Tot i els avenços en l’accés a l’educació superior de les noies i els seus bons resultats acadèmics, la bretxa de gènere en la formació STEAM (l’acrònim en anglès de Ciències, Tecnologia, Arts, Enginyeria i Matemàtiques) encara ara és un els reptes indiscutibles en l’agenda educativa.
Es considera que el coneixement i les competències en STEAM són i seran cabdals per la innovació i els reptes de la societat del futur, per tant, no es pot prescindir de les aportacions de les dones en aquest camp. No només per la seva contribució col·lectiva sinó també, pel desenvolupament de les seves trajectòries professionals i vitals. Que les noies no s’interessin pels sectors més emergents és, doncs, un problema que hem d’abordar.
L’últim informe Mujeres e Innovación 2022, de l’Observatori Mujeres Ciencia e Innovación, destaca la bretxa de gènere en els estudis de màster i doctorat, on les dones són un 72% en la branca de la Salut i un 35% en les branques d’Enginyeria i Arquitectura. A més a més, es constata en els darrers anys una disminució de les noies que accedeixen a la carrera de matemàtiques i, entre les que si opten per aquest àmbit, una autopercepció del seu talent i expectatives professionals molt per sota que entre els nois (Radiografía de la brecha de género en la formación STEAM, 2022).
El fet que les noies es considerin elles mateixes menys bones en matemàtiques ja comença a primària, segons els informes PISA. Inclús, als sis anys, les nenes creuen que els nens són més brillants en les activitats “intel·ligents”, segons els resultats d’un estudi de tres universitats americanes publicat a la revista Science. Així doncs, els condicionants de gènere influencien en l’autoconfiança de les nenes des de la petita infància. Davant d’aquest fet, una iniciativa interessant és el projecte Lab 0-6 que impulsa el Centre de recerca per a l’educació científica a la petita infància de la Universitat de Manresa, que incorpora la perspectiva inclusiva incorporant també el biaix de gènere en l’ensenyament de la ciència.
Que les noies es considerin menys bones en matemàtiques ja comença a primària, segons els informes PISA
Pel que fa a la formació postobligatòria, malgrat que el Batxillerat sigui l’opció més escollida per les noies, únicament un 38% opten pel científic mentre que els nois representen més de la meitat (Infoedu 17 de l’Observatori de l’educació local). Encara més contundents són les dades dels estudis professionalitzadors, específicament en l’àmbit de l’alfabetització digital i tecnològica: únicament un 2,5% de matriculacions en CFGS d’Informàtica a la demarcació de Barcelona són noies. I en el cas dels PFIs no arriben ni al 2%. Contràriament, quan el coneixement científic es vincula a la química, la diferència és mínima, mentre que en les ciències de la salut les noies superen amb notable diferència els nois.
| Branca Científica FP | Nois | Noies |
| PFI Informàtica | 9,0% | 1,9% |
| CFGM Informàtica | 27,6% | 4,1% |
| CFGS Informàtica | 25,7% | 2,2% |
| CFGM Química | 2,5% | 2,2% |
| CFGS Química | 3,3% | 4,3% |
| CFGM Sanitat | 8,7% | 40,2% |
| CFGS Sanitat | 5,5% | 23,1% |
Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Dades corresponents a la província de Barcelona (sense Barcelona ciutat). Curs 2021-2022
A més a més, als estudis incipients de l’FP Dual ja destaca una important bretxa de gènere tant pel que fa a les matriculacions com a l’ocupabilitat de les noies: una diferència de més de 10 punts en els CFGM i de 9 punts en els CFGS, segons dades recentment publicades pel Ministeri d’Educació i Formació Professional. Aquesta situació s’explica perquè hi ha indicadors d’inserció laboral diferents en funció de la branca professional escollida. Per exemple, en els cicles mitjans duals la branca d’Informàtica és la que té una diferència de 17 punts. En canvi, la branca de salut té un valor inferior que la formació professional ordinària.
En aquest sentit, els condicionants de gènere estan en la base de les eleccions dels itineraris formatius i laborals de les joves i en què les noies no optin per les STEAM a l’FP Dual, fet que les situa en desavantatge davant l’impuls de l’FP Dual que caracteritza la nova llei de la Formació Professional.
Els condicionants de gènere estan en la base de les eleccions dels itineraris formatius i laborals de les joves i provoca que no optin per les STEAM a l’FP Dual
Davant d’aquesta situació, comuna a tot el món, l’ONU va declarar l’11 de febrer el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, per visibilitzar que l’accés i la participació igualitària de les nenes i les dones en aquest àmbit són claus pel seu apoderament. Per això, al llarg d’aquesta setmana, les associacions de dones científiques, els equipaments educatius i els centres de recerca i d’innovació d’arreu del territori desenvolupen xerrades, tallers i accions divulgatives per a donar a conèixer el talent femení i les professions de les dones científiques.
Una iniciativa ja consolidada és el Programa #100tífiques, impulsat per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que en aquesta cinquena edició ha reunit 561 professionals d’entitats públiques i privades que, a través de la seva experiència vital, acostaran la ciència a 496 escoles amb l’objectiu de despertar les vocacions científiques de les noies.
Des del món local, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat en l’edició d’enguany del programa INSPIRA STEAM ha incorporat en la mentoria la participació d’homes com a referents dels nois i de noves masculinitats, que identifiquen els obstacles socials i culturals que encara pateixen les dones científiques (publiquen menys estudis, ocupen menys càrrecs de responsabilitat i obtenen menys finançament de les seves recerques). Aquest projecte es duu a terme a la ciutat des del curs 2019-2020 i des d’aleshores hi han participat 10 centres educatius diferents, 64 mentores i més de 650 alumnes.
Coincidint amb el Dia Internacional de la Ciutat Educadora, l’Ajuntament de Granollers va lliurar el passat mes de desembre la 16a edició de la Beca Maria Gaja al projecte Tecnologia i programació de jocs en femení, una iniciativa de l’associació feminista Sorotopia, amb l’objectiu d’ampliar els coneixements tecnològics de les nenes i les seves mares, per deixar de ser usuàries passives i apoderar-se d’un espai que sovint perceben que no és el seu.
A banda, aquesta setmana s’ha inaugurat l’exposició (In)Visibles i (O)Cultes al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que rescata de l’oblit 25 dones científiques rellevants que, per raons de gènere, han estat silenciades en la història. La Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya ha promogut l’adaptació per a la itinerància a tot el territori d’aquesta exposició i hi afegeix un plafó propi per a destacar alguna científica local, que quedarà incorporada en les itineràncies posteriors. Per exemple, el Museu de l’edifici de La Tela de Granollers hi reivindica la tasca de la granollerina Marta Estrada, biòloga marina pionera i, de fet, la primera dona de l’Estat espanyol que va trepitjar l’Antàrtida.
Enguany, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, fa un pas més per trencar la bretxa de gènere: ampliant el programa de ciència i tecnologia La Tecnòloga. Aquest programa desenvolupa activitats per a tots tipus de públics al llarg de l’any relacionades amb el despertar vocacions o consolidar-les en les dones i noies del municipi.
Així doncs, el territori té un paper clau en la divulgació del talent científic femení i en el procés de despertar les vocacions STEAM entre les nenes. Per una banda, per la proximitat i la capacitat d’articular tots els agents i equipaments municipals envers aquest objectiu. Per l’altra, pel seu compromís com a ciutat orientadora que potencia trajectòries formatives i laborals en les STEAM sense condicionants de gènere.
