Donar més sentit i valor als aprenentatges per a l’alumnat de secundària

En un context en què hi ha oportunitats d’aprenentatge dins i fora dels centres educatius, és cabdal transformar el model tradicional d’educació i transitar cap a una nova “ecologia de l’aprenentatge”, tal i com l’anomena en César Coll. Avui és necessari connectar els interessos i les experiències d’aprenentatge escolars i no escolars per tal que infants i joves trobin sentit i valor personal a l’educació.

En el XXXIè Fòrum Local d’Educació es va fer palès que la personalització dels aprenentatges és una eina adequada per apropar el procés educatiu als interessos i necessitats de l’alumnat, interconnectant espais i experiències del seu entorn escolar, social i comunitari.

La necessitat de donar més sentit i valor a l’educació i als aprenentatges és un repte especialment rellevant a la secundària, etapa on creix la desafecció escolar -manifestada en les elevades taxes d’abandonament escolar prematur- i incrementen els percentatges d’alumnes “activament desimplicats” amb l’educació.

Amb l’objectiu d’establir un diàleg sobre l’articulació d’espais i experiències d’aprenentatge dins i fora dels centres educatius per a l’alumnat de secundària, el XXXIè Fòrum Local d’Educació va posar en contrast quatre mirades diferents en una mateixa taula de debat: Ramon Grau (director de l’Institut Quatre Cantons), Joaquim Núñez (inspector d’Educació), Daniel Osiàs (director de projectes de la Fundació Marianao) i Pere Gabern (director del serveis d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Granollers).

En el debat va quedar clar que la construcció d’ecosistemes educatius locals no es tracta només de que els centres escolars puguin aprofitar els recursos educatius del territori, sinó d’articular i interconnectar experiències a través de projectes educatius comunitaris. Com fer-ho? S’hi van apuntar alguns criteris:

• És fonamental construir una cultura de treball col·laborativa que parteixi del coneixement i reconeixement mutu per part de tots els agents educatius del territori, que han d’avançar cap a un nou paradigma d’educació interconnectada.
• Els instituts de secundària tenen un paper central en aquest canvi en la cultura de l’aprenentatge, amb funcions com ara:
  • Potenciar la capacitat transformadora dels joves, apoderar-los per tal que construeixin i trobin sentit a la seva trajectòria educativa.
  • És imprescindible modificar l’organització curricular de secundària, fent una interpretació menys restrictiva del currículum, aprofitant l’entorn per diversificar l’experiència d’aprenentatge, i aliant instituts i equipaments educatius i culturals sota un mateix projecte educatiu.
  • Es va emfatitzar la dificultat que suposa el tancament dels instituts públics a la tarda, d’una banda, pel desaprofitament com a recurs educatiu del territori, i per l’altra, com una font potencial de desigualtats per la possible desatenció de l’alumnat a la tarda, especialment en aquells contextos amb menor riquesa de recursos i oportunitats per aprendre. En aquest sentit es va fer valdre la importància de canviar l’organització dels temps i espais, obrint els instituts a la tarda, com una política d’equitat educativa.
• No hi ha una única manera de construir processos de personalització dels aprenentatges, sinó que els camins per fer-ho són diversos. Es tracta d’identificar i valorar les necessitats específiques de cada territori i trobar una necessitat i un objectiu compartit.

El debat va servir per destacar el paper dels ajuntaments en la construcció del ecosistemes educatius locals. Alguns dels elements que es va exposar són:

• L’administració local té un rol fonamental en la creació de sinèrgies entre centres educatius i agents socials i comunitaris. El lideratge municipal és bàsic per generar aquests processos, en el marc d’una estratègia compartida entre tots els actors.
• Una de les funcions principals és vetllar per l’equitat educativa, generant més i millors oportunitats “d’ús” de l’aprenentatge, i també planificant l’articulació d’aquesta oferta de tal manera que s’eviti que els contextos empobrits donin lloc a trajectòries educatives empobrides.
• És clau identificar les característiques que haurien de tenir els projectes educatius d’àmbit territorial, els criteris que haurien de presidir el seu disseny i les condicions en què s’hauria de fer el seu desplegament, per esdevenir una estratègia eficaç i sostenible en el temps.

Les experiències exposades a la taula van demostrar que hi ha camí fet en la creació de projectes capaços d’interconnectar experiències, apoderar els joves i dotar de sentit als aprenentatges. Són la llavor per estendre ecosistemes educatius locals.