La segregació educativa, no només escolar, és un problema important que cal abordar especialment des del món local. A Sant Just Desvern s’hi ha presentat un document de bases per a elaborar un pacte local contra la segregació, com a eina per tal de garantir una educació per a tothom. Quan i com va sorgir aquesta necessitat?
A Sant Just tenim una llarga trajectòria com a Ciutat Educadora, entenem l’educació com una eina de transformació social i col·lectiva, més enllà d’un ús personal i instrumental, que es dona al llarg de la vida i en tots els contextos. En aquest marc la igualtat d’oportunitats i la inclusió juguen un paper fonamental per la garantia de drets. El febrer del 2019 ja ens vam comprometre en la lluita contra la segregació escolar, amb la signatura del pacte contra la segregació impulsada pel Síndic de Gregues.
Durant aquests últims anys, fruit de l’anàlisi de les necessitats del municipi, i en el marc d’un pacte de govern que vol treballar per un municipi inclusiu, on entenem que totes les persones som diverses i que les nostres necessitats canvien segons el nostre context i moment vital, hem posat en marxa l’elaboració de dos documents estratègics, el pacte local per la inclusió social i el pacte local contra la segregació educativa, amb aquesta mirada àmplia i transversal. Aquests documents ens han de servir de marc d’acció per a implementar mesures concretes per fer de Sant Just un municipi inclusiu.
El document de bases per a l’elaboració del Pacte Local contra la Segregació Educativa parteix de la necessitat de lluitar contra la segregació en espais i temps educatius més enllà de l’escola. Quins són els elements clau que s’han consensuat per aquesta lluita contra la segregació educativa?
Teníem clar, tant Diputació com nosaltres, que per tal d’elaborar el pacte cal consensos amplis dels agents educatius que actuen en el territori. En aquest sentit, el grup motor, encarregat de preparar les bases del pacte, és un grup format per representants dels diferents col·lectius, espais, escola, famílies, inspecció, entitats, ajuntament, donant-nos una mirada àmplia per a la cerca de consensos.
Els elements claus consensuats han sigut cinc: la detecció i distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, fent èmfasi en les persones estrangeres i l’alumnat amb necessitats educatives especials. El model de zonificació i les adscripcions, en el context d’un municipi creixent com el nostre. La gestió de la informació de l’oferta, a través de serveis i accions com poden ser l’OME, les portes obertes, o l’acollida als centres. Les mesures per equilibrar l’escolarització amb la sobreoferta de places i la matrícula viva. I per últim, però no menys important, l’educació comunitària, amb propostes per garantir que tots els infants, adolescents i joves puguin accedir a activitats fora escola, esportives, lúdiques i culturals independentment del seu context i les seves necessitats.
Com valora el procés i l’acompanyament rebut per part de la Diputació de Barcelona?
La Diputació de Barcelona ha tingut un paper clau en la coordinació, amb suport metodològic i tècnic, aportant experiència en processos similars en altres municipis, amb una metodologia participada, implicant als diferents agents educatius del municipi, tant els formals, centres, EAP, inspecció educativa, AFAs i no formals, entitats esportives i de lleure. A més, per a la redacció de les bases hem comptat amb el treball de la Universitat Autònoma de Barcelona i el seu Equip de Recerca sobre Diversitat i Inclusió en Societats, amb en Miquel Àngel Essomba acompanyant-nos en tot el procés. Valorem molt positivament la participació de les dues institucions, donant-nos una anàlisi de la realitat més profunda, complexa, gràcies a l’expertesa i coneixement de la Diputació i la universitat.
Al pacte contra la segregació tothom s’ha de sentir implicat i corresponsable
La presentació del document de bases per a l’elaboració del Pacte local contra la segregació educativa és un punt de partida important que marca l’estratègia local a mitjà i llarg termini per millorar l’escolaritat equilibrada, l’equitat i l’educació comunitària. Quins són els següents passos d’aquest procés? S’han començat a aplicar ja algunes accions derivades d’aquest treball?
Nosaltres creiem que aquest ha de ser un pacte de municipi, on tothom se senti implicat i corresponsable. Ara la feina que ens toca fer és transposar les bases elaborades en un pacte que interpel·li als diferents agents, un pacte que tothom se’l senti seu, i on totes les forces polítiques se sentin representades, per tal de donar-li continuïtat i fortalesa en el temps.
El següent pas és explicar-ho a la ciutadania, fer-ne difusió, el pacte prendrà més força si som capaces de fer-lo arribar a tots els racons. I, a partir d’aquí, amb el pacte signat i explicat caldrà posar les accions prioritzades en marxa, amb processos de seguiment i avaluació per tal de mesurar els èxits i, si convé, corregir els dèficits i implementar millores perquè tinguin un veritable impacte en la reducció de la segregació. Algunes de les accions recollides en les bases són accions que ja s’estan treballant i el que es demana és que es potenciïn encara més, d’altres són accions noves que encara hem de posar en marxa.
Es parla de conceptes com escolaritat equilibrada, equitat educativa, espais i temps educatius més enllà de l’escola… Com viu la ciutadania les aplicacions quotidianes d’aquests conceptes?
És cert que dits així poden semblar conceptes que s’allunyen del dia a dia de la ciutadania, però res més enllà de la veritat. Aquests conceptes s’acaben traduint en accions directes que afecten la ciutadania i a la vida quotidiana de les famílies, de manera que tot i no estar familiaritzats amb el concepte, el viuen de forma quotidiana. Per exemple, a Sant Just ja fa anys que tenim en marxa una línia de suport econòmic perquè cap infant o adolescent es quedi sense fer una extraescolar o activitats de lleure en els períodes de vacances escolars, garantint que aquell nen o nena pot fer una activitat esportiva, cultural o lúdica.
Recentment, ens hem adonat que molts infants amb necessitats educatives especials en quedaven fora per motius diversos, econòmics, però també de falta de recursos humans i coneixement per part de les entitats acollidores. Per aquest motiu vam posar en marxa tres noves accions. La primera, formació a les entitats per atendre la diversitat. La segona, una línia d’ajudes perquè les persones amb necessitats educatives especials puguin gaudir d’una activitat adaptada a les seves necessitats, sigui amb material, de format o comptant amb un vetllador/a durant aquesta. La tercera, una altra línia d’ajudes perquè les famílies puguin cofinançar altres serveis més enllà de l’extraescolar, com a serveis de psicologia, fisioteràpia, logopèdia… Crec que mesures com aquesta fan que la ciutadania prengui consciència de la necessitat de treballar en favor de l’equitat i la inclusió.
Cal evitar sinergies segregadores que agreugin la problemàtica
Per treballar contra la segregació, cal treballar des de l’administració educativa i els diferents agents educatius i socials, per ampliar la mirada i incloure també el que fins ara es considerava un temps i un espai fora de l’escola. Malgrat l’objectiu comú, és complex treballar coordinadament des de diferents punts de vista?
Sí, és un repte, però també una necessitat. Al final aquest infant o adolescent és un continu, surt de l’escola o l’institut i se’n va al complex esportiu, o a la biblioteca, o al parc a jugar, o al Casal de joves, o a l’esplai o al cau. Aquests són espais i temps que estan interconnectats i on es poden produir sinergies segregadores que sumin i agreugin la problemàtica.
La segregació educativa és un problema multifactorial que requereix la col·laboració dels diferents agents actuants: l’administració local, el Departament d’Educació, les escoles, les famílies i les entitats i serveis del territori. Cada agent té perspectives i prioritats diferents, però el procés participatiu ha permès generar consensos i establir mecanismes de coordinació. El repte principal és garantir que aquestes sinergies es mantinguin en el temps i es tradueixin en espais de coordinació permanents i accions concretes i un treball en xarxa.
El Diari de l’Educació, 2025