segura, tot fugint de la criminalització i els estereotips associats especialment al col·lectiu juvenil.
- Acompanyar emocionalment als infants i adolescents que estan vivint un moment històric d’alta complexitat en una etapa de la vida en la qual els espais grupals i relacionals són imprescindibles pel seu desenvolupament.
- La creativitat i la innovació han d’ajudar a repensar les nostres pràctiques: la crisi produïda per la Covid-19 ha evidenciat que qualsevol infant, qualsevol persona, pot patir una situació de vulnerabilitat. I aquesta evidència constata que les respostes tradicionals són caduques, i cal avançar en identificar noves maneres d’abordar el desafiament que aquesta crisi suposa.
La pandèmia de la Covid-19 ha arribat per a canviar-ho tot. Per a fer-nos reflexionar sobre el sentit de la nostra presència als territoris. Estem davant una gran oportunitat per a posar de relleu la importància de l’educació no formal, del lleure inclusiu i de les xarxes comunitàries com a agents de canvi i transformació social. Una oportunitat que cal aprofitar per a seguir avançant en termes equitat i igualtat d’oportunitats.
