L’estiu pot ser una oportunitat o una font de desigualtats. Mentre per a alguns infants i joves és temps de descoberta i aprenentatge, per a d’altres pot suposar un buit educatiu que agreuja les desigualtats socials.
Catalunya compta amb un dels períodes de vacances escolars més llargs del món occidental: prop de 85 dies en què l’escola s’atura, però no ho hauria de fer l’educació. Cada cop és més evident, en un context de pobresa infantil i desigualtats creixents, que cal universalitzar les activitats d’estiu i garantir que tots els nens, nenes i adolescents hi tinguin accés, especialment aquells que més ho necessiten.
Els estudis ho deixen clar: el fenomen del summer loss o pèrdua d’aprenentatges durant la temporada estival té un impacte notable en l’assoliment educatiu dels infants i joves. Tot i que la dimensió d’aquest impacte depèn del nivell econòmic de la família i de l’entorn sociocultural, les estimacions actuals calculen una regressió equivalent a uns dos mesos d’escolarització.
Un recent informe de la Síndica de Greuges, La universalització del lleure educatiu a Catalunya, alerta que en l’última dècada no s’ha avançat prou en aquest àmbit: les polítiques públiques de lleure en sentit ampli, tant a escala de país com local, continuen sent poc consistents i presenten mancances en normativa, planificació, governança i inversió. L’informe també destaca que les activitats de lleure, que són claus per a reforçar o ampliar tot tipus d’aprenentatges, no es garanteixen amb la intensitat que la garantia del dret al lleure requereix.
Actualment, 4 de cada 10 infants i adolescents de Catalunya no participen d’activitats d’estiu (Enquesta de participació extraescolar d’infants i adolescents de 6 a 15 anys a Catalunya 2022, Aliança Educació 360). Per tant, aquests nens i nenes perden la possibilitat de gaudir de l’empremta positiva que pot tenir l’estiu en el seu desenvolupament personal, social i cultural així com en el seu èxit educatiu. I és que diversos estudis acadèmics confirmen que els infants que participen del lleure educatiu milloren de manera significativa en competències diverses com l’aprendre a aprendre, les habilitats socials i cíviques; així com en la presa de decisions i en la resolució de problemes.
Tanmateix, els municipis no parteixen de zero. Des de fa dècades, alguns municipis han impulsat, en col·laboració amb entitats i associacions, una àmplia oferta d’activitats d’estiu emmarcades des de la visió de ciutats educadores o des de l’educació a temps complet: plans educatius de foraescola, plans locals de dinamització del lleure a l’estiu, accés i l’obertura d’equipaments municipals, o altres mesures.
A partir d’aquestes experiències i conscients de la necessitat d’enfortir aquest període especialment important per les trajectòries vitals i educatives d’infants i joves, es vol donar un pas endavant per articular estratègies d’estiu enriquit de manera més general i connectades des de les polítiques locals. És així que ha nascut “Municipis per un Estiu Enriquit”, una iniciativa que vol donar resposta a les desigualtats que existeixen en l’accés al lleure durant l’estiu. I ho fa a partir d’una sèrie de premisses que emmarquen la proposta en el conjunt de polítiques educatives locals:
Una política de garantia de drets
Cal treballar perquè el major nombre d’infants i joves participin en activitats de lleure educatiu a l’estiu perquè, tal i com estableix tant l’Estatut, com la Llei d’Educació i la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència., és un dret reconegut dels infants i adolescents.
Estratègies d’èxit educatiu i contra l’abandonament educatiu
L’estiu es un període molt important per afavorir la continuïtat de les trajectòries educatives, ja que mantenen l’interès i la vinculació amb entorns educatius, i alhora, són una oportunitat per reforçar habilitats personals i socials i evitar la pèrdua d’aprenentatges.
Lleure d’estiu com a part de la lluita contra la segregació educativa
Els factors generadors de segregació en l’àmbit escolar es troben en bona mesura també a l’àmbit foraescola i a l’estiu. Cal tenir present, doncs, accions fonamentals per oferir oportunitats educatives amb equitat, inclusives i sense segregació com són reduir les barreres econòmiques, el disseny de les activitats inclusives o l’acompanyament i prescripció social als infants i les seves famílies.
Llengua catalana
El coneixement i pràctica del català està estretament associat a una major capacitat d’integració socioeconòmica de les persones i també per aquest motiu, les oportunitats de lleure també són per als infants i joves oportunitats d’ús del català en entorns lúdics, com una aposta ferma per millorar la cohesió social.
Governança local
Amb l’escola tancada pren especial rellevància el territori. Per això és important articular les polítiques d’estiu amb les estratègies de governança local existents i el treball conjunt i el diàleg amb els diversos agents locals implicats, tant els educatius com els d’altres àmbits, per tal d’impulsar l’estiu enriquit.
Avui és més clar el convenciment compartit que cal fer un salt endavant per un estiu més enriquit pels infants i adolescents i, així, evitar que les vacances intensifiquin les desigualtats. Es tracta de que totes les iniciatives i projectes impulsats des del món local per a fer de l’estiu un espai enriquit tinguin un abast potent, estiguin emmarcades i connectades, que no hi hagi duplicitats i que s’incardinin en les diferents estratègies locals de manera coherent i articulada.
Amb la iniciativa “Municipis per un estiu enriquit”, que ha començat amb el pilotatge de 12 territoris, no només hi haurà un bon impuls a les polítiques locals d’estiu amb equitat, qualitat i connexió en aquestes viles i ciutats, sinó també a aprenentatges útils per a continuar reforçant l’educació a temps complet durant les vacances a molts més municipis d’arreu.
Perquè l’estiu atura l’activitat escolar, però no ha d’aturar l’educació.
El Diari de l’Educació, 2025